Fortalesa del sector turístic espanyol

Durant la primera meitat del 2023, el turisme s’ha reforçat com un dels motors de l’economia espanyola i ha batut els rècords establerts el 2019. El turisme completa la seva recuperació després de l’aturada completa del 2020, de la millora insuficient del 2021 i de l’embranzida del 2022. Els indicadors d’activitat de l’INE mostren que, el 2023, la demanda turística real –un cop descomptat l’efecte dels preus– va superar la del 2019, esperonada pel fort impuls del turisme internacional. Les pernoctacions en allotjaments hotelers i extrahotelers en el primer quadrimestre del 2023 van superar en un 2,2% les de les mateixes dates del 2019. Aquesta excel·lent dada es basa en la fortalesa del turisme domèstic, que va superar en un 7,3% la dada del 2019, i en la forta recuperació del turisme internacional, que es va situar només el 0,5% per darrere de les xifres del 2019.

Indicadors de demanda turística 

Variació en relació amb el mateix mes del 2019

La despesa dels turistes internacionals i domèstics mostra, fins i tot, unes dades més positives. Els considerables augments de preus registrats el 2022 i el 2023 han empès la despesa turística a nivells rècord el 2023¹ i han arribat a superar en un 12% els nivells del 2019 en els cinc primers mesos del 2023. El principal motiu d’aquest augment de la despesa turística és la pujada de preus, que, segons les dades de l’IPC per als serveis més vinculats al turisme, es van situar al maig el 15% per damunt del nivell de preus del 2019. Particularment notable és l’increment del preu de l’allotjament, que, en el mateix període, acumulava una alça del 24%.

Les arribades de turistes internacionals demostren una heterogeneïtat considerable. Observem una recuperació espectacular del turisme provinent d’Amèrica, que, al maig del 2023, es va arribar a situar el 32% per damunt del nivell del maig del 2019, mentre que mercats més tradicionals presentaven una recuperació més modesta. En especial, el turisme procedent del Regne Unit dona senyals de feblesa i, en els cinc primers mesos del 2023, s’ha mantingut encara el 7,4% per sota dels nivells del 2019.

Els indicadors d’interès per viatjar a Espanya reflecteixen la complexitat de la situació macroeconòmica internacional. L’interès per viatjar a Espanya va caure amb força al Regne Unit al juny, en situar-se el 12,5% per sota del nivell de referència. El mal funcionament macroeconòmic del país, la forta pujada de tipus i la feblesa de la lliura esterlina han reduït els ingressos disponibles dels britànics i, de retruc, han disminuït la capacitat de despesa turística de les llars. Addicionalment, les dades d’altres destinacions competidores, com Turquia, Grècia i Portugal, mostren que són més competitives a l’hora de captar la demanda britànica, la qual cosa és un fre addicional.

En canvi, l’interès dels turistes de la UE per viatjar a Espanya resisteix de manera notable i, en els cinc primers mesos del 2023, s’ha situat el 4,6% per damunt del nivell de referència. En desagregar les xifres de la UE per països, destaca, sobretot, el fort interès per viatjar a Espanya dels italians i dels holandesos, amb registres el 3,3% i el 15,2%, respectivament, per damunt de la referència. Els indicadors relatius a França i, sobretot, a Alemanya mostren més feblesa, ja que pateixen una situació macroeconòmica relativament més fràgil.

Pel que fa als turistes dels EUA, observem una continuació de la normalització de l’interès per viatjar a Espanya cap als nivells prepandèmia, la qual cosa avança molt bones xifres d’arribades per a l’estiu. L’indicador d’interès també apunta a un fort creixement de l’interès per viatjar a Espanya des del Japó, ja que s’ha situat el 22,6% per damunt del període de referència. Aquestes dades són coherents amb les fortes pujades del turisme provinent de les Amèriques i d’Àsia observades en els últims mesos.

Malgrat la força del sector turístic que observem en els primers mesos del 2023, i que preveiem que continuarà durant l’estiu, destaquem una acumulació de vents de cara a l’horitzó que alentiran el creixement del sector turístic al final d’enguany i, sobretot, el 2024.

El primer factor que cal destacar és la competència de mercats amb preus més baixos que els espanyols. Utilitzant dades d’Eurocontrol, observem un fort augment dels vols al Marroc i a Turquia, dues destinacions amb nivells de preus molt competitius. L’evolució favorable dels volums turístics d’aquests competidors s’entén, en particular, pel context de baixades dels ingressos en termes reals a Europa el 2022 i el 2023 a causa de la inflació. En altres paraules, la caiguda dels sous dels europeus és un factor que limitarà el creixement del turisme a Espanya de cara al final del 2023 i el 2024. Cal recordar que, abans de la pandèmia, Turquia, Tunísia, Egipte i el Marroc començaven a despuntar com a grans competidors de la indústria turística espanyola al Mediterrani.²

En contrast amb les dades del Marroc i de Turquia, considerem que els registres positius de Grècia i de Portugal són moderadament encoratjadors per al turisme espanyol. Malgrat que Grècia i Portugal són mercats que competeixen amb Espanya, també són mercats amb els quals existeix una gran correlació (tradicionalment, quan altres destinacions de la UE creixen, Espanya creix de manera similar). Per aquest motiu, el fet que la demanda en aquests dos països doni senyals de fortalesa indica una bona inèrcia cap a la demanda al mercat domèstic.

Un altre dels factors limitants del creixement que identifiquem està connectat amb la mobilitat postpandèmia. En aixecar-se les restriccions als viatges al llarg del 2021 i el 2022, el turisme es va recuperar amb força, però, en primera instància, va mostrar preferència per destinacions relativament pròximes. En l’actualitat, les sortides a l’estranger i la tria de destinacions de llarga distància tornen a guanyar força, la qual cosa podria ser un risc addicional per al sector turístic domèstic, que podria perdre una part de la demanda turística que va guanyar de manera extraordinària a causa de la pèrdua de mobilitat internacional.

Com podem veure al gràfic següent, segons les dades de pagaments de targetes de CaixaBank a l’estranger, la despesa turística dels espanyols a l’estranger va patir una caiguda espectacular el 2020 (el –61% en l’acumulat de l’abril al desembre) i ha tingut una recuperació heterogènia i amb ensopegades. El 2023, observem una recuperació gairebé total del turisme exterior a Europa. Això contrasta amb destinacions més llunyanes, com poden ser el sud-est asiàtic i Llatinoamèrica, on veiem que la despesa en aquestes destinacions se situa encara molt per sota dels nivells del 2019. En concret, al maig, la despesa en aquestes destinacions es va situar, respectivament, el 51% i el 45% per sota del mateix mes del 2019. De cara als propers mesos, a mesura que es normalitzi la mobilitat internacional dels espanyols, esperem veure una recuperació d’aquesta mena de despesa.

Malgrat els vents de cara, el repàs dels indicadors claus del sector ens deixa encara un escenari relativament positiu per al 2023, per al qual augurem un creixement considerable. Preveiem que els vents de cara entraran en acció, sobretot, cap al final del 2023 i durant el 2024, any per al qual esperem un creixement positiu del PIB turístic, però més moderat, a causa del panorama macroeconòmic complex a dos dels grans països d’origen de turistes –el Regne Unit i Alemanya–, de la major competència en preu d’altres destinacions al Mediterrani i del risc que tant el turisme domèstic com l’europeu tornin a viatjar a destinacions més llunyanes. Així i tot, dos factors impulsaran el turisme cap al final del 2023 i el 2024: la recuperació dels salaris reals a Espanya i a Europa, la demostrada resiliència de la demanda turística europea i la recuperació de la demanda turística provinent de mercats de llarga distància, com l’asiàtic.

Tenint en compte la robusta situació actual, els factors en contra assenyalats i les palanques de creixement encara disponibles, la nostra previsió del PIB turístic és que, en termes reals, el 2023 s’assolirà un creixement del 6,5% anual i se situarà, així, el 4,1% per damunt del nivell del 2019. De cara al 2024, preveiem un creixement més moderat, de l’1,5%, la qual cosa situarà el PIB turístic el 5,7% per damunt del nivell del 2019.

Per país d'origen, esperem que la demanda domèstica creixi el 0,4% el 2023, amb més marge de creixement en relació amb el 2022, quan ja va recuperar els nivells del 2019. Per la seva banda, preveiem que les arribades internacionals creixeran l’11% i que, per primer any després de l’inici de la pandèmia, recuperaran els nivells del 2019. De cara al 2024, esperem que el turisme internacional serà el principal motor de creixement del sector, amb el suport  de la recuperació del turisme de llarga distància.

Notablement, en termes nominals, el fort repunt de preus al sector turístic el 2023 durà el PIB turístic nominal a un nivell el 17% superior al del 2019. No obstant això, el 2024, preveiem una dinàmica de moderació en el creixement dels preus, com a la resta de l'economia, i, per tant, un creixement del PIB turístic nominal del 4,5%.

Malgrat el complex entorn macroeconòmic, la nostra previsió és que el sector turístic continuarà creixent i sent un motor de l’economia espanyola i que, atesa la pujada particularment notable dels ingressos del sector, serà un contribuïdor important al creixement del superàvit en la balança comercial espanyola de béns i de serveis.