Com ha canviat la demanda turística internacional des de la pandèmia?

El 2023, Espanya va rebre 85,06 milions de turistes estrangers, xifra que supera amb escreix la dada del 2019 i que representa una nova xifra rècord. El 2024, el nombre d’arribades internacionals al país en els quatre primers mesos ha augmentat el 14,8% interanual, la qual cosa evidencia que l’any ha començat encara amb més ímpetu. Després de constatar la plena recuperació del turisme internacional a Espanya, hem explorat com ha canviat la demanda analitzant la despesa dels turistes estrangers a Espanya des de l’inici de la pandèmia per regions i per país d’origen. Per fer-ho hem aprofitat la granularitat que proporcionen els pagaments amb targetes internacionals processades pels TPV de CaixaBank, degudament agregats i anonimitzats i disponibles al portal d’Economia en temps real de CaixaBank.¹¹

La despesa turística internacional a Espanya s’ha recuperat de manera transversal a totes les regions d’origen i ha superat els nivells del 2019.¹² Atès que la recuperació no es basa en un únic mercat, la qual cosa reforça la solidesa del sector turístic espanyol, existeixen divergències en la demanda internacional per regió d’origen, tal com es recull als gràfics següents i s’aprofundeix tot seguit.

L’Europa Occidental continua sent, de lluny, el principal emissor de turistes internacionals a Espanya. Si analitzem l’estructura de la despesa turística des de la pandèmia, observem que continua sent la regió amb més pes, tot i que s’ha reduït lleugerament, del 73,1% del 2019 al 71,8% del 2023. Durant aquest període, va aportar el 68,2% del creixement de la despesa turística internacional, i, entre el gener i l’abril del 2024, la despesa turística nominal dels turistes provinents d’aquesta regió s’ha situat el 41,4% per damunt de la despesa registrada en els mateixos mesos del 2019. Aquesta xifra, superior a la inflació acumulada durant aquest període, suggereix que el nivell d’activitat en termes reals és superior al del 2019. En canvi, l’Europa de l’Est ha reduït el seu pes en la despesa turística internacional a Espanya: ha passat del 6,5% al 6,0% de la demanda entre el 2019 i el 2023 i ha contribuït amb el 4,8% al creixement durant aquest període, una evolució molt condicionada pel deteriorament de la situació geopolítica a la regió després de l’esclat de la guerra a Ucraïna.

La despesa efectuada pels turistes provinents del continent americà és la que ha experimentat majors increments des del 2019 i ha augmentat de manera substancial el seu pes en la demanda internacional de turisme a Espanya. Entre el 2019 i el 2023, el pes de l’Amèrica del Nord en la despesa turística internacional va passar del 10,1% a l’11,9%, i la regió va contribuir en un 17,0% al creixement de la despesa turística.

Durant els quatre primers mesos del 2024, la despesa dels turistes de l’Amèrica del Nord ha crescut el 74,1% en relació amb el mateix període del 2019 i el 65,7% entre els viatgers procedents dels EUA, el principal mercat emissor de turistes cap a Espanya de la regió, responsable del 82,1% de la despesa turística provinent de l’Amèrica del Nord en els quatre primers mesos del 2024. Al Canadà, país que ha representat el 6,8% de la despesa regional, aquesta ha pujat el 73,7% i, a Mèxic, d’on ha provingut l’11,1% de la despesa turística de l’Amèrica del Nord en les mateixes dates, ha pujat el 165,9%. Aquestes dades són el resultat d’un entorn macroeconòmic favorable a l’Amèrica del Nord en aquests cinc últims anys i, en el cas dels EUA i de Mèxic, de la fortalesa de les respectives divises. Pel que fa als EUA, també hi juga un paper la inestabilitat geopolítica en mercats competidors, ja que els turistes nord-americans premien particularment l’estabilitat geopolítica a Espanya.¹³

Atès que els factors que han fet costat al turisme de l’Amèrica del Nord continuaran presents (fortalesa macroeconòmica, feblesa de l’euro¹⁴ i situació geopolítica convulsa), preveiem que la fortalesa del seu turisme es mantindrà a mitjà termini i que aquesta regió continuarà guanyant pes en el mix de la demanda turística internacional a Espanya.

El turisme provinent de l’Amèrica Llatina també destaca pel seu bon funcionament, tot i que hi ha una major heterogeneïtat entre països. En agregat, veiem que el pes de Llatinoamèrica en la despesa turística internacional va passar del 3,8% el 2019 al 4,3% el 2023 i va contribuir en un 5,7% al creixement de la despesa en aquest període. Durant els quatre primers mesos del 2024, la despesa dels turistes llatinoamericans ha crescut el 74,1% en relació amb el mateix període del 2019, una dada positiva que amaga una gran divergència entre els principals països de la regió. Mentre que la despesa dels turistes provinents de Colòmbia i del Brasil ha augmentat el 206,2% i el 77,5%, respectivament, entre aquestes dates, la despesa turística dels argentins s’ha enfonsat el 38,2% en termes nominals. Això reflecteix la divergència de la situació macroeconòmica a l’Amèrica Llatina, on la relativa estabilitat de la major part del continent contrasta amb la contracció i amb l’elevada inflació a l’Argentina. Aquesta feblesa econòmica ha provocat que el turisme argentí hagi passat a representar només el 8,1% de la despesa turística provinent de Llatinoamèrica, quan el 2019 arribava al 23,6%.

A curt termini, preveiem que les bones dades provinents de l’Amèrica Llatina continuaran, en especial mentre el cicle de les primeres matèries es mantingui en una fase expansiva. No obstant això, la persistència de la situació macroeconòmica desfavorable a l’Argentina fa difícil preveure una recuperació a curt termini d’un mercat que, el 2019, representava gairebé una quarta part de la despesa turística llatinoamericana.

La despesa turística provinent d’Àsia i Oceania, que ha estat la que s’ha recuperat més lentament (entre el 2019 i el 2023, el seu pes va disminuir del 3,9% al 3,1% i representa només el 0,7% del creixement de la despesa), també mostra dinàmiques molt dispars entre països. D’una banda, Singapur, Austràlia i l’Índia presenten el comportament més dinàmic (en els quatre primers mesos del 2024, en relació amb els mateixos mesos del 2019, la despesa turística ha augmentat el 120,4%, el 44,7% i el 45,7%, respectivament). De l’altra, la Xina, el Japó i Corea del Sud, els principals emissors de turistes fins ara, amb una despesa del 33,3%, del 7,0% i del 13,6%, respectivament, en els quatre primers mesos del 2024, han tingut uns resultats menys favorables. La despesa turística de les targetes provinents de la Xina continental i de Hong Kong es manté el 19,2% per sota de la dels quatre primers mesos de 2019, mentre que la japonesa és el 26,8% inferior. La despesa turística provinent de Corea del Sud se situa el 14,5% per damunt de la del 2019, però això encara implica un creixement negatiu en termes ajustats per la inflació.

Aquesta divergència és deguda a factors macroeconòmics i, en el cas de la Xina, a la prolongació de les restriccions vinculades a la pandèmia. D’una banda, Singapur, Austràlia i l’Índia mostren contextos macroeconòmics sòlids, amb creixements robustos. De l’altra, el turisme japonès es veu llastat per la feblesa del ien, que ha passat de situar-se en un nivell de 120 iens per euro el 2019 a un canvi proper als 160 iens per euro en la mitjana dels cinc primers mesos del 2024, de manera que s’ha reduït la capacitat del turista japonès de desplaçar-se a Europa. En positiu, la reobertura de la connexió aèria directa entre Espanya i el Japó prevista per a la tardor d’enguany hauria d’impulsar la despesa japonesa. Finalment, el turisme xinès s’ha vist limitat per la persistència de les restriccions relacionades amb la pandèmia, que han retardat la sortida dels xinesos cap a destinacions de llarg abast. Així, la completa reobertura de l’economia xinesa i el restabliment de les connexions aèries directes haurien de donar suport a la recuperació de la despesa xinesa a Espanya, tot i que factors com la feblesa del iuan i l’alentiment de l’economia del país podrien limitar aquesta recuperació.

Les xifres excepcionals registrades entre mitjan 2022 i mitjan 2023 per part dels turistes procedents del Pròxim Orient han disminuït de forma considerable a causa de les recents turbulències geopolítiques. No obstant això, el Pròxim Orient ha estat una de les regions emissores de turisme que ha despuntat en els últims anys, tot i que ho ha fet de manera dispar i, en alguns casos, volàtil segons el país. En positiu, destaca la despesa provinent de les targetes turques, que s’ha disparat el 164,4% en els quatre primers mesos del 2024 en relació amb els mateixos mesos del 2019. La mateixa dada de la Unió dels Emirats Àrabs, el principal emissor de turisme a Espanya de la regió, mostra una pujada del 65,3%. El turisme provinent d’Israel se situa, en les mateixes dates, només el 12,9% per damunt de les xifres del 2019. Malgrat que, el 2023, es va viure un veritable boom del turisme israelià, el conflicte a Gaza ha comportat un fort descens del turisme israelià a Espanya.

Podem esperar un funcionament positiu del turisme provinent del Pròxim Orient a curt termini (2024-2025), ateses les perspectives de creixement sòlid a la regió, impulsades per un preu del petroli relativament alt. Malgrat que el creixement sigui positiu en agregat, esperem que el risc geopolític afegeixi volatilitat al turisme provinent d’aquesta regió, especialment en el cas d’alguns països concrets.

Pel que fa a la despesa del turisme africà, es troba en nivells relativament baixos, però el seu pes en la demanda turística internacional és molt reduït (el 0,7% de la despesa turística estrangera a Espanya el 2023, en relació amb el 0,8% que aportava el 2019).