Balanç i perspectives del sector turístic espanyol: solidesa i resiliència

El 2023, el turisme ha estat un dels motors de l’economia espanyola i ha superat amb escreix els nivells del 2019. Els indicadors de l’INE revelen que la demanda turística real va superar la xifra del 2019, esperonada per la resiliència del turisme domèstic i per l’embranzida del turisme internacional. Les pernoctacions en allotjaments turístics durant els 11 primers mesos del 2023 es van situar l’1,9% per damunt de les del mateix període del 2019. Aquesta dada es basa en la resistència del turisme domèstic, que es va situar el 5,5% per damunt de la dada del 2019, i en la recuperació del turisme internacional, que es va situar només el 0,2% per sota de la dada del 2019.

La resiliència de la demanda turística és digna d’esment en un context d’inflació encara elevada: en la mitjana del 2023, els preus dels serveis turístics van acumular una pujada del 17,5% en relació amb la mitjana del 2019. Destaca l’increment del preu de l’allotjament, que, des del 2019, acumula una pujada del 26,2%. Així i tot, la inflació en els serveis turístics es va anar moderant al llarg del 2023 (el 7,0% interanual al novembre, en relació amb el màxim anual del 10,4% del març) i es va allunyar de les xifres de dobles dígits de l’estiu del 2022.

La recuperació del turisme en termes reals i, sobretot, la inflació elevada van ajudar a incrementar la despesa turística, tant la domèstica com la internacional. Durant els tres primers trimestres de l’any 2023, la despesa turística domèstica es va situar el 22,2% per damunt de la dada de les mateixes dates del 2019, mentre que la despesa turística internacional es va situar, en els 11 primers mesos de l’any, el 16,6% per damunt de la dada del 2019.

Les arribades de turistes internacionals, tot i que van continuar demostrant una notable heterogeneïtat pel que fa als països emissors, van tancar el 2023 en positiu de forma força generalitzada. Per regions, podem observar resultats espectaculars del turisme provinent d’Amèrica, que es va situar el 20,7% per damunt de les arribades del 2019. Els mercats tradicionals mostren resultats encoratjadors, tot i que més modestos. El turisme provinent de la Unió Europea es va situar el 4,3% per damunt dels nivells del 2019. Aquesta xifra es veu lleugerament llastada per les dades menys positives de països que, el 2023, han patit una conjuntura macroeconòmica adversa, com els països nòrdics i Alemanya, que se situen el 12,5% i el 4% per sota del 2019, respectivament. En el cas dels nòrdics, destaquem el paper que la feblesa de la corona sueca i de la corona noruega va tenir en aquesta mala dada

El turisme britànic, tot i que no s’ha recuperat en el conjunt del 2023 (s’ha situat el 2,7% per sota dels nivells del 2019), va ser una font de notícies encoratjadores en els últims mesos de l’any. L'arribada de britànics portava encallada des de la tardor del 2022 en nivells entre el 5% i el 10% per sota del 2019, però, en l’últim trimestre del 2023, es va aconseguir enlairar i va superar els nivells del 2019. Atesa la importància del mercat britànic per al turisme espanyol (el Regne Unit és el primer emissor de turistes estrangers a Espanya), aquesta és una notícia excel·lent que millora les perspectives del sector.

Les perspectives a curt termini per al turisme a Espanya estan marcades per tres factors clau: la recuperació completa del turisme després de la pandèmia, l’elevat nivell d’estabilitat geopolítica d’Espanya en relació amb altres destinacions competidores, i l’augment de la renda disponible a Espanya i als principals països emissors de turistes.

Com hem vist, el turisme internacional a Espanya ha aconseguit completar la recuperació el 2023, després de la forta caiguda provocada per la pandèmia de COVID-19. Tal com es desprèn de les dades de la United Nations World Tourism Organization, és una dada notable, ja que Espanya és el segon país que ha experimentat una recuperació més ràpida entre els 10 principals receptors de turisme internacional, només per darrere de Turquia. Aquesta recuperació completa és un testimoni clar de la competitivitat del sector turístic espanyol. D’altra banda, significa que els forts creixements registrats per assolir el nivell prepandèmia s’estarien esgotant. També cal tenir en compte que el turista espanyol ha tornat a viatjar a l’estranger més a poc a poc que el turista internacional a Espanya. Per tant, a mesura que el turista espanyol continuï normalitzant els viatges internacionals, l’efecte ‘final de pandèmia’ serà un risc a la baixa per al turisme domèstic a curt termini.

El 2023, la recuperació postpandèmia va empènyer el PIB turístic a un creixement del 6,9%, de manera que el sector va contribuir amb força al creixement del PIB espanyol. En els propers anys, preveiem una normalització de les taxes de creixement del sector turístic, a mesura que s’esgoti el factor final de pandèmia.

Malgrat que el final de la sortida de la pandèmia deixarà de ser un vent de cua per al sector turístic espanyol, aquest compta, a curt termini, amb dos factors de suport addicionals. El primer és l’estabilitat geopolítica a Espanya en relació amb algunes destinacions competidores. Cal tenir en compte que, durant l’últim quadrimestre del 2023, s’han incrementat la inestabilitat i la inseguretat a la regió est del Mediterrani, que perduraran durant el 2024, segons ho indiquen tots els indicis. I, històricament, els desordres geopolítics al Pròxim Orient han perjudicat els principals competidors en preu del turisme espanyol, com, per exemple, Turquia i Egipte. És per aquest motiu que preveiem que la persistència de la incertesa geopolítica pot empènyer els turistes de l’est del Mediterrani cap a Espanya.

L’altre vent de cua per al sector turístic espanyol és, a curt termini, l’augment de la renda bruta disponible tant a Espanya com als principals països emissors de turisme internacional. Després de dos anys en què la renda bruta disponible ha crescut generalment per sota de la inflació, la disminució de la taxa d’inflació durant el 2023, que preveiem que continuarà tant a la zona de l’euro com al Regne Unit el 2024, permetrà una recuperació gradual del poder adquisitiu perdut en els anys recents. Així, malgrat que es preveuen taxes de creixement del PIB real febles de nou, tant a la zona de l’euro com al Regne Unit, preveiem que la recuperació dels ingressos en termes reals donarà suport al creixement del sector turístic.

Els factors a curt termini ens permeten establir si el creixement en un horitzó proper se situarà per damunt o per sota de la taxa de creixement a llarg termini. Però quins factors determinen el creixement a llarg termini del sector turístic espanyol?

El factor principal és que, a mesura que augmenten els ingressos, els consumidors n’assignen una proporció creixent al turisme.¹ És a dir, el turisme pot ser considerat com un bé superior o «de luxe», ja que el seu consum s’accelera quan augmenta la renda. Això fa que confiem que el sector turístic té el potencial per ser un factor que tiri de l’economia espanyola a llarg termini, a mesura que augmenti el nivell de renda de les llars dels països emissors de turistes cap a Espanya. En aquest sentit, el creixement de la classe mitjana a diversos països és una font important de creixement per al sector turístic espanyol. A més a més, en un món en què la presència a les xarxes socials té cada vegada més importància, les activitats que generen contingut en aquests canals, com viatjar, se’n poden beneficiar. Això incrementa la possibilitat que, a mitjà termini, els consumidors continuïn assignant una proporció creixent dels ingressos al turisme.

Un altre factor positiu a llarg termini per al sector turístic espanyol és la tendència a la desestacionalització de la demanda. El creixement de la població sènior i sense fills en edat escolar, juntament amb la major flexibilitat d’alguns treballadors per teletreballar i fer vacances fora de la temporada alta, contribueix a la desestacionalització del turisme a Espanya. El 2023, hem vist taxes de creixement interanual cinc vegades més grans en el segon i en el quart trimestre (el 7% i el 7,6%) que en el tercer trimestre (l’1,3%). Les tendències demogràfiques (augment de l’esperança de vida i envelliment poblacional) i la consolidació d’aquestes noves formes de treball fan pensar que és molt probable que es continuïn anotant taxes de creixement més fortes en temporada baixa que en temporada alta. Això ajudaria a reduir la infrautilització de les infraestructures turístiques i de la força laboral destinada al turisme en temporada baixa i, per tant, ajudaria a augmentar la taxa de creixement del sector a llarg termini i, al mateix temps, milloraria la qualitat de l’ocupació al sector (menys temporalitat).

No obstant això, malgrat que la sensibilitat de la despesa turística als ingressos i a la desestacionalització són factors importants que tenen el potencial d’incrementar el turisme a llarg termini, el sector s’enfronta a un gran factor de risc: el canvi climàtic. Com veurem més endavant en aquest informe, el canvi climàtic podria reduir el creixement del sector turístic. Estar preparat per a aquest desafiament serà clau per a les perspectives de creixement a llarg termini del sector turístic espanyol.

El balanç dels factors clau per al sector turístic espanyol ens deixa amb un escenari en què la tendència positiva del sector tindrà continuïtat el 2024. Malgrat que la recuperació completa de la pandèmia del sector turístic normalitzarà les taxes de creixement en els propers anys, la recuperació del poder adquisitiu a Espanya i a Europa i la major estabilitat geopolítica d’Espanya en relació amb la dels països competidors impulsaran el sector turístic a nous rècords el 2024. Així i tot, el fràgil panorama macroeconòmic europeu i la recuperació del turisme espanyol a l’estranger seran factors que limitaran el creixement del sector.

La previsió de CaixaBank Research per al PIB turístic en termes reals el 2024 és que creixi el 2,5% i se situï el 7,1% per damunt del nivell del 2019, després de tancar el 2023 amb un creixement interanual del 6,9% i d’haver-se situat el 4,5% per damunt del nivell del 2019.

Pel que fa a la demanda domèstica, esperem que creixi el 0,3% el 2024. Aquesta previsió és conservadora, atès el creixement de la renda disponible de les famílies previst per al 2024, però la nostra previsió contempla que el turisme espanyol creixerà, sobretot, a l’estranger. En canvi, preveiem que les arribades internacionals creixeran el 3,8%, a conseqüència de la situació geopolítica al Pròxim Orient i de la recuperació dels salaris reals als països emissors. Per tant, preveiem que, el 2024, el turisme internacional continuarà sent el principal motor de creixement.

Així mateix, preveiem una moderació del creixement dels preus, d’acord amb la caiguda de la inflació general. Això moderarà la taxa de creixement del PIB turístic nominal, que se situarà en el 6,1% el 2024. Malgrat tot, el PIB turístic nominal se situarà el 26,8% per damunt del nivell del 2019. Amb aquestes xifres, el PIB turístic assolirà un pes del 12,7% sobre el PIB total de l’economia espanyola, 0,3 p. p. més que el 2019, segons les nostres previsions.