Què indica el 'big data' sobre els estrangers que passen temporades llargues a Espanya?

Les principals ciutats espanyoles i algunes zones turístiques s’estan transformant amb l’arribada d’estrangers que visiten Espanya durant períodes llargs de temps, ja sigui perquè hi tenen una segona residència, per treball (nòmades digitals, treballadors desplaçats), per estudiar o per altres activitats. Aquesta tipologia de visitants ha anat creixent de manera significativa en els últims anys, en especial després de la pandèmia, i això està tenint un notable impacte sobre el mercat de l’habitatge als municipis on es concentren.

Per analitzar el comportament diferenciat d’aquest grup d’estrangers i la seva localització, utilitzem les dades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank i identifiquem les targetes que registren despeses en almenys 30 dies durant un mínim de 3 mesos diferents i un màxim d’11 mesos en un any natural.¹⁶ El 2023, l’1% de les targetes estrangeres satisfan aquesta definició, i les anomenarem «estrangers vinculats».¹⁷ El 99% restant de targetes estrangeres corresponen a turistes que van tenir una estada més curta al nostre país, que anomenarem «estrangers esporàdics» (inferior a 3 mesos i/o amb pagaments en menys de 30 dies al llarg de l’any).

Malgrat que els visitants internacionals vinculats representen un percentatge reduït de les targetes, la seva aportació a la despesa total amb targetes estrangeres és molt significativa, el 8,8% el 2023, i, a més a més, ha crescut de manera significativa des del 2019, quan representaven el 0,8% del nombre de targetes i van aportar el 6,9% de la despesa total amb targetes estrangeres. L’arribada d’aquesta tipologia d’estrangers s’ha vist afavorida per una regulació i per una fiscalitat favorables.¹⁸

Al gràfic següent, podem observar que la despesa dels estrangers vinculats es distribueix de forma força uniforme al llarg de l’any i mostra una menor estacionalitat que la de les targetes estrangeres de curta estada. La diferència és especialment marcada durant els mesos d’estiu.

Els visitants internacionals vinculats fan estades molt més prolongades (48 dies, de mitjana, en relació amb els 2,8 dies dels turistes esporàdics). Malgrat que la seva despesa diària és inferior a la dels turistes estrangers de curta estada (35 euros per dia, en relació amb els 64 dels esporàdics),¹⁹ la seva despesa total per targeta és substancialment superior (1.729 euros vs. 180 euros). És important destacar que aquestes dades, basades en totes les transaccions observades, s’han d’interpretar com una aproximació de la despesa total i de la durada de l’estada completa. Per exemple, els estrangers també paguen als TPV d’altres entitats, poden utilitzar diverses targetes o tenir targetes emeses per un altre banc espanyol, i pot haver-hi dies en què estiguin a Espanya i no facin operacions als TPV de CaixaBank. D’altra banda, pot haver-hi residents permanents a Espanya o persones amb nacionalitat espanyola que tenen targetes estrangeres i les utilitzin de manera esporàdica.

Si analitzem amb detall en què gasta cada tipologia de targeta, observem que els estrangers vinculats tenen una despesa elevada en supermercats (el 25% del total), similar a la de les targetes espanyoles (el 33%) i molt superior a la dels estrangers esporàdics (el 10%). En canvi, la despesa en establiments de restauració (el 25% del total) s’assembla més a la dels estrangers esporàdics (el 27%) que a la dels espanyols (el 15%). D’altra banda, el pes de la despesa en hotels (el 5%) és molt inferior a la dels turistes esporàdics (el 27%), però el doble que la dels espanyols (el 2,4%). Aquestes dades permeten fer un perfil dels visitants que passen temporades relativament llargues a Espanya: tenen una despesa en productes de primera necessitat similar a la dels espanyols, però, durant la seva estada, manifesten més disposició a viatjar i, sobretot, a gaudir de la gastronomia.

Per nacionalitat, els francesos, els britànics i els nord-americans encapçalen el ranking d’estrangers vinculats. No sorprèn que la llista sigui molt similar a la dels compradors estrangers d’habitatge a Espanya, la qual cosa corrobora la hipòtesi que moltes d’aquestes targetes corresponen a estrangers amb una segona residència a Espanya. Si tenim en compte el pes de les targetes estrangeres vinculades sobre el total de targetes (recordem-ho, un percentatge que va augmentar del 0,8% del 2019 a l’1,0% del 2023), observem que algunes nacionalitats tenen un pes superior a la mitjana i que ha crescut de manera significativa entre el 2019 i el 2023. Ucraïna és la nacionalitat que més destaca, per raons òbvies vinculades als desplaçaments arran de la invasió russa (el 5,7% de les targetes ucraïneses es classifiquen com a vinculades i aporten el 32% de la despesa realitzada amb targetes emeses per aquest país el 2023, mentre que, el 2019, la seva presència era negligible). També destaquen alguns països llatinoamericans, com Mèxic, Colòmbia i l’Argentina, la presència dels quals a Espanya s’ha incrementat de forma molt substancial després de la pandèmia.

Tal com es pot observar al mapa adjunt, els estrangers vinculats es concentren als arxipèlags, a l’arc mediterrani, en especial a Alacant (la província amb un major percentatge de compravendes d’habitatges per part d’estrangers) i a Múrcia, a algunes grans zones urbanes, com Madrid, Barcelona, Saragossa i Sevilla, i a altres capitals de província, com Còrdova, Càceres, Badajoz o Gijón, entre d’altres.

Alguns dels estrangers que visiten el nostre país durant temporades relativament llargues tenen un poder adquisitiu significativament superior al de la mitjana dels espanyols. Aquests estrangers solen optar per comprar habitatges de preu elevat, un segment que està atraient un gran interès en certes localitats, com Madrid, les Balears, Màlaga i Barcelona.²⁰ Per analitzar aquest segment del mercat, seleccionem el 5% de les targetes estrangeres vinculades que registren un major nivell de despesa agregada. El mapa de la pàgina següent mostra els municipis en què gasten aquestes targetes. La granularitat de les dades permet identificar on es concentra el major nombre de targetes de despesa elevada, llista que encapçalen la ciutat d’Eivissa, el barri de Salamanca a Madrid, tres districtes del centre de Palma, Sant Gervasi-La Bonanova a Barcelona, i Xàbia i Oriola a Alacant.

Desafortunadament, les dades disponibles de transaccions amb targetes no ens permeten delimitar en quin tipus d’allotjament s’allotgen els estrangers vinculats que hem analitzat. No obstant això, és d’esperar que una gran part s’allotgi a les seves segones residències espanyoles. Al gràfic de la pàgina següent, mostrem una relació positiva i molt significativa entre el percentatge de compravendes per part d’estrangers (en percentatge del total de compravendes de la província) i la densitat de targetes estrangeres vinculades (en percentatge de la població de la província) el 2023. No sorprèn que les províncies més turístiques tinguin valors alts en les dues mètriques.

D’altra banda, per als estrangers vinculats que no són propietaris d’una segona residència, està emergint una nova tipologia d’allotjaments especialitzats per cobrir les necessitats d’allotjament temporal. D’una banda, trobem segments com les residències d’estudiants, que solen estar vinculades a les mateixes universitats i que, malgrat el creixement recent, es continuen caracteritzant pel seu desproveïment.²¹ De l’altra, trobem noves modalitats d’allotjament, com el flex living i el coliving, que també solen oferir lloguers temporals. Es tracta d’un concepte híbrid entre hotel i edifici residencial, gestionat de manera professional i que ofereix accés a serveis (zones comunes, gimnàs, barbacoa, etc.) i pertinença a una comunitat. Aquest segment es troba en una fase de ràpid creixement a Espanya, gràcies a una demanda elevada, ja que s’adapta a les noves realitats i necessitats emergents de la societat, i a una oferta que va creixent gràcies a l’apetència que mostren els inversors per aquesta tipologia d’actius.²²