'e-commerce': un avanç d’anys viscut en pocs mesos

Les dures restriccions a la mobilitat imposades per combatre l’expansió de la COVID-19 han estat, sens dubte, un cop dur per a l’economia espanyola, però també han actuat com un accelerador d’algunes tendències de canvi que veníem observant en el passat. Un dels canvis que més s’ha accelerat i que més present hem tingut és l’adopció de l’e-commerce com a mètode de venda als comerços detallistes. En el context de restriccions a la mobilitat i de distanciament social que estem vivint, les vendes on-line són un revulsiu per al sector del retail que ha contribuït a evitar una situació econòmica encara més complexa durant la pandèmia.

Per analitzar l’avanç del comerç on-line, utilitzem l’indicador de consum que elaborem a partir de les dades internes de CaixaBank i analitzem l’evolució del comerç al detall sense el comerç de béns essencials, que va experimentar unes dinàmiques molt diferents a les de la resta de comerços detallistes.¹¹  Tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, les compres per e-commerce han mostrat una evolució molt favorable des de l’inici de la pandèmia. Entre els mesos d’abril i de maig del 2020, quan les restriccions a la mobilitat van ser més intenses, la despesa en e-commerce va arribar a anotar taxes de creixement de tres dígits i va assolir volums de despesa només superats en les setmanes del Black Friday dels últims anys. El ritme de creixement es va moderar a mesura que les restriccions a la mobilitat es van relaxar i que la possibilitat de realitzar compres presencials va tornar a escena. Malgrat tot, les taxes de creixement s’han mantingut sempre per damunt del 50% en relació amb el 2019, llevat de moments molt puntuals.

Indicador CaixaBank de consum al comerç al detall¹

Variació en relació amb el nivell de referència (%)²

L’evolució descrita per l’e-commerce contrasta clarament amb el comportament de les vendes presencials, que, tal com es pot observar al gràfic, van caure molt durant el primer estat d’alarma i menys durant la segona i tercera onades de la COVID-19, viscudes al novembre del 2020 i al febrer del 2021. Així, en el conjunt del 2020, la despesa presencial en el comerç al detall va caure el 23% en relació amb el 2019, mentre que l’e-commerce va créixer el 69% anual. D’aquesta manera, el creixement de les vendes on-line va esmorteir l’impacte sobre la facturació del sector, que va caure el 15%.

Una pregunta pertinent que podem formular és quin tipus de comerç s’ha pogut beneficiar de l’augment de les vendes on-line. Passar a vendre on-line o ampliar els canals de venda e-commerce comporta per a un comerç una inversió important en digitalització, que implica una barrera per als negocis més modestos, sobretot per als que van haver d’adoptar aquest canal per primera vegada. Malgrat això, segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, el creixement de l’e-commerce ha estat generalitzat i s’ha observat tant en empreses grans i petites com en empreses amb experiència e-commerce i en nous entrants.

Tal com ho recull el gràfic següent, a partir del mes de maig del 2020, la contribució al creixement de les vendes e-commerce per part dels nous entrants va augmentar a un ritme constant i va assolir el 30% del total. No obstant això, després de la declaració del segon estat d’alarma el 25 d’octubre del 2020, la tendència a l’alça es va trencar per complet. Probablement, pel fet que, en esdeveniments com el Black Friday i la temporada nadalenca, els comerços electrònics més consolidats en venda e-commerce van tornar a capturar el gros de les vendes on-line. Malgrat això, la contribució al creixement de
l’e-commerce per part dels nous entrants va ser molt elevada en el conjunt del 2020, la qual cosa revela que l’adopció del canal de vendes on-line s’ha donat també en comerços que no estaven digitalitzats.

Si tenim en compte les dinàmiques de l’e-commerce en funció de la dimensió empresarial, observem dues etapes diferenciades. En primer lloc, durant els mesos del primer estat d’alarma, les companyies grans van ser les que van liderar el gros del creixement del comerç electrònic. Als petits comerços els va costar més reaccionar de manera immediata, i molts van haver d’esperar a poder obrir de forma presencial per començar una adaptació cap a la venda e-commerce.

A partir del final de juny, coincidint amb l’acabament de l’estat d’alarma, la dinàmica de l’e-commerce va començar a canviar en favor dels comerços més petits. En concret, a partir d’aquest moment, la possibilitat d’obrir les portes va facilitar que molts petits comerços s’adaptessin més ràpidament al canal de venda on-line. Així, durant els mesos de juliol i d’agost, les vendes on-line de les empreses més petites van arribar a generar prop de la meitat del creixement total de l’e-commerce del sector.

Indicador CaixaBank d’e-commerce en comerç al detall¹

Contribució a la variació interanual (p. p.)

Les dades internes de CaixaBank també apunten al fet que l’augment de les vendes per internet no es concentra en uns pocs tipus de comerços. Més aviat succeeix el contrari. Totes les categories comercials reflecteixen un creixement apreciable durant el 2020, tot i que veiem com, després de la retirada de les restriccions, es modera el creixement de
l’e-commerce i millora la despesa presencial.

Així, és interessant avaluar en quina mesura el creixement de l’e-commerce és aquí per quedar-se. Per fer-ho, al gràfic que es mostra tot seguit, reflectim la tendència que ha seguit el pes de les compres on-line en relació amb les compres totals en les diferents branques d’activitat del comerç al detall. Tal com es pot observar, el pes de l’e-commerce va repuntar amb molta força el 2020 en totes les branques d’activitat. No obstant això, si comparem la tendència dels últims anys amb el registre de març del 2021, un mes amb restriccions apreciables, però no especialment dures amb el comerç al detall, veiem que hi ha algunes branques d’activitat (llibreries i papereries i tèxtil) en què el pes del consum presencial s’ha normalitzat de nou. D’altra banda, veiem com, a la resta de branques d’activitat, una part del guany extraordinari del 2020 encara es mantenia al març del 2021, la qual cosa apunta, en certa manera, a un possible canvi de patrons de consum.

En conclusió, l’e-commerce ha crescut de forma molt apreciable després de la irrupció de la COVID-19. Aquest creixement, a més a més, ha estat «democràtic», ja que tant les empreses grans com les petites (que van trigar una mica més) han aprofitat l’impuls que les restriccions a la mobilitat han donat al consum on-line. També hi ha hagut un procés d’aprenentatge molt fort, que ha comportat que els nous participants en el canal de vendes e-commerce mobilitzessin una bona part del creixement el 2020.

Ara bé, és aviat per saber en quina mesura aquest canvi serà estructural i quina part s’esvairà quan superem la crisi sanitària. Amb seguretat, el consum presencial continuarà sent una de les principals bases per al comerç al detall. No obstant això, és difícil entendre el futur del sector sense una aposta clara i contundent per continuar digitalitzant els canals de venda, que permetran a molts comerços petits accedir a un mercat molt més gran i més diversificat i al consumidor accedir a un mercat amb una oferta molt més rica.