La recuperació continua a la zona de l'euro, on nous factors de suport guanyen importància. El 2015, la zona de l'euro haurà consolidat una lenta recuperació, gràcies a diversos vents de cua favorables: la política monetària del BCE, el baix preu del petroli i la devaluació de l'euro. D'aquesta manera, la regió aconsegueix afrontar riscos externs com la desacceleració de les economies emergents, que s'ha intensificat enguany, tot i que l'impacte és limitat. El 2016, a mesura que els suports temporals desapareguin, i en un entorn de política monetària acomodatícia i de política fiscal neutral, altres factors donaran suport al creixement: la recuperació de l'activitat mundial, els fruits de les reformes estructurals ja implementades i una despesa pública més elevada, conseqüència de l'arribada de demandants d'asil. La Comissió Europea estima que el PIB creixerà l'1,6% el 2015, l'1,8% el 2016 i l'1,9% el 2017. Per països, destaca el lleuger empitjorament de les previsions de creixement per als països del nucli (Alemanya i França) i la millora de les de la perifèria (Itàlia i Espanya).
El PIB de la zona de l'euro va créixer l'1,6% interanual en el 3T 2015 (l'1,5% en el 2T). La recuperació de la regió continua de manera sostinguda, i les economies més grans milloren els creixements interanuals: Espanya (3,4%), Alemanya (1,7%), França (1,2%) i Itàlia (0,9%). No obstant això, el ritme és pausat: el creixement intertrimestral va ser una o dues dècimes inferior en el 3T que en el trimestre anterior, llevat de França, que ha tornat a creixements positius. L'economia alemanya creix amb solidesa, el 0,3% intertrimestral, gràcies a una forta demanda interna, que va aportar 0,5 p. p. al creixement. No obstant això, la demanda externa va sostreure 0,4 p. p. al creixement, a causa d'una desacceleració de les exportacions i d'unes importacions que van augmentar a bon ritme (la variació d'existències va aportar 0,2 p. p.). L'economia francesa també va avançar el 0,3% intertrimestral, però la composició del creixement va ser més fràgil. La demanda interna va aportar 0,3 p. p. i la variació d'existències, 0,7 p. p., de manera que es va compensar íntegrament la contribució negativa de la demanda externa (–0,7 p. p.). Tot i que es desconeix el desglossament de l'avanç del PIB per components de demanda per a la resta de països de la zona de l'euro, les dades apunten a un patró similar: una demanda interna que suma al creixement i una demanda externa que resta a causa d'un increment de les importacions superior al de les exportacions.
L'activitat econòmica s'accelera en el 4T. Les dades disponibles del 4T apunten a una lleugera millora de l'activitat econòmica. L'índex PMI compost assoleix el nivell màxim des del maig del 2011 i se situa clarament en fase expansiva (per damunt dels 50 punts). Els increments en els índexs de manufactures i de serveis indiquen que es tracta d'una recuperació generalitzada. Així mateix, l'índex de sentiment econòmic de la zona de l'euro es va mantenir estable al novembre, en els 106,1 punts. Per països, destaca positivament Alemanya, que registra uns índexs d'activitat PMI i IFO compatibles amb una acceleració del creixement en el 4T. A França, els augments van ser més moderats, en particular al novembre. S'espera que l'impacte dels atemptats terroristes sobre el ritme d'activitat hagi estat poc important i que s'hagi concentrat al sector serveis.
El consum també va a bon ritme al final de l'any. L'indicador de confiança del consumidor va assolir els –5,9 punts al novembre (comparats amb els –7,5 de l'octubre), es va situar per damunt dels registres observats en els quatre últims mesos i evidencia l'evolució positiva del consum privat a la zona de l'euro. No hi ha indicis que els atacs terroristes afectin el consum, tot i que no es descarta que França es pugui desaccelerar, de manera limitada en abast i en temps, com va succeir a Madrid i a Londres després dels atemptats de fa una dècada.
La millora de l'activitat es reflecteix en la inflació. La inflació general va pujar 2 dècimes a l'octubre, fins al 0,1%, malgrat la davallada constant del component energètic. Per la seva banda, la inflació subjacent va assolir un màxim anual de l'1,0%. La millora registrada en aquest mes va ser resultat de l'avanç ferm dels preus dels béns industrials i dels serveis, tal com ho reflecteix la progressió ascendent de la inflació subjacent. El 2016, esperem una alineació ràpida de la inflació general amb la subjacent, quan els efectes de la caiguda del preu del petroli s'esvaeixin i, en especial, quan es comenci a recuperar. Les nostres previsions reflecteixen, també, aquesta millora de l'activitat en una progressió constant de la inflació per al 2016 i el 2017, que hauria d'assolir, al final del 2017, l'1,6%, una xifra alineada amb l'objectiu del Banc Central Europeu (que se situa per sota però a la vora del 2%).
El sector bancari europeu està més preparat per donar suport a l'activitat econòmica. L'exercici de transparència de l'EBA ha analitzat el capital, l'exposició al risc i la qualitat dels actius de 105 bancs europeus. Els resultats indiquen una millora de la solvència bancària, gràcies a la retenció de beneficis i a les ampliacions de capital realitzades. La ràtio de capital amb els criteris en vigor de Basilea III (CET1 phase-in) va assolir el 12,8% al juny del 2015 i se situaria en l'11,8% si estiguessin en vigor totes les disposicions de Basilea (fully loaded). Així mateix, les entitats bancàries han reduït la morositat del crèdit, tot i que amb una dispersió elevada per països i per entitats de diferent dimensió. La millor solvència dels bancs europeus possibilita un augment de la concessió del crèdit, que dóna suport a la recuperació econòmica.
Per consolidar la recuperació, els països de la zona de l'euro han de continuar apostant per augmentar la convergència econòmica entre països. La Comissió Europea ha iniciat el Semestre Europeu amb la publicació de l'Annual Growth Survey 2016, on assenyala amb encert la importància de corregir els desequilibris existents entre països. Els Estats han d'implementar mesures que augmentin la productivitat i la competitivitat, en particular els que presenten un nivell elevat de deute privat i extern. No obstant això, la implementació de reformes estructurals ambicioses és complicada, en particular pel que fa a la construcció del mercat únic, en una Unió on, pel que sembla, prevalen més els interessos nacionals que els del conjunt. Un altre aspecte del que la Comissió fa un seguiment especial és la política fiscal, que serà neutral al conjunt de la zona de l'euro el 2016 i no serà un impediment a l'hora de consolidar la recuperació. Segons la Comissió Europea, el dèficit públic de la zona de l'euro baixarà de l'1,9% el 2015 a l'1,7% el 2016, i el deute públic disminuirà del 91% del PIB el 2015 al 90% el 2016. Cal destacar que la Comissió, en analitzar els pressupostos dels països membres, ha cridat l'atenció a Espanya (l'ha instat a actualitzar els pressupostos per l'elevat risc d'incompliment) i a Portugal (l'ha instat, també, a presentar pressupostos públics el més aviat possible).
La crisi dels refugiats afegeix un element de risc a l'escenari macroeconòmic per a l'any vinent. La Unió Europea experimenta unes entrades de demandants d'asil sense precedents. L'ACNUR considera que gairebé un milió de refugiats ha entrat el 2015 i que un altre milió pot fer-ho el 2016. És molt aviat per fer una estimació fiable dels impactes econòmics que comportarà aquest flux migratori, ja que el nombre final de refugiats és molt incert. A més a més, l'impacte a cada país diferirà en funció de la xifra de refugiats que acabi rebent i de les seves qualificacions, de si es troben al país en trànsit o de si s'hi instal·len de manera definitiva, de l'accés que tinguin al mercat de treball, etc. No obstant això, la temptativa de la Comissió Europea d'estimar l'impacte econòmic és molt il·lustrativa. En primer lloc, la influència de l'arribada de refugiats sobre el nivell d'activitat serà positiva i augmentarà el nivell del PIB agregat en diverses dècimes, en especial a través de l'increment de la despesa pública. Així mateix, una part dels refugiats s'incorporaran al mercat de treball, la qual cosa incrementarà el nivell d'ocupació agregada i, a mitjà termini, es podrà contrarestar una part de l'envelliment poblacional. L'impacte, en tot cas, dependrà, en gran part, de l'èxit en la gestió i en la integració dels refugiats. Els països europeus tenen plantejada una tasca difícil.
La recuperació de l'Europa emergent es consolida. Les dades del PIB del 3T mostren que els països de la regió mantenen un ritme de creixement elevat, coherent amb el potencial a llarg termini, tot i que una mica inferior al del 2T. Cal destacar la sorpresa positiva que ha representat el creixement de la República Txeca, d'Eslovàquia i, en menor grau, de Romania. En canvi, Hongria, amb un avanç menor del que s'esperava, va decebre. D'acord amb l'escenari d'acceleració moderada, però continuada, del creixement de la zona de l'euro, les perspectives de l'activitat per als pròxims mesos per a l'Europa emergent són positives. Així, la majoria de països de la regió experimentaran, el 2015 i el 2016, creixements superiors al 3%.
