L'any 2015 va ser molt favorable per a Espanya en termes d'activitat econòmica: el PIB va créixer el 3,2% i es va crear més de mig milió de llocs de treball. No obstant això, la bona marxa de l'economia no va ser suficient per sufragar els problemes pressupostaris de la Seguretat Social: el dèficit va empitjorar 1 dècima en relació amb el 2014, fins a l'1,26% del PIB, i va superar l'objectiu del 0,6%. Tenint en compte que no sembla que el dèficit s'hagi de corregir de forma significativa a mitjà termini, cal que la situació sigui discutida.
L'Actualització del Programa d'Estabilitat (APE), presentat pel Govern a l'abril, estableix un nou objectiu de dèficit per a la Seguretat Social de l'1,1% el 2016, mentre que l'objectiu fixat fa un any era del 0,3%. A més a més, és especialment inquietant que l'APE prevegi que la Seguretat Social continuarà registrant un dèficit del 0,7% el 2019 (vegeu el primer gràfic), any en què l'economia espanyola haurà tancat la bretxa de producció.1 Que es mantingui un dèficit crònic, fins i tot durant l'etapa expansiva del cicle, posa de manifest el problema estructural que pateix l'organisme. A més a més, no sembla que els objectius de dèficit de la Seguretat Social presentats siguin assolibles sense mesures addicionals, tal com ho adverteix l'AIReF.2
Tot sembla indicar, per tant, que la Seguretat Social continuarà en dèficit a mitjà termini. En els últims anys, el dèficit s'ha finançat mitjançant el Fons de Reserva. Aquest fons va ser creat el 2003 i acumula els actius (bàsicament deute públic espanyol) en què es van invertir els superàvits que la Seguretat Social va tenir entre el 2003 i el 2008. L'objectiu estava ben definit: afrontar el pagament de les pensions contributives en situacions perllongades de dèficit de la Seguretat Social. Al principi, la disposició anual d'actius es va limitar al 3% del total de l'esmentada despesa.3 No obstant això, el límit va ser suprimit de manera excepcional a partir del 2012, de manera que, entre aquest any i el 2015, van ser utilitzats 47.201 milions d'euros, xifra que representa més del 70% dels recursos que tenia el Fons de Reserva el 2011.
Al final del 2015, el Fons de Reserva disposava de 32.481 milions d'euros. Si, en els propers exercicis, s'estén l'excepció del límit del 3% i el dèficit es continua finançant amb el fons, s'esgotaria el 2018. Si, en canvi, a partir del 2017, s'elimina la pròrroga de la suspensió del límit del 3%, el descens de la dimensió del fons serà molt més gradual (vegeu el segon gràfic). No obstant això, en aquest cas, el finançament del dèficit de la Seguretat Social s'hauria de fer directament a través de transferències de l'Estat. En aquest sentit, els Pressupostos Generals de l'Estat del 2016 incorporen la possibilitat que s'ampliïn les pensions considerades no contributives i que es financin amb transferència de l'Administració central.
De tota manera, el quid de la qüestió és el dèficit de la Seguretat Social en si mateix, i no tant com es finança. És indispensable abordar el problema del desequilibri estructural de la Seguretat Social i prendre sense dilació les decisions necessàries per corregir-lo.
1. L'APE estima que, el 2019, el PIB superarà el PIB potencial, és a dir, es tancarà la bretxa de producció (output gap), que és la diferència entre el PIB observat i el PIB potencial que s'obtindria si s'utilitzessin tots els factors productius.
2. Vegeu AIReF (2016), «Informe sobre l'actualització del Programa d'Estabilitat del Regne d'Espanya 2016-2019».
3. La despesa inclou el pagament de les pensions contributives i les despeses derivades de la seva gestió.
