El vigor amb què es recupera l'economia espanyola permet que, a poc a poc, la situació financera de les llars també vagi millorant. Una mostra d'això és l'avanç notable del consum, que, en el 1T 2015, va créixer el 3,5% interanual. En aquest Focus, s'analitzen els factors que contribueixen a la millora de la posició financera de les llars, entre els quals destaquen la bona evolució del mercat laboral i el relaxament de les condicions financeres.
Pel que fa al primer factor, la creació d'ocupació en l'etapa actual de recuperació ha sorprès per la seva vitalitat i s'ha traduït en un augment de la massa salarial, la principal font d'ingressos de les llars. És important assenyalar que aquest increment de la remuneració dels assalariats s'ha produït en un context de contenció salarial, necessària per mantenir la competitivitat, i que aquesta contenció explica, en part, el dinamisme de l'ocupació després de la sortida de la crisi.
El segon factor, la millora en les condicions financeres, ha propiciat la bona evolució de les rendes de la propietat. Per bé que és cert que els interessos percebuts han disminuït, en net les llars s'han beneficiat dels baixos tipus d'interès, gràcies al descens més intens dels interessos pagats. La disminució de les despeses financeres és conseqüència, en gran part, del considerable esforç de despalanquejament de les llars, que han rebaixat el deute en 13 p. p. del PIB des del 2008. A més a més, el cost mitjà del deute ha baixat del 4,6% assolit el 2008 a l'1,8% el 2014 (vegeu el primer gràfic).
La posada en marxa del programa de compra de deute sobirà a gran escala per part del Banc Central Europeu fa preveure que l'entorn actual de baixos tipus d'interès al mercat monetari persistirà, com a mínim, fins a l'any vinent i que, després, els tipus d'interès iniciaran una gradual tònica ascendent. En aquesta situació, la càrrega financera de les llars es mantindria en cotes molt reduïdes: el cost mitjà del deute, en el període 2015-2018, se situaria, de mitjana, en els nivells actuals (1,9%). Pel que fa a l'estoc de deute, preveiem que la necessària reducció de l'endeutament serà compatible amb la millora dels fluxos de finançament. Així, el deute de les llars en percentatge del PIB disminuiria uns 2 p. p. addicionals per any, un ritme similar al del període 2008-2014, malgrat que, en aquesta ocasió, seria a causa d'un major creixement del PIB que del deute. Arran d'aquesta evolució prevista dels tipus d'interès i del deute, la càrrega financera de les llars es continuaria situant en una cota raonable, al voltant del 2,1% de la renda bruta disponible (vegeu el segon gràfic).
Certament, aquest diagnòstic descansa en una evolució dels tipus d'interès molt favorable per a les llars espanyoles, sobretot per a les més endeutades. Amb la finalitat d'analitzar la vulnerabilitat de les llars davant les pujades dels tipus d'interès, considerem un escenari menys benèvol, en què els tipus d'interès s'incrementen en 150 p. b. en relació amb l'escenari base descrit, la qual cosa equival a una pujada similar a la del període juny 2010-octubre 2011, quan es va iniciar la crisi de deute sobirà a la zona de l'euro. En aquest escenari, el cost mitjà del deute se situaria en el 2,8%, i les despeses financeres representarien, també, el 2,8% de la renda bruta disponible, dos percentatges coherents amb la mitjana històrica. En un escenari més advers, en què els tipus d'interès s'incrementessin en 300 p. b. en relació amb l'escenari base, el cost mitjà del deute pujaria fins al 4,2%, un nivell similar al del 2008. En canvi, la càrrega financera se situaria en el 3,5% de la renda bruta disponible, una xifra elevada, tot i que sensiblement inferior al màxim assolit el 2008, gràcies al menor nivell de deute actual. En definitiva, aquesta senzilla anàlisi de sensibilitat mostra que el desendeutament dut a terme per les llars en els últims anys n'ha enfortit la posició financera i la capacitat d'afrontar els xocs adversos.
