Comunitat Valenciana

• La Comunitat Valenciana és la quarta regió pel que fa al PIB, amb el 9,3% del total.
• Amb poc més de 5,4 milions d’habitants, el 10,9% del total, també és la quarta comunitat en termes demogràfics.
• El PIB per capita (26.453 euros) és un 14,6% inferior a la mitjana. El retrocés de posicions en els darrers anys es deu al creixement inferior de l’economia, en un context de major augment demogràfic.
• En especialització productiva, la regió destaca per un pes relatiu més gran de les manufactures (un 14,5% vs. l’11,9% de la mitjana) i la construcció (6,7% vs. 5,9%). En canvi, el pes és menor en serveis lligats a la indústria (27,2% vs. 29,7%) i l’agricultura (1,9% vs. 2,7%).
• La regió presenta una elevada orientació exportadora: les exportacions de béns representen el 27,3% del PIB (un 25,6% de la mitjana espanyola). És la quarta comunitat per volum d’exportacions, amb 36.978 milions d’euros el 2024, el 9,6% del total. Els principals productes exportats són aliments (23,9% del total), sobretot fruites i llegums, productes químics (13,5%) i automoció (13,1%); concentra el 48% de les exportacions espanyoles de materials de construcció, el 31% del calçat i el 24% de les fruites i llegums. D’altra banda, malgrat que la regió presenta un pes elevat de les activitats turístiques, té menys dependència del turisme internacional que la resta d’Espanya: el 2024, el 54,9% de les pernoctacions turístiques van ser de persones estrangeres (vs. 63,8%).

L’evolució de l’economia valenciana és similar a la del conjunt del país. Des de CaixaBank Research, estimem que el PIB valencià va créixer el 2024 un 3,0% (un 3,2% a Espanya), una mica per sota del que es preveia inicialment, a causa de l’impacte de la DANA, que va restar unes 2 o 3 dècimes al creixement. Els motors de l’activitat van ser la construcció i, sobretot, el turisme, que alhora va impulsar el consum i explica el dinamisme del mercat laboral.

Les nostres previsions apunten a un creixement del PIB el 2025 del 2,3%, una mica inferior al de la mitjana (2,5%). La pèrdua de dinamisme es deu a la normalització del creixement del turisme i a una demanda externa condicionada per la modesta evolució de la zona de l’euro. A curt termini, el creixement es veurà afectat per la DANA, però l’esforç inversor en reconstrucció i reposició del capital destruït –amb participació dels fons europeus– serà un factor d’embranzida. A més, les millors condicions de finançament i la contenció de la inflació continuaran donant suport al consum privat.

L’ocupació presenta una evolució favorable, una mica millor que la del conjunt del país, amb un augment d’afiliats del 2,6% el 2024 (un 2,4% a Espanya) i del 2,7% interanual el febrer d’enguany (vs. 2,4%): hostaleria, transport i sanitat són les activitats més dinàmiques pel que fa a ocupació el darrer any, en contrast amb la destrucció al sector públic. En tot cas, presenta una de les taxes d’atur més altes del país, el 12,3% en el 4T 2024, davant del 10,6% de mitjana.

El comportament del consum està sent més favorable que en el conjunt espanyol. Així, les vendes al detall (en volum) van créixer un 2,6% el 2024 i van millorar els registres d’Espanya (2,1%). Per la seva banda, les matriculacions de turismes anoten els millors registres del país, amb creixements del 15,1% el 2024 i un extraordinari 70,0% interanual el gener-febrer del 2025, atesa la necessitat de reposar els nombrosos vehicles destruïts per la DANA.

En canvi, la producció industrial presenta una evolució pitjor que al conjunt d’Espanya: l’IPI va caure el 2024, per segon any consecutiu, un 2,8% (un 0,7% de mitjana al país), arrossegat per les branques de béns de consum durador i, sobretot, d’equipament.

En línia amb el deteriorament de la indústria, les exportacions de béns també estan tenint un mal comportament i acumulen dos anys de reculades. El 2024, van caure un 2,7%, (un 0,2% a la mitjana nacional), arrossegades pel descens de les vendes de béns d’equipament –en especial material de transport– i automoció, que no va poder ser contrarestat per l’embranzida dels aliments (fruites i llegums) i els productes energètics, les vendes dels quals es van recuperar en part després del fort ajustament de l’any anterior (la normalització dels preus va perjudicar la regasificadora de Sagunt).

Les activitats turístiques pateixen els efectes de la DANA i trenquen la seva recuperació postpandèmia. El gener, les pernoctacions totals creixen només un 0,3% interanual (un 3,0% a Espanya) i és l’única de les grans regions turístiques on cau l’arribada de turistes estrangers (un –2,6% vs. un 6,1% a Espanya).