Setmana del 5 al 12 de maig del 2023

Aquest acord serveix de referència per a la negociació col·lectiva. El pacte recull pujades salarials del 4% el 2023 i del 3% per al 2024 i el 2025, amb una clàusula de revisió amb augments de fins a l’1%, que s’aplicaria a l’inici de l’exercici següent, si la inflació a desembre de cada any fos superior a les cotes esmentades. L’acord ajuda a reduir la incertesa i introdueix flexibilitat per adaptar les pujades salarials a la situació de cada sector o empresa. Com a referència, la pujada salarial mitjana als convenis col·lectius ha estat d’un 3,14% fins al mes d’abril, que correspon a una pujada del 4,71% per als convenis signats enguany i del 2,95% per als signats en anys anteriors.

La inflació general a Espanya repunta a l’abril, tot i que la composició apunta a una moderació de les pressions inflacionistes. La inflació general va augmentar a l’abril en 8 dècimes fins al 4,1% interanual, esperonat per l’efecte base en els preus de l’energia (van caure un 13,5% intermensual fa un any), cosa que va portar aquest component a registrar-ne una caiguda interanual molt més moderada (–15,6% interanual a l’abril, 10 p. p. menys del que va caure al març). Tot i això, la inflació nucli (que exclou aliments i energia) i la inflació en aliments van mostrar una evolució molt positiva en moderar-se amb força. Així, la inflació nucli es va situar en el 4,6% (0,5 p. p. per sota del registre del març), mentre que la inflació d’aliments, begudes i tabac va caure fins al 12,4% (3 p. p. per sota de fa un mes), amb una proporció més baixa de productes alimentaris amb una inflació de més del 20% (25,0%, 9,4 p. p. menys que fa dos mesos).

A l’abril, l’indicador compost PMI d’activitat global va pujar fins als 54,2 punts (+0,8 punts respecte al març), el registre més alt en els darrers 16 mesos i superant, amb comoditat, el nivell que assenyala expansió en l’activitat (50 punts). El sector serveis va liderar la recuperació de l’activitat (55,4 punts), gràcies a l’auge de les noves comandes, i es va situar a la cota més elevada des del desembre del 2021. Mentrestant, el sector manufacturer es va mantenir a la zona contractiva (49,6 punts). Per àrees geogràfiques, tot i observar augments significatius en l’activitat de diversos països com Espanya, Itàlia i l’Índia, el creixement dels EUA i la Xina es va mantenir per sota de la mitjana conjunta de tots els països.

Els mercats financers van mantenir el focus posat al voltant de la resistència del cicle econòmic i de les pressions inflacionistes, ja que totes dues marcaran el rumb de la política monetària en els propers mesos. Així, la dada d’inflació als EUA (vegeu la secció d’Economia internacional) va refredar les expectatives de més tipus d’interès que havia provocat la dada d’ocupació positiva coneguda la setmana anterior. Com a resultat, la probabilitat descomptada pels tipus implícits als mercats monetaris que la Fed tornarà a apujar els tipus d’interès al juny ja és inferior al 10%. També es van refredar lleument les probabilitats de l’escenari central del BCE (25 p. b. al juny i un tipus terminal depo del 3,75% al setembre), fins i tot malgrat els comentaris en sentit contrari de diversos membres del Consell de Govern. La rendibilitat del deute sobirà va experimentar el mateix moviment d’anada i tornada en la setmana, per acabar amb una caiguda al voltant dels 7 p. b. als bons amb venciment a 10 anys tant als EUA com a Europa. Així mateix, la dada de caiguda en els preus de producció a la Xina a l’abril va reforçar la narrativa de moderació de la inflació i aterratge suau de l’economia, tot i que no prou per activar completament l’apetència pel risc. La rebaixa d’S&P dilluns de la qualificació creditícia d’SBB, una agència immobiliària sueca amb una estructura de balanç molt exposada a les pujades de tipus, va generar temors entre els inversors sobre els riscos de l’entorn actual, cosa que, juntament amb una nova caiguda a la cotització dels bancs regionals als EUA i al sector energètic, va impedir que les borses de les economies desenvolupades registressin guanys en la setmana, a excepció de l’IBEX 35 (+0,4%) i l’índex Nasdaq (+1,0%). Finalment, el preu del barril de Brent es va mantenir fluctuant al voltant dels 75 dòlars, amb el repunt inicial limitat per les dades de més inventaris als EUA.

Els fluxos de capital cap a les economies emergents s’estabilitzen a l’abril. Segons l’Institut Internacional de Finances, els fluxos nets de capital estranger cap als països emergents van pujar a 9.800 milions de dòlars, només un 4% superior al registrat al març. En els quatre primers mesos de l’any, la quantia total dels fluxos nets va ser de 106.400 milions de dòlars (enfront de la sortida de capital de 9.400 milions del mateix període del 2022), un atractiu degut en part a la millora de les rendibilitats del deute en divisa local.