Setmana del 5 al 12 de juliol del 2024

Les vendes deflactades i corregides de variacions estacionals i de calendari van recular el 0,2% intermensual al maig. D’aquesta manera, en la mitjana d’abril i maig les vendes interiors se situen un 0,1% per sobre de la mitjana del 1T 2024. Per destinació econòmica, les vendes de béns de consum van recular el 0,7% intermensual, mentre que les vendes de béns de capital van avançar el 2,0%, esperonades principalment per les vendes d’equipament i software. Finalment, la venda de béns intermedis va recular el 0,5% intermensual.

La inflació reprèn el camí descendent al juny i se situa en el 3,4%. El descens de la taxa general es produeix gràcies a la moderació de les pressions inflacionistes en els components d’energia i, especialment, en el preu dels carburants. Els índexs que capturen l’evolució tendencial de la inflació es van mantenir més estables. La inflació subjacent es va mantenir en el 3,0%, mentre que la nucli, que exclou tots els aliments i l’energia, va augmentar 1 dècima fins al 2,8%. Tot i que en agregat no s’observen grans canvis en aquests epígrafs, l’últim mes es va produir un repunt en el preu de les partides relacionades amb el turisme, que va ser compensada per la moderació en la resta de partides (vegeu la Nota Breve).

La inflació general dels EUA va disminuir 0,3 p. p., fins al 3,0% interanual al juny (3,3% al maig), mentre que la inflació nucli, que exclou aliments i energia, va baixar 1 dècima, fins al 3,3%. Aquests nivells d’inflació suposen mínims des de principis del 2021. En termes intermensuals i desestacionalitzats, l’IPC general va registrar un retrocés d’un 0,1%, primera caiguda des del maig del 2020, impulsat per la caiguda del 2,0% dels components energètics. Pel que fa a la nucli, després d’haver-se mantingut sense canvis al maig, va avançar al juny un 0,1% (+0,2% el mes anterior), gràcies al comportament dels preus dels béns (–0,1%) i dels serveis, que es van desaccelerar per quart mes consecutiu fins al +0,1%. Especialment encoratjadora en aquest sentit va ser la moderació del component d’habitatges shelter, que pesa un 35% de la cistella, i va registrar un avanç intermensual del 0,2%, el menor avanç des del 2021. Aquestes dades haurien d’augmentar la confiança de la Fed per emprendre una baixada de tipus, que pensem que serà al setembre. I és que, més enllà de la inflació, comencen a sorgir altres focus de desequilibris que la Fed voldrà controlar. En particular, el mercat laboral continua mostrant senyals de refredament: la taxa d’atur va augmentar 1 dècima al juny fins al 4,1% i la creació de nous llocs de treball es va desaccelerar (206.000 nous llocs de treball al juny davant dels 272.000 del mes anterior) (vegeu la Nota Breve).

Setmana marcada pel convenciment més gran que la Fed i el BCE duran a terme baixades de tipus a la tardor, així com per la neutralització del contagi del risc polític francès a la resta de la zona de l’euro. En el cas dels EUA, la bona dada d’inflació del juny va causar caigudes en la rendibilitat del deute sobirà europeu i nord-americà, més acusades als trams a més llarg termini. En el cas de la zona de l’euro, a més, hi va haver estrenyiments de les primes de risc perifèriques. Aquests moviments van suposar, a les borses europees, tancar la setmana amb guanys generalitzats als principals índexs nacionals, amb l’excepció del CAC 40 francès i d’un Euro Stoxx 50 que va acabar pràcticament pla. D’altra banda, als EUA, el Nasdaq va tancar la setmana a la baixa i l’S&P 500 va registrar un magre avanç de només el 0,3%. Les expectatives de menors tipus van catalitzar una forta rotació des de les companyies tecnològiques de més capitalització cap a altres de menor grandària, afavorint amb això guanys en índexs com el Dow Jones o el Russell 2000. Pel que fa a les divises, el dòlar tanca la setmana amb una lleu depreciació davant dels seus principals parells, que en gran part es va explicar pels guanys del ien, que es podria haver beneficiat d’una suposada intervenció del Ministeri de Finances japonès. Finalment, al mercat de matèries primeres va destacar la caiguda en preu de la referència europea de gas natural, TTF, en reduir-se la preocupació inversora per l’augment de la demanda en altres geografies, gràcies als bons nivells de reserves, a l’elevada generació renovable i a les baixes temperatures per a aquesta època de l’any al nord d’Europa.

El BCE busca el punt just d’allegro ma non troppo. Tot apunta al fet que el BCE mantindrà els tipus sense canvis al juliol (els mercats cotitzen un depo al 3,75% i un refi al 4,25% amb una probabilitat del 95%). Tot i haver retallat tipus al juny, el BCE ha rebutjat que s’hagi entrat a la fase de distensió del cicle monetari, i els membres del Consell de Govern han defensat que el banc ha de mantenir encara una política restrictiva, sense moure fitxa fins que «prou dades» els donin més confiança. Aquesta visió reflecteix un entorn incert amb un equilibri entre (i) una inflació que ha baixat molt, (ii) però que segueix per sobre de l’objectiu (i amb resistències en partides inercials, com els serveis), i (iii) un creixement de l’activitat modest, però amb un mercat laboral sòlid. En aquest context, el BCE opta per gestionar els riscos amb un biaix antiinflacionista i una comunicació cauta, de manera que les expectatives dels mercats financers dibuixen una distensió suau de la política monetària, amb dues retallades més pel que fa al 2024 (setembre i desembre, coincidint amb els moments en què el BCE destil·la tota la informació disponible en un nou quadre de previsions de preus i activitat).