Setmana del 5 al 12 d'abril del 2024

Les dades finals confirmen que la inflació general es va situar al març en el 3,2% (2,8% al febrer) i la subjacent en el 3,3% (3,5% al febrer). Per la seva banda, la inflació nucli es va mantenir en el 3,0% per tercer mes consecutiu sobretot perquè la inflació en serveis es va mantenir estable en el 3,9%. La inflació dels aliments va baixar 0,9 p. p., fins al 4,3% interanual, gràcies tant als aliments elaborats (–0,6 p. p., fins al 4,7% interanual), com als no elaborats (–1,9 p. p., fins al 3,1% interanual). Finalment, la inflació de l’energia va augmentar fins a l’1,6% (–4,7% al febrer) i va acusar la forta pujada dels preus de l’electricitat fins al 7,0% interanual, (–7,7% anterior), després de la reinstauració d’un IVA del 21% a l’electricitat (en el 10% des del juny del 2021).

Al març, la inflació va repuntar del 3,2% al 3,5%, acusant uns preus energètics més grans i una persistència en nivells elevats de la majoria dels serveis. De fet, el preu dels béns es va situar en el –0,7% interanual i, en conjunt, la inflació nucli es va mantenir en el 3,8%. Precisament, l’evolució d’aquest últim component és la que més preocupa a la Reserva Federal, ja que la modesta correcció que mostra shelter (el preu dels lloguers, al 5,6% interanual) i la resta dels serveis (al 5,0%) pot posposar l’inici de les baixades de tipus (vegeu la secció de Mercats financers). De cara als propers mesos, pensem que la inflació s’hauria de moderar de la mà d’uns preus més baixos dels lloguers i del pass-through d’uns tipus d’interès elevats que refredarien l’activitat, els salaris i, per tant, el preu de la resta dels serveis. Tot i això, aquest procés de correcció de la inflació podria ser molt més gradual del que s’anticipava a finals de l’any passat (vegeu la Nota Breve).

La de l’11 d’abril va ser una reunió de transició per al BCE, sense canvis en la seva política monetària (depo al 4,00% i refi al 4,50%), però que reforça l’expectativa d’una primera retallada de tipus al juny i suggereix prudència sobre el camí a seguir a partir d’aleshores. El BCE va mantenir la cautela en contrastar el descens de la inflació general fins al 2,4% al març, amb la inèrcia que exhibeix la inflació en serveis (en el 4,0% des del novembre), però també va reconèixer que la gran majoria d’indicadors apunten a una reducció de les pressions inflacionistes subjacents. Així, el BCE va ajustar la comunicació per apuntar a una propera retallada de tipus (si «les dades i les projeccions d’inflació, així com la transmissió de la política monetària» els continuen donant confiança), però també va assenyalar que, més enllà d’aquest retallada, no hi haurà una senda predeterminada de baixades, sinó que continuaran prenent decisions «reunió a reunió» en funció de les dades. Si es confirma aquesta primera retallada al juny, amb tota probabilitat això suposaria moure fitxa abans de la Fed, una anticipació que genera algunes suspicàcies però que no sembla incomodar el BCE: en paraules de la mateixa Lagarde, el BCE es mou «per les dades, no per la Fed». Amb tot això, els mercats van acabar la setmana assignant una probabilitat del 90% a una retallada de 25 p. b. al juny i descomptant un tipus depo en el 3,25% a desembre del 2024 (vegeu la Nota Breve).

Els mercats financers descompten certa divergència entre la futura política monetària dels EUA i la zona de l’euro. Després de la sorpresa a l’alça de l’última dada d’inflació americana (vegeu la notícia d’Economia internacional), els mercats ràpidament van ajustar les seves expectatives sobre el moment en què la Fed iniciaria les retallades de tipus. De fet, s’han ajornat fins al setembre, des del juny, en qüestionar-se les motivacions que tindria la Fed per baixar tipus, atès l’actual dinamisme econòmic en un context en què la inflació mostra resistència a la baixa. Així, la probabilitat d’una retallada al juny va passar del 60% a les sessions prèvies a la publicació de la dada d’inflació, a situar-se en un mer 20%, mentre que augmentava la probabilitat per al setembre fins al 100%. Aquest canvi d’expectatives va generar un repunt significatiu de les rendibilitats del deute sobirà dels EUA a tots els trams de la corba, que va pujar a més de 30 p. b. als trams mitjans i llargs. A la zona de l’euro, principalment per un efecte contagi, els tipus sobirans també van repuntar, encara que amb molta menys intensitat. I és que els mercats sí que esperen que el BCE faci una primera baixada de 25 p. b. al juny, fet que va confirmar ahir Christine Lagarde en les seves declaracions, després de la reunió del BCE (vegeu la notícia prèvia). Aquesta confluència d’esdeveniments, és a dir, una baixada al juny a la zona de l’euro juntament amb uns tipus que trigaran més a baixar als EUA, van debilitar l’euro, que, a l’encreuament davant el dòlar, va tancar la setmana en nivells per sota d’1,07 euros per dòlar. Per la seva banda, els mercats de renda variable van tancar la setmana en to mixt, amb els principals índexs de la zona de l’euro amb pèrdues, i una reculada més marcada del sector financer, mentre que els índexs americans van finalitzar a l’alça a l’expectativa de l’inici de la temporada de resultats del primer trimestre de l’any que acaba de començar. D’altra banda, l’increment de les tensions geopolítiques, tant a Ucraïna com al Pròxim Orient, han impulsat significativament els preus de les matèries primeres, portant l’or a tocar nous màxims, al barril de Brent a traspassar la barrera de 90 dòlars/barril i a la referència de gas europeu a fregar els 30 euros/MWh.

Les actes de la darrera reunió de la Fed queden desfasades després de la darrera dada d’inflació. A les actes de la reunió del mes de març s’explica que gairebé tots els membres de la Fed preveien que, en algun moment de l’any, seria apropiat començar a baixar els tipus d’interès. Això, juntament amb el dot plot publicat (en què el votant mitjà preveia tres retallades de tipus el 2024) i la constatació que s’havia realitzat un «progrés significatiu» en el procés desinflacionista, feia pensar que la Fed començaria a baixar els tipus d’interès ja al juny. Tot i això, la dada d’inflació del març (vegeu la notícia a Economia internacional) qüestiona aquesta expectativa i és possible que, d’ara endavant, domini el missatge que s’incloïa també en les actes que caldria tenir més confiança en el fet que la inflació arribarà al 2% de manera sostinguda abans de començar a abaixar els tipus d’interès.