Setmana del 30 d’agost al 6 de setembre del 2024

A l’agost, l’índex PMI del sector manufacturer va mantenir un camí de moderació, va cedir 0,5 punts respecte al mes anterior i va baixar fins als 50,5 punts. D’aquesta manera, l’indicador es manté a la zona que marca creixement al sector (per sobre dels 50 punts), però suggereix que el ritme de creixement és modest. L’indicador homòleg del sector serveis va repuntar 0,7 punts fins als 54,6, assenyalant que el sector manté un notable dinamisme. D’altra banda, les xifres del sector turístic continuen sent positives. Al juliol, van arribar 10.851.172 turistes estrangers que van gastar 15.535 milions d’euros. Aquestes xifres suposen un avanç del 7,3% i de l’11,9% interanual, respectivament. Pel que fa al juliol del 2019, les arribades estan un 9,9% per sobre i la despesa, un 30,1%.

La creació de llocs de treball a Espanya es desaccelera a l’agost. L’afiliació a la Seguretat Social es va reduir a l’agost en 193.704 persones (–0,91% mensual), un descens en línia amb l’habitual en un mes d’agost, tant en el de l’any passat com en la mitjana del període 2014-2019 el descens va ser del 0,9%. En termes desestacionalitzats, l’ocupació anota a l’agost una pujada de 30.189 afiliats, després d’haver-se mantingut pràcticament pla al juliol (+1.335). En conseqüència, des de començament del 3T el creixement intertrimestral dels afiliats es desaccelera fins al 0,3%, des del 0,8% del 2T. Pel que fa a l’atur registrat, va augmentar en 21.884 persones, un 0,9% en taxa mensual, una mica per sota del que és habitual en un mes d’agost (+32.000 de mitjana el 2014-2019; un 1% d’augment mensual) i de la dada de l’agost del 2023 (+24.826; un 0,93% d’augment mensual) (vegeu la Nota Breve).

A l’agost, l’indicador PMI compost d’activitat global es va incrementar 3 dècimes respecte al mes anterior, fins a situar-se en els 52,8 punts. A diferència del mes anterior, l’activitat global als serveis va reportar un ascens notable gràcies a l’augment de les comandes, mentre que la debilitat a les manufactures va continuar reflectint-se en el descens de la demanda, la producció i l’ocupació. Així mateix, un mes més, els empresaris van apuntar a una acceleració dels preus de producció, amb més incidència en les economies avançades que en les emergents, i en el trasllat parcial als preus finals de venda. Per països, va destacar el mal comportament dels indicadors de la zona de l’euro, i en concret d’Alemanya. Per contra, l’Índia i, a força distància, els EUA van liderar els avanços. En el cas de la Xina, les enquestes d’activitat van alimentar un cert escepticisme entre els inversors, que van vincular l’estabilització dels nivells de creixement a les ajudes promogudes pel Govern, encara que van dubtar de la seva efectivitat a mitjà termini.

Tot apunta que el BCE retallarà els tipus en 25 p. b. al setembre després de la pausa del juliol, ja que les dades d’inflació d’agost i l’indicador de salaris negociats corresponent al 2T han mostrat un descens en línia amb allò que el BCE podria requerir. Tot i això, és probable que el BCE, que encara afronta una inflació que continua per sobre del seu objectiu, i amb resistències en partides inercials, com els serveis, mantingui la seva cautela i dependència de les dades respecte a la seva política futura (si bé les noves previsions macroeconòmiques que es publiquen a la reunió brindaran un marc per discutir-la). Tot i que el consens entre els membres del Consell de Govern del Banc respecte a la retallada de tipus en la reunió de setembre és ampli i una majoria considera que el camí recent de desinflació dona marge per emprendre aquesta baixada, aquest consens tendirà a desdibuixar-se a mesura que els propers trimestres el tipus d’intervenció vagi apropant-se al tipus neutral. Pel que fa a la resta d’eines, el BCE continuarà reduint el balanç, tant per les devolucions de les TLTRO (en el que resta d’any vencen els últims 75.000 milions d’euros) com per la disminució de les carteres de l’APP (en marxa de manera passiva amb reinversions zero) i el PEPP, que va començar al juliol amb reinversions parcials, deixant vèncer 7.500 milions d’euros/mes, i s’accelerarà el 2025 amb reinversions zero (vegeu la Nota Breve).

Cautela inversora prèvia a la dada d’ocupació als EUA. Després de la tempesta desencadenada a l’agost per la mala dada d’ocupació del juliol als EUA, la possibilitat que la dada d’ocupació que es publica aquest divendres –corresponent al mes d’agost– refereixi un debilitament més gran del que s’esperava del mercat laboral, cosa que podria suposar unes baixades de tipus de la Fed més ràpides i intenses del que s’ha descomptat fins ara, ha reduït l’apetència pel risc inversor. Així, els tipus implícits del mercat monetari han passat a descomptar una probabilitat més elevada que la Fed emprengui fins a 100 p. b. de retallades en les tres reunions que resten el 2024, mentre que per al BCE l’ajust durant la setmana ha estat de molta menor entitat, i el mercat continua descomptant dues baixades més el que resta d’any. Els tipus sobirans han continuat caient amb força, desplaçant les corbes de tipus cap avall a banda i banda de l’Atlàntic, tot i que amb més intensitat als EUA. Els pendents de les corbes de tipus es van mantenir plans durant la setmana, després de la positivització que van experimentar a finals d’agost. Pel que fa al mercat de valors, les pèrdues han estat generalitzades als principals mercats tant desenvolupats com emergents, amb l’índex Nikkei japonès i el tecnològic nord-americà Nasdaq liderant les pèrdues. En el cas del primer, s’ha vist llastat per les expectatives més grans que el BoJ segueixi pujant els tipus d’interès i la correlativa apreciació del ien durant la setmana, en un moviment de reversió de posicions de carry trade similar a l’experimentat a principis d’agost. Pel que fa a la resta de divises, el dòlar va patir una lleugera depreciació davant dels seus principals parells, mentre que l’euro es va apreciar lleugerament. Finalment, al mercat de matèries primeres, els dubtes sobre la demanda als EUA han castigat amb força el preu del cru; i també la referència europea de gas natural, el TTF holandès, va caure amb força durant la setmana llastat per la feble demanda industrial i les elevades reserves de què disposa el continent.