Setmana del 29 de setembre al 6 d'octubre del 2023

La creació de llocs de treball a Espanya es frena al setembre. L’afiliació a la Seguretat Social va créixer al setembre en 18.295 persones, un ritme una mica inferior al de l’any passat (+29.286), però que encara se situa per sobre dels registres prepandèmia d’un mes de setembre (+14.300 el 2014-2019). En termes desestacionalitzats, anota una pujada de 12.921 afiliats, l’avanç més feble en els tres últims mesos. En el conjunt del 3T, l’ocupació efectiva (afiliats desestacionalitzats que no són en ERTO) amb prou feines creix un 0,2% intertrimestral, davant l’1,4% del trimestre anterior, fet que confirma la pèrdua de dinamisme del mercat laboral. Pel que fa a l’atur registrat, va augmentar en 19.768 persones, per sota de la mitjana del 2014-2019 (+21.801) (vegeu la Nota Breve).

La concessió de crèdit a llars i empreses continua caient a l’agost. Tot i això, el descens en la nova producció de crèdit a llars (sense renegociacions) va perdre intensitat a l’agost (–8,1% interanual vs. –12,8% al juliol). Això situa l’acumulat de l’any en el –11,6% (vs. –12% fins al juliol). La caiguda es concentra exclusivament en el segment d’habitatge: la nova concessió d’hipoteques (sense renegociacions) va caure en l’acumulat fins a l’agost un 22,2% interanual (–22,4% fins al juliol). Per contra, en l’acumulat de l’any, l’import del crèdit concedit amb finalitat consum creixia un 8,3% interanual, tot i que encara registra un volum inferior a l’assolit en el mateix període del 2019. Pel que fa a empreses, la nova concessió va tornar a caure, de manera que en l’acumulat de l’any fins a l’agost ja retrocedeix un 9,2% (vs. –7,8% fins al juliol).

El fort increment de la renda bruta disponible de les llars en el 2T afavoreix l’augment de la taxa d’estalvi espanyola. De fet, el creixement de la renda bruta disponible en el 2T (12,2% interanual, dada sense ajustar) va ser molt superior a la despesa de les famílies (5,2%), fet que va permetre que la taxa d’estalvi assolís el 20,1% de la renda disponible, molt per sobre de la seva mitjana prepandèmia (17,1% en la mitjana dels 2T 2015-2019; el 2T és el període de l’any amb més estalvi).

Les dades d’execució pressupostària fins al juliol situen el dèficit públic espanyol en el 2,2% del PIB. Així, la dada del dèficit consolidat de les Administracions públiques, excloses les corporacions locals, va ser similar a la del juliol del 2022 i a la del juliol del 2019 (totes dues en el 2,0%). La despesa pública consolidada, per la seva banda, va repuntar en l’acumulat fins al juliol un notable 7,7% interanual i va superar l’augment dels ingressos públics (6,7%). Cal destacar la desacceleració dels ingressos tributaris (+4,6% interanual en l’acumulat fins al juliol, davant del +6,1% fins al juny) per la caiguda en la recaptació d’impostos indirectes al juliol (–6,6% interanual).

La Comissió Europea dona llum verd a l’Addenda del Pla de Recuperació. La Comissió Europea ja ha aprovat l’Addenda per la qual entre el 2024 i el 2026 es transferiran a Espanya 83.160 milions d’euros en préstecs; 7.700 milions en forma de transferències no reemborsables addicionals i 2.600 milions de transferències del RePowerEU. Sumant aquests fons als 69.500 milions de desemborsaments inicials (dels quals Espanya ja n’ha rebut 37.000), se’n rebran 163.000 milions entre el 2021 i el 2026. Ara, el Consell Europeu té un mes per a l’aprovació definitiva. L’Addenda introdueix noves inversions i reformes, així com esmenes a 52 mesures del pla inicial (entre les quals s’eliminen els peatges a autovies). Pel que fa al calendari de desemborsaments, Espanya sol·licitarà enguany un pagament de 10.000 milions d’euros lligat a inversions i reformes ja realitzades i estan programats desemborsaments (entre transferències i préstecs) de fins a 25.600 milions el 2024, 44.600 milions el 2025 i 44.300 milions el 2026, en cas de complir-se les fites i reformes marcades al Pla de Recuperació.

S’intensifica el deteriorament de les expectatives per a Alemanya. De fet, al seu nou escenari, els cinc grans instituts econòmics d’Alemanya retallen en 0,9 p. p. la previsió de creixement per al 2023 respecte al seu informe de primavera i apunten que el país entrarà en recessió (–0,6%). Per al 2024, l’ajust de previsions és més moderat i confirma una reactivació relativament modesta de l’economia germànica (–0,2 p. p., fins a l’1,3%). La forta retallada de previsions del 2023 s’explicaria per una indústria i un consum privat força febles, en línia amb l’evolució de les dades: a l’agost, les comandes industrials van créixer més del que s’esperava (3,9%), però gairebé sense compensar la reculada del 12% del mes previ; i les vendes al detall van caure un 1,2%, després d’estancar-se en el mes previ. Tampoc pel costat de la demanda externa cal esperar una empenta significativa en el 3T: les exportacions de béns van caure un 3,1% entre el juliol i l’agost, mentre que les importacions retrocedeixen un 1,7% en el mateix període.

Als EUA la incertesa política centra l’atenció mentre els indicadors econòmics continuen oferint senyals mixtos. Els membres del Senat dels EUA van assolir un acord a l’últim moment per prorrogar 45 dies el pressupost federal evitant així el government shutdown, almenys, fins al 17 de novembre. Tot i això, aquest acord bipartidista, impulsat pel portaveu del Senat, el republicà Kevin McCarthy, va provocar que els membres més radicals del seu propi partit (afins a les tesis de Trump) iniciessin una moció de censura que destituiria McCarthy dimarts mateix. A nivell econòmic, les dades van llançar senyals mixtos per al mercat de treball. D’una banda, l’augment de les vacants d’ocupació a l’agost va superar les expectatives i va confirmar el bon to del mercat laboral (690.000 vacants noves, fins a 9,6 milions). De l’altra, el creixement de l’ocupació al sector privat, segons l’enquesta ADP, es va frenar substancialment al setembre per tercer mes consecutiu (89.000 llocs de treball vs. 177.000 a l’agost). Finalment, els ISM del setembre van confirmar l’afebliment de l’activitat econòmica: l’índex de manufactures va repuntar però es va mantenir per sota dels 50 punts (49,0) i el de serveis va aconseguir mantenir-se per sobre d’aquest llindar, tot i caure (–0,9 punts, fins als 53,6 punts).

L’enquesta Tankan del 3T suggereix que l’economia nipona es continua expandint a bon ritme. De fet, la confiança de les grans empreses manufactureres, mesurades per l’índex Tankan, va millorar (+5 punts fins a un nivell de 10); com també va augmentar la confiança entre les grans empreses no manufactureres, que arriba a màxims des dels anys noranta (+4 punts, fins als 27). Considerant el dinamisme de les últimes dades d’activitat econòmica i el descens que mostra la inflació en els últims mesos (al setembre, 2,8% la general i 3,8% la subjacent, encara per sobre de l’objectiu oficial) s’espera que el Banc del Japó es mantingui atent a les pressions inflacionistes internes i a l’evolució del ien.

El Banc de Portugal apunta a ritmes de creixement menors amb inflacions més elevades. Les evidències de desacceleració de l’economia portuguesa (la producció industrial va recular el 4,0% interanual a l’agost), en un context de deteriorament econòmic de la zona de l’euro expliquen la retallada substancial del creixement previst pel Banc de Portugal: –0,6 p . p., fins al 2,1% el 2023, i –0,9 p. p., fins a l’1,5% el 2024. Segons l’autoritat monetària, els riscos estan esbiaixats a la baixa destacant una desacceleració més gran del que s’esperava de la Xina i del comerç internacional, i un impacte més gran de l’estimat de l’enduriment de les condicions monetàries. Pel que fa a la inflació, el Banc de Portugal eleva la seva previsió per al 2023 (+ 0,2 p. p., fins al 5,4%) i per al 2024 (0,3 p. p., fins al 3,6%).

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.