Setmana del 28 de juny al 5 de juliol del 2024

Així, el PMI del sector manufacturer del juny va marcar 52,3 punts, un registre inferior al del mes anterior, de 54 punts, però superior al de la mitjana del 1T (50,7 punts) i còmodament per sobre del llindar que marca creixement al sector (>50 punts). Així mateix, l’indicador homòleg del sector serveis va marcar 56,8 punts, un registre elevat i que deixa la mitjana del 2T en els 56,6 punts, per sobre de la mitjana de 54,3 punts del trimestre anterior. Les dades del sector turístic del maig estan sent igualment positives. Així, durant el mes van arribar prop de 9,3 milions de turistes, que van gastar prop d’11.700 milions d’euros, un 11,5% i un 19,7% més que el maig del 2023, respectivament. D’altra banda, la producció industrial al maig es va mantenir pràcticament estancada, amb una lleugera reculada del 0,1% intermensual, si bé, en termes interanuals, l’indicador va avançar el 0,4%.

L’indicador PMI compost d’activitat global es va situar al juny en 52,9 punts, 8 dècimes per sota del registre del mes anterior, a causa de l’alentiment de l’activitat al sector manufacturer i, en major mesura, al de serveis. A diferència dels mesos anteriors, el ritme d’expansió de les noves comandes i de la producció, tot i mantenir-se en positiu, es va moderar. D’altra banda, es va observar un repunt notable dels costos de producció, que van ser traslladats parcialment als preus finals de venda. Per països, la moderació del ritme de creixement va ser generalitzada, si bé més notable a la zona de l’euro, on l’indicador compost de França encara se situa a la zona contractiva, per sota de 50 punts, i a la Xina, on l’activitat del sector serveis va retrocedir prop de 3 punts després de les fortes inundacions a diverses regions del país.

. Després d’una primera retallada de tipus al juny, els mercats financers cotitzen que el BCE mantingui els tipus estables al juliol (probabilitat superior al 90%), però que els torni a baixar, a poc a poc, en el tram final de l’any (cotitzen una retallada de 25 p. b. al setembre i una altra al desembre). Això reflecteix un BCE que busca un equilibri entre la notable baixada de la inflació (2,5% al ​​juny vs. un pic del 10,6% a l’octubre del 2022) i el fet que encara queda camí per recórrer fins a l’objectiu del 2% (la inflació nucli, un indicador de tendències subjacents, continua prop del 3%), cosa que queda plasmada tant a les actes de la reunió del juny com en diferents declaracions recollides al fòrum de Sintra celebrat el 2 i el 3 de juliol. La Fed també s’ha mostrat cautelosa. D’una banda, reconeix que les lectures d’inflació de l’abril i el maig (3,4% i 3,3%, respectivament) mostren un progrés cap a l’objectiu del 2%. D’altra banda, però, emfatitza que necessita més mesos de bones dades per assegurar-se que la inflació cau de manera sostinguda. Així ho revelen les actes de la darrera reunió. Els membres del FOMC mostren una consideració positiva de l’estat de l’economia i un gran consens respecte al saludable estat del mercat laboral. Amb això, els mercats financers cotitzen que la Fed concretarà dues baixades de tipus de 25 p. b. cadascuna, al setembre i al desembre.

Els inversors recuperen l’apetència pel risc mentre remet la incertesa política. Setmana de guanys generalitzats als actius de risc a mesura que alguns riscos polítics es moderaven. En el cas de França, la coordinació entre partits rivals per evitar una majoria absoluta del partit de Le Pen va propiciar que una majoria absoluta d’aquests últims es vegi com a menys probable, cosa que va afavorir un estrenyiment generalitzat dels diferencials perifèrics a la zona de l’euro. Aquest moviment es va veure afavorit pel repunt dels tipus alemanys, influenciats per diversos comentaris de membres del Consell de Govern del BCE reiterant el missatge de cautela abans de noves retallades de tipus. Als EUA, d’altra banda, les dades del mercat laboral esmentades i el progrés de la desinflació han afavorit lleugeres caigudes en la rendibilitat del deute sobirà. En renda variable, els principals índexs van registrar guanys generalitzats. Els índexs europeus es van veure afavorits pel menor risc polític, mentre que els nord-americans, en particular els índexs que inclouen les companyies tecnològiques de més capitalització, van ser impulsats per les caigudes de tipus sobirans. Pel que fa al mercat de divises, l’euro també va capitalitzar la situació de menor risc polític, apreciant-se davant dels seus principals parells. En canvi, el dòlar va experimentar una lleugera depreciació. Finalment, al mercat de matèries primeres, va repuntar el preu del cru pel previsible augment de la demanda durant la temporada de vacances de l’hemisferi nord i pels temors que el conflicte al Pròxim Orient s’estengui i afecti el subministrament.