Setmana del 27 d'octubre al 3 de novembre del 2023

A l’octubre, l’enquesta de clima industrial PMI per al sector manufacturer va retrocedir des dels 47,7 punts fins als 45,1 punts i es va situar per setè mes consecutiu per sota del llindar que marca creixement (50 punts), marcant el ritme més alt de contracció al sector des de l’octubre de l’any passat. El deteriorament de la demanda, tant interna com externa, és la causa principal que explica la caiguda de l’indicador. Així mateix, el PMI mostra com, en un entorn de feblesa de la demanda, les empreses han optat per ajustar els preus cobrats als clients. Per part seva, al setembre van arribar 8.823.807 turistes internacionals que van gastar 11.215 milions d’euros. Aquestes xifres suposen un augment del 13,6% i del 22,6% interanual, respectivament. D’aquesta manera, en el conjunt del 3T, l’arribada de turistes estrangers ha augmentat un 12,9% respecte al 3T 2022 i la despesa, un 19,4%. Pel que fa al nivell prepandèmia del 3T 2019, l’arribada de turistes se situa un 0,7% per sobre mentre la despesa és un 16,0% superior.

La creació d’ocupació a Espanya s’afebleix a l’octubre. De fet, els afiliats a la Seguretat Social, corregits d’estacionalitat, amb prou feines van créixer durant el mes en 5.077 persones, la segona dada més baixa de l’any (després de la caiguda del juny), resultat que mostra un comportament del mercat laboral més feble que el que reflectia l’EPA (vegeu la Nota Breve). Tot i això, cal valorar positivament que el mercat laboral espanyol continuï generant ocupació: la xifra total d’afiliats se situa en 20,818 milions, 533.871 més que fa un any. Per part seva, l’atur registrat augmenta en 36.936 persones (la tercera pujada consecutiva), fins a 2,76 milions, màxims des de l’abril. Tot i això, és habitual que en un mes d’octubre l’atur augmenti (exceptuant els dos últims anys) i el resultat d’enguany és molt inferior a l’increment mitjà registrat el mateix mes del període 2014-2019 (+68.858). A més, en l’acumulat fins a l’octubre els aturats es redueixen en 155.488 persones respecte a fa un any, un descens del 5,3% interanual.

De fet, el PIB va caure un 0,1% en el 3T, després de créixer un 0,2% en el 2T (revisat 0,1 p. p. a l’alça). Aquest resultat es veu molt afectat per les dades d’Irlanda (–1,8% intertrimestral vs. +0,5% en el 2T), tot i que, si no s’hi inclouen, la zona de l’euro pràcticament s’hauria estancat en el 3T. Pel que fa a les grans economies, destaca negativament Alemanya, que va caure el 0,1% intertrimestral, després d’estancar-se durant la primera meitat de l’any; França registra un ritme de creixement molt modest (0,1% vs. 0,6%); Itàlia s’estanca després del sotrac del trimestre previ (0,0% vs. –0,4%), i Espanya es confirma com la més dinàmica, tot i desaccelerar-se (0,3% vs. 0,4%). Les perspectives de creixement per a la zona de l’euro ja eren força febles i l’esclat de la guerra a Israel eleva significativament la incertesa. En aquest sentit, els principals indicadors de confiança llancen un missatge de cautela: a l’octubre, el PMI va tornar a caure, consolidant-se per sota del llindar de 50 que indica expansió (46,5 vs. 47,2) i l’índex de sentiment econòmic de la Comissió es va estabilitzar en valors inferiors a la mitjana de llarg termini de 100 punts (93,3 vs. 93,4). En conseqüència, no es poden descartar noves revisions a la baixa en el creixement previst per a la zona de l’euro (0,5% el 2023 i 0,7% el 2024), sobretot per a l’any que ve. En aquest context de debilitat econòmica, la inflació general va caure a l’octubre fins a mínims des de l’estiu del 2021 (–1,4 p. p.; fins al 2,9%), mentre que la inflació nucli (que exclou aliments i energia) va baixar al nivell més baix des de l’estiu del 2022 (–0,3 p. p.; fins al 4,2%) (vegeu la Nota Breve).

Tal com s’esperava, la Reserva Federal va mantenir els tipus d’interès sense canvis a l’interval 5,25%-5,50%, però no va descartar alguna pujada més en reunions posteriors. La Fed va valorar molt positivament el progrés observat en la inflació (que ha caigut més de 5 p. p. des del seu màxim al juny del 2022) i la distensió gradual del mercat laboral. Tot i això, el president Jerome Powell ha explicat que alguns mesos de bones dades no són encara suficients per donar per superada la lluita contra l’elevada inflació i que, en cas d’observar una pausa en el progrés de normalització al mercat laboral, la Fed consideraria continuar pujant els tipus. Tot i això, en vista de l’agressiva pujada de tipus realitzada els últims 18 mesos i de les incerteses i els riscos a què s’enfronta l’economia els propers mesos, la Fed no es vol precipitar i prefereix actuar amb cautela. Pensem que, atesa la desacceleració que s’espera de l’activitat econòmica els propers mesos, la probabilitat que es produeixi una pujada addicional al desembre o al gener és més aviat reduïda. En qualsevol cas, més enllà de si els tipus d’interès oficials han tocat sostre, és rellevant que la Fed té la intenció de mantenir una política monetària prou restrictiva durant un bon temps per assegurar el retorn de la inflació cap a l’objectiu del 2% (vegeu la Nota Breve).

El sentiment risk-on torna als mercats després de les decisions recents dels bancs centrals. En una setmana dominada per reunions de bancs centrals i publicacions de dades rellevants a les economies desenvolupades, les rendibilitats dels bons sobirans a banda i banda de l’Atlàntic han canviat de rumb i han acumulat marcats descensos després de diverses setmanes a l’alça. Els mercats van interpretar que tant la Fed com el BCE han arribat a la fi dels seus cicles alcistes, després dels anuncis de les dues entitats de mantenir les taxes d’interès als nivells actuals (5,00%-5,25% als EUA; depo al 4,00% i refi al 4,50% a la zona de l’euro) i després de la dada d’inflació d’octubre a la zona de l’euro (vegeu la notícia d’Economia Internacional). De fet, no s’esperen noves pujades i els mercats ja descompten retallades a partir del 2T 2024 en tots dos casos. Com a conseqüència, les rendibilitats dels bons sobirans han mostrat fortes retallades, amb el bund alemany i el treasury a 10 anys caient fins a 18 p. b. durant la setmana per tancar en 2,72% i 4,63%, respectivament; i amb caigudes també generalitzades a les TIR dels perifèrics, especialment a Itàlia (el de 10 anys va arribar a caure fins a 24 b. p.). Els principals índexs borsaris van capitalitzar aquesta caiguda de tipus i van mostrar forts repunts de manera generalitzada; i, en aquest context, el dòlar ha perdut una mica de terreny durant la setmana davant dels seus principals parells. D’altra banda, el Banc del Japó va fer petites passes cap al principi de la fi de la seva política de control de la corba de tipus sobirans, permetent que l’1% per al rendiment del bo sobirà a 10 anys no sigui un sostre, sinó una referència. La mesura va semblar ser insuficient per als mercats, que van tornar al ien a mínims des del 1990 i sense generar grans moviments en el tipus a 10 anys, que es va acostar a l’1% però no va arribar a tocar-lo. Pel que fa a les primeres matèries, el preu del petroli ja va esborrar els guanys fruit de les tensions a Gaza i es troba a nivells de 85 dòlars el barril, el mateix preu que a l’inici del conflicte.