Setmana del 24 de novembre a l'1 de desembre del 2023

Així, a l’octubre, l’índex de vendes al detall, deflactat i corregit per efectes d’estacionalitat i calendari, va recular el 0,2% intermensual, arrossegat per la caiguda del component d’alimentació del 2,7% intermensual. En termes interanuals, l’indicador va anotar un avanç del 5,0%, després del 6,3% del mes anterior. Per part seva, al novembre, l’índex PMI per al sector manufacturer va avançar 1,2 punts fins als 46,3 punts. Tot i la millora, l’indicador es manté per sota del llindar que marca creixement (50 punts), fet que indica que el sector continua instal·lat en territori de contracció. Finalment, l’últim informe de l’OCDE estima que el creixement del PIB a Espanya serà del 2,4% el 2023 (+0,1 p. p. respecte a les previsions anteriors) i que es moderarà fins a l’1,4% el 2024 (–0,5 p. p. respecte a la previsió anterior) i que tornarà a accelerar fins al 2,0% el 2025. En inflació, l’OCDE anticipa un 3,5% el 2023 i un 3,7% el 2024. El repunt que espera per al proper any és degut a l’impacte de la retirada de les mesures fiscals. En canvi, el 2025 espera que la taxa d’inflació es moderi fins al 2,3%.

La inflació espanyola torna a baixar al novembre gràcies als carburants. Les dades preliminars d’inflació accentuen al novembre la tendència a la baixa en situar-se en el 3,2%, des del 3,5% anterior, mentre que la inflació subjacent baixa 0,7 p. p., per situar-se en el 4,5%. Igual que el que va passar a l’octubre, l’INE destaca la influència a la baixa dels carburants, que disminueixen els seus preus, i el fre en la inflació dels aliments. En conjunt, la dada d’inflació general s’ha situat lleugerament per sota del rang esperat per CaixaBank Research (+3,7%), en canvi la inflació subjacent se situa en línia amb allò que s’esperava (vegeu la Nota Breve).

En el seu darrer informe, la institució apunta al fet que, després de créixer un 2,9% el 2023, l’economia mundial es frenarà fins al 2,7% el 2024, i pot tornar a accelerar fins al 3,0% el 2025, gràcies a la millora en el poder adquisitiu que suposarà la caiguda de la inflació (5,2% el 2024 i 3,8% el 2025, després del 7,0% del 2023). La institució reconeix que, si bé el risc d’un aterratge brusc a les economies desenvolupades s’ha reduït, no es pot descartar el risc d’una recessió, atesa la dificultat per jutjar l’impacte total de l’enduriment de les condicions monetàries. L’OCDE es mostra preocupada per la feblesa que presenta el comerç mundial, afectat pels canvis estructurals que s’estan produint a les cadenes d’oferta global com a conseqüència de l’aplicació de polítiques proteccionistes. Finalment, incideix en la necessitat d’emprendre les mesures necessàries per tornar les finances públiques a un camí sostenible sobretot als països del G7.

Perspectives de debilitat econòmica a la zona de l’euro amb caigudes a la inflació. L’índex de sentiment econòmic (ISE) elaborat per la Comissió va registrar al novembre una modesta pujada a la zona de l’euro (93,8 vs. 93,5) i per això es manté en nivells relativament febles. La confiança en la indústria torna a caure, per la debilitat a les comandes i per les previsions de caiguda en la producció futura. A més, les expectatives d’ocupació baixen de nou al novembre i marquen mínims des de l’abril del 2021, encara en referències compatibles amb una creació d’ocupació positiva, tot i que ja molt modesta, que pot indicar que la resistència mostrada pel mercat de treball s’està exhaurint, tot i que parteix d’una situació molt favorable: la taxa d’atur es va mantenir a l’octubre per vuitè mes consecutiu en mínims del 6,5%. En aquest context de deteriorament d’expectatives econòmiques, la inflació va caure al novembre més del que s’esperava, amb una general que va baixar fins al 2,4% (2,9% a l’octubre) i que va marcar mínims des de l’estiu del 2021, i amb la nucli retrocedint fins al 3,6% (4,2% a l’octubre), el nivell més baix des de la primavera del 2022 (vegeu la Nota Breve).

Les dades econòmiques publicades durant la setmana, amb una inflació a la zona de l’euro i el deflactor del consum privat als EUA tots dos per sota del que s’esperava, continuen incidint en la idea que les economies estan entrant en fase d’«aterratge suau», cosa que facilitarà la convergència de la inflació cap a la taxa objectiu, permetent que els bancs centrals relaxin la seva política monetària més aviat que tard el 2024. En aquest sentit, diversos membres de la Fed i del BCE van continuar recalcant que encara queda camí per recórrer per assolir l’objectiu d’inflació, però es van començar a mostrar més optimistes amb els èxits obtinguts fins ara per la seva política monetària. Amb això, els mercats van avançar significativament la data esperada d’inici per a les retallades de tipus i, si fa una setmana, la data d’inici la situaven al juny, ara l’han avançada a l’abril a la zona de l’euro i al maig als EUA, alhora que ja assignen una probabilitat del 50% (25% fa una setmana) al fet que puguin baixar tipus en ambdues economies ja al març. Els bons sobirans es van moure d’acord amb les expectatives, registrant importants caigudes en rendibilitat en tots els trams de la corba: per exemple, el 10 anys alemany cau durant la setmana gairebé 23 p. b. i la yield del treasury a 10 anys baixa gairebé 18 p. b. Per part seva, la renda variable va capitalitzar aquest ajust en les expectatives de tipus per al 2024 i va acumular guanys de manera generalitzada per quarta setmana consecutiva, destacant principalment l’IBEX 35, que va tocar nivells màxims en gairebé quatre anys. En aquest context, el dòlar va continuar perdent terreny amb l’euro, que fins i tot va arribar a cotitzar en 1,10 dòlars per euro. Per la seva banda, al mercat de primeres matèries, l’atenció s’ha centrat en la reunió de l’OPEP i els seus aliats d’aquest dijous en què es va anunciar que la retallada de producció podria arribar als 2,2 milions de barrils per dia; després d’una primera reacció a l’alça en el preu del cru, la cotització va tornar a caure en publicar-se que els inventaris de petroli als EUA van tornar a pujar, en un context de contínues evidències de refredament econòmic global. Finalment, la referència europea de gas natural va estendre les seves pèrdues una setmana més, fins a nivells per sota dels 44 euros/MWh, davant del nivell saludable de reserves per a l’època de l’any i unes temperatures més suaus del que és habitual en aquestes dates.