Setmana del 23 al 30 de juny del 2023

Així, l’índex de comerç al detall va créixer el 0,3% intermensual (ajustat per estacionalitat i deflactat), si bé amb un comportament mixt per components. Alimentació, equipament de la llar i altres béns van registrar un creixement positiu, mentre que la despesa en estacions de serveis i, en especial, en equipament personal, va recular (–1,3% i –11,7% intermensual, respectivament). En la mitjana del que portem del 2T, l’índex ha crescut un 1,6% respecte a la mitjana del 1T 2023 i se situa un 3,4% per sobre del nivell del mateix període del 2019.

La inflació a Espanya cau amb força i se situa per sota del 2,0% al juny. La inflació general es va moderar apreciablement al juny en situar-se en l’1,9% interanual (3,2% al maig), segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. La inflació no queia per sota del 2,0% des de fa més de dos anys, quan el març del 2021 se situava en l’1,3%. El descens en la taxa d’inflació respecte al maig s’ha degut, principalment, a un efecte base en els preus de l’energia, que el juny del 2022 van créixer al voltant d’un 9,5%. Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) va continuar moderant-se, en situar-se en el 5,9% (6,1% al maig). Tot i això, l’avenç intermensual de l’IPC subjacent va ser del 0,5%, una taxa relativament elevada per a un mes de juny (la variació mensual mitjana dels mesos de juny entre el 2015 i el 2019 és del 0,1%). En conjunt, les dades d’inflació general i subjacent es van situar lleugerament per sota del rang esperat per CaixaBank Research (vegeu la Nota Breve).

Així, l’índex de sentiment econòmic (ISE) de la Comissió Europea va baixar novament al juny i es va situar en mínims des del novembre de l’any passat (–1,1 punts, fins als 95,3, allunyant-se del llindar de 100, que indica la mitjana de llarg termini). Per sectors, tant en indústria com en serveis, cau la confiança, mentre que, per països, el deteriorament és generalitzat, destacant en negatiu Alemanya (–1,9 punts; fins als 93,9). En una mateixa línia, l’indicador de sentiment econòmic de l’Ifo va baixar al juny (88,5 vs. 91,5), fet que confirma la debilitat que mostraria l’economia alemanya els propers mesos. Per part seva, l’enquesta de l’ISE recull que les expectatives d’inflació dels agents a la zona de l’euro es van continuar moderant al juny, en alguns països, fins a situar-se en nivells propers als de la primavera del 2021. En balanç, les dades apunten a un escenari de refredament de l’activitat, si bé sembla que els riscos alcistes sobre la inflació es moderen. De fet, les darreres dades d’inflació de la zona de l’euro apunten en aquest sentit: al juny, la inflació general es va moderar notablement (5,5% vs. 6,1%), mentre que la inflació nucli va ascendir lleument (5,4% vs. 5,3%), si bé en part distorsionada per un efecte base per la supressió d’unes subvencions al transport eliminades a Alemanya (vegeu la Nota Breve).

Aprofitant la trobada anual que el BCE organitza a la localitat portuguesa de Sintra cada juny, els presidents de la Fed, el BCE i el Banc d’Anglaterra han assenyalat la intenció de continuar pujant els tipus oficials dels seus respectius bancs centrals els propers mesos. Els tres presidents, que participaven en una taula rodona on també hi va assistir el governador del Banc del Japó (BoJ), van coincidir en la visió que els tipus d’interès no només haurien d’assolir nivells més restrictius, sinó que, a més, haurien de mantenir-los en aquestes cotes elevades durant més temps. Darrere d’aquest missatge, Powell, Lagarde i Bailey van apuntar unes pressions de preus subjacents que, segons mostren les dades, afluixen a una velocitat massa lenta, i amb una robustesa dels mercats laborals que, si bé és positiva per a l’activitat, pot frenar la reducció de la inflació. Amb tot això, Powell va apuntar més pujades de tipus (en plural), Lagarde va cimentar l’expectativa d’un nou increment al juliol i diferents membres del BCE (especialment governadors de bancs centrals nacionals) van suggerir un augment més al setembre. Per part seva, Kazuo Ueda, governador del BoJ, va mantenir un to molt més dovish, si bé va reconèixer que el BoJ podria començar a ajustar la seva política monetària si obté una confiança raonable en un augment de la inflació el 2024 (és l’únic gran banc central que, en l’últim any i mig, no ha retirat l’estímul monetari).

Els inversors escullen veure l’ampolla mig plena i se centren en la resiliència del cicle econòmic. Setmana de «menys a més» en l’apetència pel risc inversor, a mesura que s’anaven coneixent dades econòmiques que, en balanç, apunten a un cicle econòmic resilient (en particular als EUA) i a la persistència de la inflació (més marcada a Europa). Això fa més probable les pujades de tipus apuntades a Sintra pels responsables dels principals bancs centrals, factors que, en conjunt, es van transmetre en cert repunt en les expectatives de tipus implícites en els mercats monetaris, així com en la rendibilitat dels bons sobirans a banda i banda de l’Atlàntic. Per la seva banda, les borses tanquen la setmana en positiu als principals índexs de les economies desenvolupades, i en particular als índexs espanyol i italià, gràcies al bon acompliment del sector financer davant les expectatives més elevades de tipus d’interès (+2,6% l’IBEX 35 i el Mib). El contrari ha passat als índexs d’economies emergents i de la Xina, en aquest darrer cas, pels dubtes creixents sobre l’impuls de la recuperació econòmica. En divises, es va registrar una apreciació del dòlar, lleugera davant de l’euro però més intensa davant del ien o el iuan. Finalment, en les primeres matèries va destacar el limitat impacte de la inestabilitat política a Rússia el cap de setmana passat. Així, el preu de la referència de petroli Brent tanca la setmana amb lleugers avenços (inferior a l’1,0%), mentre que la referència europea de gas natural (TTF holandès) va avançar un 8% davant dels possibles pics de demanda en un context de temperatures més elevades a l’hemisferi nord.