Setmana del 22 de desembre del 2023 al 12 de gener del 2024

Es publica l’estratègia del Tresor espanyol per al 2024. S’anuncia que l’emissió neta prevista per a enguany és de 55.000 milions d’euros i serà coberta, íntegrament, mitjançant instruments de mitjà i llarg termini. Es tracta d’una quantitat inferior als 65.000 milions del 2023. Per part seva, l’emissió bruta de deute a mitjà i llarg termini, que afegeix les amortitzacions previstes, s’elevarà a 173.100 milions d’euros, un 3,3% més que el 2023. De tota manera, s’espera que l’augment del cost mitjà del deute sigui limitat: el pagament d’interessos suposaria un 2,5% del PIB el 2024, davant del 2,4% del 2023. Cal destacar que només un dia després de presentar la seva estratègia de finançament, el Tresor va captar 15.000 milions d’euros amb l’emissió d’un bo a 10 anys, que va tenir una demanda que va superar els 138.000 milions d’euros, xifra rècord per a una emissió sobirana en euros. Això posa de manifest que l’apetència dels inversors pel deute espanyol continua sent molt elevada.

La inflació acaba l’any en el 3,1%. També destaca el notable descens de la taxa d’inflació subjacent, que es va situar en el 3,8%, 0,7 p. p. per sota del registre del novembre. Destaca, sobretot, la contenció en el creixement dels preus dels aliments, la inflació dels quals va baixar 2 p. p. fins al 6,6% interanual. Així mateix, el descens en els preus de l’electricitat va donar lloc a una intensificació de les caigudes en el component energètic (–17,3% interanual vs. –13,6% al novembre). Per la seva banda, la inflació nucli, que exclou el preu de l’energia i dels aliments, va baixar 0,2 p. p. respecte al novembre i es va situar en el 3,2% interanual. Això va ser resultat, principalment, de la moderació de la inflació dels béns industrials, que es va situar en l’1,7%, 0,5 p. p. menys que al novembre.  

La renda de les llars manté un ritme de creixement elevat a nivell agregat. En concret, la renda bruta disponible de les llars va créixer un destacable 10,6% interanual en el 3T, mentre que la despesa en consum final va avançar un 4,5%. Com a resultat, la taxa d’estalvi va augmentar fins a l’11,0% (dada acumulada de quatre trimestres), fet que suposa un augment d’1,1 p. p. respecte al 2T 2023. A més, la dada se situa clarament per sobre de la mitjana registrada entre el 2015 i el 2019 (6,8%). Tot això permet confiar en el fet que, gràcies a aquest matalàs, el consum de les llars podrà continuar creixent els propers trimestres i es mantindrà com un important factor de suport per al conjunt de l’economia espanyola.

Les llars i empreses espanyoles han continuat reduint el seu deute en percentatge del PIB. En el 3T 2023, el deute de les societats no financeres (en termes nominals i no consolidat) es va reduir en 4.500 milions respecte al 2T (–0,4%), mentre que el deute de les llars va anotar una caiguda de 14.860 milions (–2,1%). En percentatge de PIB, les ràtios d’endeutament, tant de les llars com de les empreses, es van moderar. En particular, el deute de les empreses es va situar en el 83,3% del PIB (−1,7 p. p. respecte al 2T), ràtio similar a la de mitjan 2003 i inferior a 12,8 p. p. a la mitjana de la zona de l’euro. Per la seva banda, el deute de les llars es va situar en el 48,0% del PIB (−1,9 p. p. respecte al 2T), similar al de principis del 2002 i inferior en 6,4 p. p. a la mitjana de la zona de l’euro.

La zona de l’euro afronta un 4T de feblesa evident. De fet, el comportament dels principals indicadors de clima industrial i d’opinió fins al desembre no permeten descartar completament la possibilitat d’una nova recaiguda del PIB en el 4T. D’una banda, el PMI del desembre, tot i revisar-se a l’alça, va continuar instal·lat clarament per sota del llindar de 50, que indica creixements positius de l’activitat (47,6 vs. 47,6 al novembre). D’altra banda, l’índex de sentiment econòmic de la Comissió (ISE), tot i que va pujar al desembre a màxims dels darrers vuit mesos (96,4 vs. 94), roman des del juliol del 2022 per sota del llindar de 100, que indica creixement. La nota positiva la posa el mercat de treball, que continua fent gala d’una resistència notable, amb una taxa d’atur al conjunt de la zona de l’euro que, al novembre, va caure 0,1 p. p., fins a un nou mínim del 6,4%. Bona part d’aquesta debilitat que mostra la zona de l’euro es deu a la delicada situació per la qual passa Alemanya, l’economia que concentra les pitjors perspectives: al novembre, la producció industrial alemanya va caure un 0,7% intermensual (vs. –0,3% a l’octubre); les comandes amb prou feines es van recuperar de la caiguda substancial del mes previ i van registrar un creixement del 0,3%, després de retrocedir un 3,8 a l’octubre; les vendes al detall van caure amb força (–2,5% vs. 1,3%), i les exportacions són gairebé un 5,0% inferiors a les d’un any abans.

Tot i el repunt de la inflació als EUA, la tendència de mitjà termini continua sent de descens gradual. De fet, al desembre la inflació va pujar 0,3 p. p. fins al 3,4% interanual, principalment a causa de l’augment dels preus de l’energia i dels lloguers (+0,3% i +0,5% intermensual desestacionalitzat, respectivament). La inflació nucli, per la seva banda, es va moderar 0,1 p. p. fins al 3,9%. En aquest sentit, les dinàmiques subjacents dels preus continuen sent positives i preveiem que la inflació es pugui situar prop del 2% el 2024. Exemples d’aquestes dinàmiques positives serien el 62% dels components de la cistella que exhibeixen un momentum inferior al 2,5% o els diversos indicadors del mercat de lloguer d’habitatge que apunten al fet que shelter, amb un pes del 35% a la cistella, hauria de mostrar una marcada desinflació aquesta primera meitat de l’any. Pel que fa al mercat laboral, al desembre es van crear 216.000 llocs de treball (472.000 de mitjana el 2023) i la taxa d’atur va tancar l’any en el 3,7%, una mica per sobre de com el va arrencar (3,4%). I és que el mercat laboral continua ajustant-se, tal com suggereix el component d’ocupació de l’enquesta del sector serveis de l’ISM, que va baixar el desembre dels 50,7 punts fins als 43,3 (vegeu la Nota Breve).

La Xina tanca un 4T de «menys a més» gràcies a la reactivació del sector serveis. Així, el PMI Caixin va pujar al desembre al nivell més elevat des del maig (52,6 vs. 51,6) gràcies al renovat dinamisme del sector serveis (52,9 vs. 51,6), mentre que l’activitat al sector manufacturer pràcticament es va mantenir (50,8 vs. 50,7). Una lectura similar s’extreu del PMI estatal de desembre, tot i que el senyal de l’indicador oficial apunta a creixements més modestos per al conjunt de l’economia (50,3 vs. 50,4), ja que el tímid augment de l’activitat al sector serveis (50,4 vs. 50,2) no va poder compensar el deteriorament del sector industrial (49,0 vs. 49,4). D’altra banda, l’estratègia de baixades de preus en els cotxes exportats per guanyar quota de mercat impulsa les exportacions totals xineses: al desembre, les vendes a l’exterior en termes nominals van créixer el 2,3% interanual (0,5% anterior), amb unes importacions que no van aconseguir recuperar-se de la caiguda del mes previ (+0,2% interanual vs. –0,6%). Finalment, el ritme de caiguda interanual més baix dels preus dels aliments i de l’energia ha alleujat l’escenari de deflació, tant en els preus al consum (–0,3% vs. –0,5%) com en els de producció (–2,7% vs. –3,0%).

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.