Setmana del 20 de desembre del 2024 al 10 de gener del 2025

A la segona estimació del PIB del 3T 2024, l’INE va confirmar que el creixement de l’economia es va situar en el 0,8% intertrimestral, un ritme de creixement semblant al del 2T. D’aquesta manera, el PIB va mantenir el dinamisme dels trimestres passats i es va situar un 6,6% per sobre del nivell del 4T 2019. En positiu, destaquen el creixement del consum de les llars i del consum públic, amb un avanç de l’1,2% i el 2,5% intertrimestral, respectivament. En sentit oposat, la inversió va caure un 1,3% intertrimestral i el sector exterior va drenar 0,2 p. p. al creixement intertrimestral. Pel que fa als principals indicadors d’activitat del 4T, els PMI van avançar amb força al desembre, mentre que les vendes al detall i de grans empreses en termes reals es van desaccelerar respecte als mesos anteriors en créixer l’1,0% i el 2,9% interanual, respectivament (2,6% i 2,7% interanual en el 3T). D’altra banda, l’índex de producció industrial va recular el 0,4% interanual al novembre.

El turisme internacional a Espanya va continuar robust al novembre. Les arribades de turistes internacionals van créixer el 10,3% interanual al novembre, arribant als 5,7 milions, mentre que la despesa turística internacional va augmentar el 16,0% interanual, superant els 7,7 milers de milions d’euros. Totes dues xifres representen un màxim històric per a un mes de novembre. El sector turístic es manté com un dels motors de l’economia espanyola; les nostres estimacions apunten al fet que hauria contribuït al creixement del PIB espanyol el 2024 al voltant de 0,8 p. p. del 2,8% que preveiem actualment.

L’ocupació a Espanya va tancar el 2024 amb bon to. L’afiliació a la Seguretat Social va augmentar el desembre en 35.500 persones (0,17% mensual), xifra que supera la del mateix mes del 2023 (29.937, un 0,14%), tot i que és inferior a la mitjana anotada els desembres del 2014-2019 (64.325, el 0,36%). En termes desestacionalitzats, la pujada mensual va ser de 42.700 afiliats, millorant els registres d’octubre i novembre (40.444 persones de mitjana), de manera que en el conjunt del 4T 2024 el creixement trimestral dels afiliats es va situar en el 0,5% davant del 0,3% del 3T. El balanç de l’exercici en termes de creació de llocs de treball és molt positiu, amb un augment a finals d’any de 502.000 afiliats, un 2,4% més que l’any anterior.

El PMI compost d’activitat global va acabar l’any registrant el tercer ascens consecutiu fins als 52,6 punts (2 dècimes més que al novembre). Aquest nou avanç va ser degut, en gran mesura, a la fortalesa mostrada pel sector serveis, on la producció i les noves comandes van experimentar increments notables. L’activitat manufacturera, per contra, va retrocedir fins a terreny contractiu (per sota dels 50 punts), a conseqüència de l’alentiment de la demanda i el comerç internacional. Aquesta variabilitat en les dades manufactureres, la incertesa sobre la política d’aranzels que implementarà Trump i la persistència de les pressions alcistes en els costos van afectar negativament la confiança empresarial, que va caure al nivell més baix en tres mesos. A nivell geogràfic també es va imposar la disparitat per països. L’activitat va créixer amb força a l’Índia, a Espanya (vegeu secció d’Economia espanyola) i als EUA. A la Xina, els indicadors compostos van mostrar la millora del creixement econòmic després dels estímuls fiscals del 4T 2024, tot i que el ritme de creixement es va moderar al desembre (el PMI Caixin compost es va situar en 51,4 punts davant dels 52,3 del mes anterior). Per contra, a les principals economies de la zona de l’euro, Alemanya, França i Itàlia, la debilitat va continuar dominant un mes més.

El dinamisme de l’economia nord-americana, que afronta com a principals riscos un escenari polític volàtil i unes pressions inflacionistes que no acaben de remetre del tot, i la resposta de la Fed a aquestes incògnites continuen copant l’atenció inversora a l’inici de l’any. Així, durant la setmana, diversos membres de la Fed han declarat que el ritme de futures baixades de tipus és incert en aquest context, si bé les expectatives inversores no han variat significativament durant la setmana i continuen pronosticant entre una i dues baixades de tipus el 2025. A la zona de l’euro, l’ajust d’expectatives ha estat lleugerament més elevat després de la publicació de la dada d’inflació i per diverses notícies contradictòries sobre els plans aranzelaris de l’Administració Trump. Així, els implícits del mercat monetari han deixat de descomptar com a segures quatre retallades de tipus el 2025. També les rendibilitats sobiranes a les economies desenvolupades, en particular en les referències a més llarg termini, han repuntat amb força, influïdes també pel previsible augment de la despesa pública. Així, la rendibilitat de les referències a 10 anys ha repuntat al voltant de 10 p. b. durant la setmana a banda i banda de l’Atlàntic, amb excepció de la britànica, que acumula una pujada de més de 20 p. b. (màxims des del 2008).  En renda variable, el repunt en les rendibilitats sobiranes ha llastat els índexs nord-americans, en particular les companyies més petites i les tecnològiques, però ha afavorit els europeus, impulsats per la pujada de les companyies financeres i, en particular, el sector bancari. Pel que fa a la divisa, l’euro tanca la setmana pràcticament pla respecte al dòlar i lleument apreciat respecte a la resta de parells, tant per la depreciació de l’esterlina, per les preocupacions fiscals esmentades, com per la del iuan, llastat tant per les notícies sobre els aranzels de Trump com pels dubtes respecte al cicle xinès. Finalment, al mercat de matèries primeres destaca la caiguda del preu de la referència europea de gas natural, el TTF holandès, pressionat per factors d’oferta favorables: per una banda, l’arribada de gas natural liquat està aconseguint esmorteir la pèrdua de fluxos russos a través d’Ucraïna i, de l’altra, les previsions són que les temperatures pugin lleument les properes setmanes.

Les actes de la reunió del FOMC confirmen la cautela amb què avançarà la Fed el 2025. Les actes de la reunió de desembre del FOMC van mostrar un missatge i un to molt similar al que va fer servir Jerome Powell a la roda de premsa després de la reunió. En concret, van assenyalar que es va acordar que s’està al (o prop del) punt en què seria apropiat baixar la velocitat de la distensió monetària. A més, es va mostrar una preocupació per les dades d’inflació a finals d’any i, així, la majoria dels membres del FOMC van jutjar com a «finament equilibrada» la decisió de baixar els tipus d’interès a 25 p. b. Finalment, les actes van confirmar el que ja havia anunciat Powell pel que fa a les futures polítiques econòmiques del president electe Trump: alguns membres ja han incorporat el seu potencial efecte als seus models de previsions i, en general, hi va haver consens sobre la incertesa al voltant de la magnitud i efectes en els canvis de polítiques comercials (aranzels) i migratòria.