Setmana del 15 al 22 de novembre del 2024

Les compravendes d’habitatge van repuntar al setembre amb força (41,5% interanual) i de forma generalitzada entre tipus d’habitatge (55% la nova i 38% la usada). En el que portem d’any, s’han tancat prop de 468.000 operacions, la qual cosa suposa un increment del 3% respecte al mateix període del 2023 i reflecteix una clara recuperació de l’activitat enfront de les caigudes del 2023 (–10,2% de mitjana). Aquesta reactivació de les transaccions, combinada amb el menor dinamisme de l’oferta nova, continua pressionant a l’alça els preus. El valor taxat de l’habitatge va augmentar un 1,3% intertrimestral en el 3T 2024 (1,6% intertrimestral en el 2T) i un 6,0% interanual (5,7% interanual en el 2T) fins a situar-se en màxims des del 2T 2009 (vegeu la Nota Breve).

El PMI compost per a la zona de l’euro cau al novembre 1,9 punts fins a un nivell de 48,1, per sota del llindar de 50 que assenyala creixements positius de l’activitat, i mínim de 10 mesos. La caiguda ha estat sobretot per serveis (49,2 vs. 51,6), tot i que les manufactures han continuat aprofundint la seva crisi (45,2 vs. 46). La desagregació per països mostra que la situació es torna especialment delicada a França (44,8 vs. 48,1), on es confirma que l’activitat no aconsegueix remuntar una vegada que ha passat l’impuls transitori pels Jocs Olímpics. Per part seva, a Alemanya la nova caiguda de l’índex (47,3 vs. 48,6) indica que es prolonga la tendència de feblesa que portem veient durant bona part de l’any: el creixement intertrimestral del PIB del 3T s’ha revisat 0,1 p. p. a la baixa fins a un modest +0,1%, després de confirmar-se un retrocés del 0,3% en el 2T. D’altra banda, segons publica el BCE, els salaris negociats van créixer en el 3T un 5,4% interanual (3,5% interanual en el 2T), màxim des del 1T 1993. No obstant això, aquest repunt seria una cosa puntual i explicat pel pagament únic d’una compensació per la pèrdua de poder adquisitiu a Alemanya. De fet, les previsions del propi BCE apunten a una moderació substancial en el ritme de creixement dels salaris negociats ja en la segona meitat del 2025, la qual cosa redueix el risc d’efectes de segona ronda sobre la inflació.

En una setmana marcada per la falta de referències macroeconòmiques d’entitat (fins a la publicació dels índexs PMI del divendres), la configuració del nou Govern Trump –en particular el seu impuls desregulador i el seu impacte en l’economia de la zona de l’euro– així com l’augment de les tensions bèl·liques entre Rússia i Ucraïna han estat els principals catalitzadors del sentiment inversor. Així, els pendents de les corbes sobiranes a banda i banda de l’Atlàntic s’han aplanat durant la setmana, davant les perspectives d’un impacte inflacionari dels aranzels a curt termini. Quant a la renda variable, la divergència entre els índexs dels EUA i Europa s’ha accentuat. La borsa dels EUA tanca la setmana en positiu (en particular l’índex Russell 2000 de companyies de menor grandària), mentre que els índexs europeus registren pèrdues. Els emergents, per part seva, es queden plans després que els índexs xinesos acumulessin guanys lleugers, amb els inversors debatent-se entre l’eficàcia dels estímuls públics i l’impacte de majors aranzels. En el mercat de divises, el dòlar ha continuat apreciant-se enfront dels seus principals parells, en particular l’euro, mentre que el ien ha limitat la seva depreciació després que el governador del Banc del Japó esmentés que tindrien molt en compte l’impacte de la recent evolució de la divisa en el creixement econòmic i la inflació. En el mercat de criptodivises, el bitcoin, indicador d’eufòria post-Trump en el mercat, puja gairebé un 7%, fins a màxims històrics per sobre de 98.000 dòlars. Finalment, en el mercat de matèries primeres, els preus del petroli i el gas natural registren pujades, tant per les tensions geopolítiques en la guerra a Ucraïna com per unes temperatures més baixes de l’esperat en el centre i nord d’Europa, que, si continuen, posarien pressió a les reserves del continent.