Setmana del 13 al 20 de setembre del 2024

L’INE revisa a l’alça el perfil de creixement anual del PIB. L’INE, en la revisió de les sèries històriques dels comptes nacionals que efectua cada cinc anys, ha revisat les estimacions de creixement de tot el període 1995-2023. Dins del període recent, destaca la revisió a l’alça del creixement del PIB real el 2021 de +0,3 p. p. fins al 6,7%; el 2022 de +0,4 p. p. fins al 6,2%, i el 2023 de +0,2 p. p. fins al 2,7%. D’acord amb això, el PIB del 2023 es va situar un 1,1% per sobre del que s’havia estimat anteriorment. En termes nominals, el PIB del 2023 és un 2,5% superior a l’estimat anteriorment, 36.435 milions d’euros més.

Els costos laborals a Espanya continuen frenant el ritme de creixement. Segons l’enquesta trimestral de cost laboral, el cost laboral per hora efectiva, amb dades corregides i desestacionalitzades, va augmentar un 4,3% interanual en el 2T (4,6% anterior), el ritme més baix des del 4T 2022, mentre que el cost laboral per treballador va créixer el 3,9%, el mateix ritme que el trimestre anterior. D’altra banda, les vacants no cobertes al mercat laboral creixen lleugerament fins a un total de 151.378, la segona xifra més alta de la sèrie: els serveis concentren el 89% d’aquestes vacants, sobretot sanitat, comerç i, especialment, Administració pública.

Més senyals d’acceleració al preu de l’habitatge a Espanya. El valor taxat de l’habitatge lliure es va incrementar un 1,6% intertrimestral en el 2T 2024 (1,3% en el 1T), fins a assolir els 1.896 euros per metre quadrat. Tot i aquesta tendència alcista, el valor taxat es troba un 10% per sota dels màxims del 2008 (en termes reals, un 34% per sota). La taxa interanual va augmentar fins al 5,7% en el 2T, per sobre del 4,3% anterior. Entre les comunitats autònomes, l’augment va ser àmpliament generalitzat. A grans trets, les majors taxes interanuals s’estan registrant a les regions que atrauen més turisme: Balears, Andalusia, C. Valenciana, Madrid i Canàries van registrar els creixements més grans (en el rang 6,7%-8,3%), amb l’excepció de Catalunya (5,3%, per sota de la mitjana), o el cas d’Aragó (8,3% en el 2T). Per contra, les taxes més baixes es van observar a La Rioja, Extremadura i Castella i Lleó (per sota del 2,5%) (vegeu la Nota Breve).

Els inversors recuperen l’apetència pel risc gràcies a la Fed. Segona setmana consecutiva de guanys en els principals actius de risc, impulsada per la rebaixa de tipus empresa per la Fed. El reenfocament d’aquesta institució cap a tenir cura del mercat de treball ha estat interpretat pels inversors com una disposició renovada a baixar tipus en la mesura que sigui necessària. Així, el pivot de la Fed ha suposat, en primer lloc, un intens ajustament al mercat monetari, amb caigudes en la rendibilitat de les lletres del Tresor i els tipus interbancaris a banda i banda de l’Atlàntic. Pel que fa al deute sobirà, la setmana es tanca amb una lleu positivació de pendents igualment generalitzada als EUA i la zona de l’euro, després que les referències a curt termini es mantinguessin pràcticament planes i les referències a més llarg termini registressin lleugers repunts. Al mercat de divises, la decisió de la Fed ha debilitat el dòlar davant dels seus principals parells, en particular el dòlar australià o el ien, tot i que també davant d’un euro que tanca la setmana amb una lleugera apreciació. Pel que fa a la renda variable, els principals índexs borsaris de les economies desenvolupades han registrat avanços, destacant especialment l’exercici dels índexs de companyies nord-americanes de menor capitalització, com el Russell 2000, que s’identifiquen com les principals beneficiàries de la relaxació monetària. Destaca, en negatiu, el comportament del PSI-20 portuguès, llastat pel mal acompliment del sector energètic. Finalment, al mercat de matèries primeres la setmana es tanca amb alces en el preu del cru des dels mínims de l’any registrats la setmana passada, pressionat a l’alça per les tensions bèl·liques a l’Orient Mitjà i les baixades de tipus, que haurien de sostenir demanda als EUA. Pel que fa al gas natural, la referència europea TTF registra descensos a mesura que creix l’optimisme sobre el nivell de reserves a la UE de cara a l’hivern, que haurien de ser suficients si les temperatures no són inferiors al que és habitual.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.