La diversificació de les destinacions de les exportacions espanyoles
Espanya va reduir el 2024 les exportacions a la Unió Europea i als EUA, de manera que va haver de buscar oportunitats en nous mercats per diversificar i per enfortir les relacions comercials. Entre aquests mercats, destaquen els països de l’ASEAN, de l’Amèrica Llatina i les illes del Carib i Oceania.
El 2024, Espanya va desafiar la tendència europea i va registrar un creixement del PIB del 3,2%, que contrasta amb el 0,7% de la zona de l’euro. El sector exterior espanyol, malgrat estar estretament vinculat a les economies de la UE, va jugar un paper clau en aquest creixement, impulsat, en especial, pel comerç internacional de serveis, que va contribuir a un notable superàvit per compte corrent.1 En canvi, les exportacions de béns van tenir un comportament més feble i van créixer un lleuger 0,1%,2 afectades per la feblesa de la demanda de les principals economies europees. No obstant això, cal destacar que les exportacions de béns van aconseguir mantenir-se fermes quan les vendes a la UE van caure el 0,9%.3 Considerant només la zona de l’euro, el descens es va situar en el –1,5%. Això va ser possible gràcies a l’avanç de les exportacions a altres destinacions extracomunitàries, la qual cosa reflecteix una valuosa flexibilitat per obrir el ventall de clients quan sorgeixen dificultats en alguns mercats.
Les exportacions de mercaderies als nostres dos principals socis comercials, França i Alemanya, van registrar descensos significatius, del 4% i de l’1,1%, respectivament, i van afectar en especial els béns de consum durador i els automòbils. Bèlgica, tot i que representa només el 3% de les nostres exportacions,4 va ser el país que més va contribuir a la caiguda (–0,7 p. p.), amb una contracció del 18,1%, en la qual destaca el descens en semimanufactures i en béns d’equipament.
- 1. Per a una anàlisi del sector exterior el 2024, vegeu el Focus «Excel·lents registres del sector exterior el 2024», a l’IM03/2025. I, per a una anàlisi de la feblesa a la zona de l’euro, vegeu la Nota Breu «L’economia torna a decebre al final de l’any», al gener del 2025.
- 2. Segons les dades de Duanes.
- 3. A tot l’article, s’exclouen les operacions d’«avituallament intracomunitari» i de «pesca en altura en un altre estat comunitari».
- 4. Com a referència, França, el Marroc i els EUA representen el 15%, el 3,3% i el 4,7%, respectivament, del total de les exportacions.
En canvi, les exportacions a destinacions amb menys relacions comercials, com els països de l’Europa de l’Est (Polònia, Romania, la República Txeca, Hongria, etc.), van créixer impulsades per les manufactures de consum i pels automòbils. També van aportar positivament Portugal, Itàlia i, al capdavant, Irlanda (+0,3 p. p.).
Espanya va reduir les exportacions a la UE, però també les dirigides als EUA, de manera que va haver de buscar oportunitats en nous mercats per diversificar i per enfortir les relacions comercials. Destaquen els augments en el comerç amb els països de l’ASEAN (el 13,9%), de l’Amèrica Llatina i les illes del Carib (el +5,8%)5 i d’Oceania (el +15,1%). En el cas d’Àfrica, la tercera regió més rellevant per a les exportacions espanyoles, Espanya va intensificar les exportacions, en especial les dirigides al Marroc (el 4,7%) i a Algèria.
- 5. L’Amèrica Llatina menys els països inclosos a Mercosur i Mèxic.
El creixement de les exportacions cap a aquests mercats ha exercit d’amortidor davant la feblesa dels socis europeus. El sector exportador ha mostrat una valuosa capacitat per diversificar les destinacions en un context de feblesa de la demanda procedent dels principals socis comercials.
Si comparem el percentatge d’exportacions espanyoles que van dirigides a les diferents destinacions, observem canvis rellevants el 2024. El pes de les exportacions cap a la UE ha caigut 0,6 p. p., del 61,1% al 60,5%, i les dirigides als EUA, –0,2 p. p., del 4,9% al 4,7%. Les exportacions a la Xina s’han mantingut relativament estables, mentre que ha augmentat el pes d’Àfrica, dels països d’Europa que no pertanyen a la UE, d’Àsia i dels països de l’Amèrica Llatina i les illes del Carib.
Un altre aspecte que reflecteix l’ampliació de la base exportadora és l’augment del nombre d’empreses que exporten de manera regular (aquelles que han exportat més de 1.000 euros l’any de referència i en cadascun dels tres anys immediatament precedents), que, el 2024, va créixer el 4,8%, fins als 45.931 exportadors, que van exportar per valor de 368.651 milions d’euros, el 95,9% del total i el 3% més que l’any anterior.
Queda per veure si aquests últims canvis en les relacions comercials s’intensificaran en els propers anys en un intent de diversificació arran de les tensions comercials generades o si les exportacions espanyoles buscaran refugi en el seu principal soci comercial. Les exportacions als EUA podrien continuar perdent pes, mentre que, si la UE consolida la seva millora recent de perspectives, les exportacions a la regió podrien recuperar una part del terreny perdut. Si la demanda europea continua afeblida, la cerca de nous mercats es podria consolidar com un ajust estructural. No obstant això, la proximitat, els llaços històrics i les barreres reguladores i logístiques dificulten una reorientació ràpida, la qual cosa suggereix un procés gradual condicionat per l’evolució econòmica del continent.
- 1. Per a una anàlisi del sector exterior el 2024, vegeu el Focus «Excel·lents registres del sector exterior el 2024», a l’IM03/2025. I, per a una anàlisi de la feblesa a la zona de l’euro, vegeu la Nota Breu «L’economia torna a decebre al final de l’any», al gener del 2025.
- 2. Segons les dades de Duanes.
- 3. A tot l’article, s’exclouen les operacions d’«avituallament intracomunitari» i de «pesca en altura en un altre estat comunitari».
- 4. Com a referència, França, el Marroc i els EUA representen el 15%, el 3,3% i el 4,7%, respectivament, del total de les exportacions.
- 5. L’Amèrica Llatina menys els països inclosos a Mercosur i Mèxic.
Geopolítica
Analitzem les principals tendències geopolítiques i com influeixen en els mercats financers i en l'economia.
