L'ús del Fons de Reserva de la Seguretat Social
L'informe a les Corts Generals del Fons de Reserva de la Seguretat Social (FRSS), presentat al final de març, va notificar la utilització de 15.300 milions d'euros el 2014 per afrontar el dèficit del sistema de la Seguretat Social. Amb aquesta disposició, des del 2012, s'ha retirat de l'FRSS un import gairebé igual al 50% del seu capital màxim, assolit el 2011. S'ha utilitzat l'FRSS de manera apropiada? Fins a quin punt s'hi podrà continuar recorrent?
L'FRSS va ser creat el 2003 amb l'objectiu d'acumular els excedents d'ingressos de la Seguretat Social per afrontar el pagament de les pensions contributives i les despeses derivades de la seva gestió, en situacions perllongades de dèficit. Els recursos es poden invertir en deute públic espanyol, francès, alemany o holandès, denominat en euros i de qualitat creditícia elevada, malgrat que, en l'actualitat, només disposa de deute públic espanyol. La disposició d'actius de l'FRSS estava limitada al 3% del total de la citada despesa, malgrat que, el 2012, es va suprimir aquest límit durant tres exercicis i, l'any passat, l'excepció es va ampliar al 2015 i al 2016. D'aquesta manera, s'han consumit gairebé 34.000 milions d'euros de l'FRSS en tres anys per finançar al voltant de l'11,2% del total del pagament de les pensions, i es preveu utilitzar 8.500 milions més el 2015, segons els pressupostos de la Seguretat Social.
El saldo de l'FRSS s'ha reduït des dels 53.700 milions del final del 2013 fins als 41.600 milions del final del 2014, a preu d'adquisició. Una part d'aquesta reducció, però, ha estat compensada per la revaloració de la cartera: al final del 2014, el valor de mercat pujava a 47.700 milions d'euros. En el context actual, amb uns tipus d'interès molt baixos i, probablement, amb poc recorregut addicional a la baixa, sembla que la venda de bons de l'Estat és una bona estratègia financera, ja que permet materialitzar les plusvàlues latents de la cartera.
Cal destacar que el Fons inverteix, només, en deute de l'Estat espanyol i no en altres actius, des del 2014, i que l'Estat transfereix anualment recursos a la Seguretat Social (per al pagament de les pensions no contributives, entre d'altres). A la pràctica, doncs, hi ha una unitat de caixa entre la Seguretat Social i l'Estat, i la compra de deute per part de la primera és una manera de finançar el dèficit del segon. Així mateix, l'ús del Fons per al pagament de les pensions és neutral pel que fa al nivell de deute consolidat del conjunt de les administracions públiques.1 La venda d'actius de deute públic espanyol per part de l'FRSS augmenta el nivell de deute de les administracions públiques, ja que els títols de deute deixen d'estar consolidats si no segueixen en mans de la Seguretat Social. L'alternativa a l'ús de l'FRSS per finançar el dèficit de la Seguretat Social hauria estat l'emissió de deute nou per part del Tresor, la qual cosa hauria incrementat el nivell de deute públic en la mateixa quantitat.
La qüestió de fons és, per tant, el dèficit de la Seguretat Social en si mateix i no tant com es finança, en particular tenint en compte que una part de la desviació dels comptes de la Seguretat Social és deguda a factors estructurals. La crisi econòmica ha comportat un descens temporal de les cotitzacions socials, però, a aquesta caiguda dels ingressos, s'hi ha afegit un augment estructural de la despesa en pensions, a causa de l'envelliment poblacional i de l'augment de la pensió mitjana.2 La profunditat i la durada de la recessió expliquen la major disposició de fons en els últims anys; no obstant això, quan la recuperació econòmica es consolidi, els ingressos per cotitzacions haurien d'augmentar a mesura que creixi l'ocupació i les disposicions haurien de ser limitades. Convindria aprofitar aquesta millora per diversificar els actius en què inverteix l'FRSS i, així, dotar-lo de fons que assegurin la solvència a llarg termini del sistema de pensions.
1. Aquest és el nivell de deute segons el Protocol de Dèficit Excessiu (PDE) que utilitza la Comissió Europea com a referència.
2. Una part d'aquest augment es moderarà en els pròxims anys, gràcies a les reformes recents del sistema de pensions, que n'han incrementat la sostenibilitat a llarg termini. Per a més informació, vegeu el Focus «Sobre la sostenibilitat del sistema de pensions» de l'Informe Mensual del gener del 2015.