Des de l'inici de la recuperació econòmica, en la segona meitat del 2013, Espanya ha registrat un augment notable de les entrades de capital. El ritme de creixement és tan intens que, en els 10 primers mesos del 2015, les entrades netes1 d'inversió estrangera directa (IED) i d'inversió en cartera2 van sumar gairebé 80.000 milions d'euros, el 75% més que en el mateix període del 2014 i quatre vegades més que en el mateix període del 2013 (vegeu el primer gràfic).
Durant els tres primers trimestres del 2015, les Administracions públiques van acaparar el 72% del total de les entrades de capital. La compra de deute públic per part d'inversors estrangers, per tant, és la raó principal de l'augment de les entrades de capital. Les institucions financeres monetàries3 van rebre una altra part important, el 24% del total, principalment en forma de participacions de capital i, en menor mesura, de deute i d'IED. Les entrades de capital al sector empresarial han estat menors i només van representar el 4% restant. No obstant això, aquesta xifra queda matisada si s'analitza el desglossament per instruments, ja que es produeix un canvi de patró en les fonts de finançament empresarial.
En primer lloc, durant aquest període, es va registrar una desinversió en deute corporatiu de 20.000 milions d'euros (vegeu el segon gràfic), una tendència que s'observa des del 2009 i que forma part del procés de despalanquejament que duen a terme les empreses espanyoles. En segon lloc, es van registrar unes entrades netes de 9.000 milions en participacions de capital. La intensificació de les compres d'accions per part d'estrangers va començar al final del 2014, encoratjada per l'augment de la confiança en la capacitat de creixement de l'economia espanyola i per l'efecte positiu sobre la revaloració de la borsa del programa d'expansió quantitativa del BCE. En tercer lloc, les entrades d'IED que rep el sector empresarial també han estat considerables (14.400 milions d'euros en els tres primers trimestres del 2015). Segons les dades del Registre d'Inversions Exteriors,4 aquestes entrades d'IED s'han diversificat entre diferents sectors d'activitat i han seguit un patró similar a l'anterior de la recessió. No obstant això, cal puntualitzar que, a diferència del que va succeir el 2013 i el 2014, s'observa un repunt en les entrades cap al sector immobiliari. El fet que el sector hagi recuperat l'atractiu per als inversors internacionals és un signe positiu de la seva recuperació, tot i que una part d'aquest increment respon a la recerca de rendibilitat en actius alternatius als financers en un context de tipus d'interès baixos.
En definitiva, malgrat que el canvi de patró del finançament internacional és una bona notícia, no cal ser complaents. La confiança dels inversors internacionals és difícil d'aconseguir, però es pot evaporar ràpidament si tornen a emergir els dubtes sobre la capacitat de creixement de l'economia. Per aquest motiu és imprescindible mantenir una agenda de reformes estructurals que ajudi les empreses espanyoles a continuar guanyant competitivitat.
1. Entrades netes de desinversió. Una entrada negativa significa una desinversió per part de l'inversor estranger.
2. La inversió en cartera comprèn instruments de deute i participacions de capital (accions). Exclou el Banc d'Espanya.
3. Exclòs el Banc d'Espanya.
4. Aquestes dades no són directament comparables amb les de la balança de pagaments, ja que no inclouen la reinversió de beneficis, la inversió de particulars en immobles i els fluxos de finançament entre empreses relacionades.
