Política monetària ultralaxa: efectes redistributius

La política monetària ultralaxa que impera a les dues bandes de l'Atlàntic ha generat un profund debat sobre els efectes redistributius de mantenir els tipus d'interès en nivells molt baixos durant un període llarg de temps. No totes les llars es veuen afectades de la mateixa manera: unes, generalment les més endeutades, que també acostumen a ser les més joves, es beneficien dels tipus d'interès baixos, mentre que unes altres, les estalviadores, es veuen perjudicades, ja que reben menys ingressos per interessos.

En total, les llars de la zona de l'euro són estalviadores netes. És a dir, els actius financers són superiors als passius financers, la qual cosa implica que les baixades de tipus d'interès tendeixen a reduir-ne la renda disponible. No obstant això, els costos i els beneficis no es distribueixen de forma homogènia entre les diferents llars. Les llars amb ingressos més baixos tendeixen a tenir una ràtio de deute sobre ingressos més elevada. Per exemple, a la zona de l'euro, per al 20% de les llars amb ingressos més baixos, aquesta ràtio se situa en el 351%; per a la llar mitjana, baixa fins al 167%, i, per al 20% de llars amb més ingressos, arriba al 103%. No és estrany, per tant, que les llars que es beneficien més d'una baixada de tipus d'interès siguin les que tenen menys ingressos. En concret, un descens d'1 p. p. del tipus d'interès del deute redueix la càrrega financera anual de les llars amb menys ingressos en 360 euros (el 3,5% dels ingressos), mentre que, per a les llars amb més ingressos, la reducció és de 1.750 euros (l'1% dels ingressos).

L'anàlisi per països és similar: els que presenten nivells més elevats d'endeutament, com Holanda i Espanya, són els que més es beneficien d'un descens dels tipus d'interès. A Holanda, per exemple, el 68% de les llars estan endeutades i tenen, de mitjana, una ràtio de deute sobre ingressos del 266%. En aquest cas, una baixada d'1 p. p. del tipus d'interès redueix la càrrega financera en 944 euros (l'1,8% dels ingressos). A Itàlia, en canvi, només el 23% de les llars estan endeutades i tenen una ràtio de deute sobre ingressos del 118%. En aquest cas, la càrrega financera es redueix en 92 euros (el 0,3% dels ingressos anuals).

Els canvis en els tipus d'interès també afecten els ingressos financers. El 96,4% de les llars europees tenen un dipòsit bancari. No obstant això, la magnitud de la seva rendibilitat és petita en relació amb els ingressos totals de la llar. Per exemple, de mitjana, les llars europees tenen 28.623 euros en dipòsits. Una reducció de 100 p. b. del tipus d'interès dels dipòsits implica rebre 286 euros anuals menys, la qual cosa representa el 0,6% dels ingressos de la llar mitjana. L'efecte és major per a les llars amb ingressos més baixos, ja que, malgrat tenir menys dipòsits, representen una proporció més gran dels ingressos. En concret, en aquest cas, la reducció dels ingressos seria de 93 euros, el 0,9% dels ingressos anuals.

En definitiva, els tipus d'interès baixos beneficien les llars i els països més endeutats, la qual cosa implica que la política monetària expansiva facilita el procés de desendeu­­tament de les llars amb més dificultats per afrontar el pagament dels deutes. Una altra qüestió més difícil de de­­terminar són els efectes d'aquestes polítiques sobre la riquesa de les llars: els tipus d'interès baixos i la injecció de liquiditat duta a terme pels principals bancs centrals exer­­ceixen pressió a l'alça sobre el valor dels actius financers i immobiliaris. Així, per exemple, una part de les im­­portants revaloracions de les borses i de la renda fixa podria ser conseqüència d'aquestes polítiques. En aquest sentit, les llars amb més actius serien les més beneficiades. No obstant això, l'evidència empírica no permet de­­terminar de forma concloent quina part de la revaloració dels actius és atribuïble a la política monetària ultralaxa i quina part és una revaloració duradora.(1)