El BCE mou fitxa
Després de diversos mesos ajornant l'inevitable, en la reunió del juny, el BCE va decidir llançar un nou paquet de mesures d'estímul monetari. Les repetides intervencions de Mario Draghi recordant que estava preparat per actuar havien generat enormes expectatives, i el que es va anunciar no va defraudar. La quantitat i la varietat de mesures adoptades donen credibilitat a les paraules del president del BCE. Tot seguit es descriuen breument per analitzar-ne el possible impacte.
El ventall d'instruments que ha escollit el BCE ha estat ampli. La mesura més convencional va ser la reducció del tipus refi del 0,25% al 0,15%, un nou mínim històric. Més importants són les reduccions en la facilitat de dipòsit (que passa del 0,00% al –0,10%) i en el tipus d'interès de la facilitat marginal de crèdit (del 0,75% al 0,40%). Aquestes mesures tenen dos grans objectius: d'una banda, reduir el rang de fluctuació de l'EONIA (el tipus d'interès interbancari a un dia) i, per tant, la seva volatilitat; de l'altra, penalitzar l'excés de liquiditat que mantenen alguns bancs en el BCE i estimular, així, la recuperació del crèdit. Una altra mesura duta a terme és l'extensió de les subhastes de liquiditat a curt termini amb cobertura total a tipus fix fins al desembre del 2016. Finalment, en aquesta categoria de mesures, fins a un cert punt convencionals, també es va anunciar la finalització de les operacions d'esterilització de les compres de deute sobirà del programa SMP, la qual cosa comportarà una injecció de liquiditat addicional als mercats.
En la categoria de mesures menys ortodoxes, i més sorprenents, el president del BCE va anunciar la posada en marxa d'operacions de refinançament a llarg termini condicionades al crèdit (TLTRO, per les sigles en anglès). En concret, es va anunciar la realització de subhastes trimestrals a partir del setembre del 2014 fins al juny del 2016, totes a un tipus d'interès fix molt reduït (el refi rate més un diferencial de 10 p. b.) i amb venciment fins a quatre anys (setembre del 2018). Les dues primeres subhastes estaran subjectes a una assignació màxima del 7% de l'estoc de crèdit al sector privat1 en data del 30 d'abril del 2014. En aquestes dues subhastes, el BCE espera injectar un màxim de 400.000 milions d'euros. Pel que fa a les següents, el procediment és una mica més complex: el total màxim a sol·licitar dependrà del flux de crèdit net2 concedit al sector privat durant els mesos precedents a la subhasta, del qual es podrà demanar fins a tres vegades aquesta quantitat. Així mateix, el BCE va anunciar que fixarà un creixement del crèdit mínim a les entitats que vulguin accedir a aquestes subhastes, per assegurar que la liquiditat injectada arriba a les pimes. Uns requeriments que caldrà analitzar amb deteniment, ja que en dependrà l'èxit de la mesura.
En general, per tant, les mesures anunciades garanteixen una font de finançament a un preu reduït durant un període llarg de temps. Això, sens dubte, enfortirà el procés de recuperació del crèdit en els pròxims anys. Però cal recordar que, per millorar la capacitat creditícia de l'economia, continua sent imprescindible reduir la incertesa reguladora, un factor especialment urgent enguany, ja que s'estan duent a terme la revisió de la qualitat dels actius de la banca i les proves d'estrès. Així mateix, el creixement del crèdit continua limitat per la demanda de crèdit solvent, aspecte en què la màxima autoritat monetària pot fer poc.
Del que hi ha pocs dubtes és que la roda de premsa de Mario Draghi del mes de juny va tornar a ser una mostra del seu ferm compromís amb el procés de recuperació econòmica i amb l'estabilitat de preus. En aquest sentit, a més de les mesures comentades, Mario Draghi va anunciar que el BCE s'està preparant per comprar, si fos necessari, ABS recolzats per crèdits a les pimes, una acció que fa poc temps era impensable. Com ja va succeir a l'estiu del 2012 amb el famós whatever it takes, la injecció de confiança als mercats financers s'ha notat: el cost de finançament, sobretot del deute públic, s'ha reduït. A mitjà i a llarg termini, però, és imprescindible que els països més ressagats continuïn adoptant mesures estructurals per reforçar el creixement i que la governança de la zona de l'euro es continuï enfortint. Si això no es compleix, de poc servirà el que faci el BCE.
1. S'entén com a sector privat les empreses no financeres i les llars (excloses les hipoteques).
2. S'entén com a crèdit net el crèdit nou menys el crèdit vençut.
