Les correccions tornen als mercats

La tardor comença amb un nou repunt de volatilitat. Després d’un setembre amb un to relativament positiu, a l’octubre, els mercats financers van tornar a patir un repunt de volatilitat i l’acumulació de pèrdues generalitzades a les borses de les economies avançades i emergents va dominar la conjuntura del mes. A més a més, a Europa, la situació es va agreujar pel nou repunt d’incertesa política, en especial al voltant de la política fiscal italiana, que va penalitzar les primes de risc perifèriques malgrat un Banc Central Europeu (BCE) que va reiterar el seu compromís amb el manteniment d’un entorn acomodatici en els propers trimestres. Aquest repunt de la volatilitat entronca amb l’alerta contra la complaença que ha manifestat recentment el Fons Monetari Internacional (FMI). En concret, a l’últim informe d’estabilitat financera global, publicat a l’octubre, l’FMI va recordar que, en l’entorn financer acomodatici dels últims anys, s’han acumulat vulnerabilitats que podrien tensionar el sistema financer internacional davant un enduriment de les condicions monetàries més intens de l’esperat (com l’increment del deute a escala mundial i les elevades valoracions d’alguns actius).

Les borses pateixen pèrdues generalitzades. A l’octubre, es va frenar el to constructiu amb el qual, al setembre, les borses internacionals es van recuperar de la inestabilitat de l’estiu. A diferència de les últimes correccions, que havien afectat, en especial, les borses emergents i europees (mentre que els índexs nord-americans continuaven batent màxims històrics), a l’octubre, les pèrdues borsàries van començar als EUA i van generar un sentiment d’aversió al risc que va penalitzar la majoria de les borses internacionals. Així, en el conjunt del mes, l’índex S&P 500 dels EUA va recular gairebé el 7%, seguit de prop per les pèrdues una mica inferiors de les borses europees. Per la seva banda, a les economies emergents, la forta reculada de l’índex MSCI per al conjunt de la regió (el –8,8%) va ser conseqüència d’un comportament dispar als índexs asiàtics (penalitzats per una caiguda acumulada propera al 8% a la Xina) i llatinoamericans (entre els quals va destacar l’avanç del 10,2% de la borsa brasilera).

El BCE confirma el final del QE. En la reunió de l’octubre, el BCE no va modificar els paràmetres de la política monetària i va reiterar que espera mantenir el full de ruta anunciat al juny. Aquesta decisió, que es va ajustar a les expectatives dels analistes i dels inversors, es va basar en una visió positiva de l’escenari macroeconòmic (amb un equilibri entre un entorn extern menys favorable i el bon funcionament de la demanda domèstica) i en la confiança en la convergència de la inflació cap a l’objectiu. Així, s’espera que les compres netes d’actius acabin al desembre del 2018 i que no es modifiquin els tipus d’interès oficials abans de l’última part del 2019. A més a més, el BCE, en mantenir constant la dimensió del seu balanç (amb la reinversió dels bons en balanç que vagin vencent), continuarà comprant actius durant un període llarg de temps.

La incertesa penalitza la perifèria de la zona de l’euro. Malgrat que les decisions del BCE continuen donant suport a unes condicions monetàries acomodatícies, al llarg de l’octubre, les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro es van mostrar volàtils i amb una tendència a repuntar. El principal factor que explica aquesta inestabilitat és la incertesa política, en especial al voltant de la política fiscal d’Itàlia, on la prima de risc es va consolidar per damunt dels 300 p. b., amb un fort increment que la va situar temporalment en cotes no vistes des del 2013. A més a més, Moody’s va rebaixar la nota creditícia del deute sobirà italià (de Baa2 a Baa3, encara en grau d’inversió) i S&P va empitjorar-ne la perspectiva (d’estable a negativa) malgrat mantenir la nota en BBB. En aquest context, les primes de risc d’Espanya i de Portugal van ser arrossegades a l’alça, però de forma més moderada. De fet, la prima portuguesa va retallar diferències amb Espanya en veure’s beneficiada per la millora de la nota creditícia per part de Moody’s (de Ba1 a Baa3), que la va situar de nou en grau d’inversió. Així, Moody’s es va sumar a les decisions de Fitch i d’S&P dels últims trimestres, i, per primera vegada des del final del 2011, les tres grans agències assignen una nota en grau d’inversió a Portugal.

El dòlar nord-americà es manté fort. Els missatges de la Reserva Federal dels EUA (Fed) continuen reforçant l’estratègia d’increments graduals dels tipus d’interès de referència. Així, a l’octubre, els inversors van reaccionar amb un augment de les yields nord-americanes, que, en el cas del bo a 10 anys, va fer que se superés de forma temporal el 3,20% (+15 p. b. en relació amb el tancament de setembre). No obstant això, el moviment es va desfer a mesura que s’imposaven les correccions en borsa i que els inversors buscaven actius refugi, com el deute sobirà dels EUA. La convicció sobre l’enduriment de la política monetària de la Fed també es reflecteix al mercat de divises, on, a l’octubre, el dòlar es va reforçar enfront de les principals divises de les economies avançades (l’euro i la lliura es van depreciar una mica més del 2%, mentre que el ien es va apreciar lleugerament per damunt del 0,5%) i emergents (llevat del real brasiler, que es va apreciar amb força arran de la victòria electoral del candidat d’extrema dreta, Jair Bolsonaro).

El petroli es modera. A l’octubre, el preu del barril de Brent es va suavitzar des dels 85 dòlars amb què havia començat el mes i es va situar al voltant dels 75 dòlars. En els últims mesos, la reducció de les exportacions de l’Iran i el sobrecompliment de l’acord de retallades en la producció de cru (entre l’OPEP, Rússia i altres socis) han empès a l’alça el preu del petroli. Ateses aquestes forces, i amb l’entrada en vigor de les sancions nord-americanes sobre l’Iran al novembre, la reunió de desembre entre l’OPEP, Rússia i altres socis sobre l’acord de retallada de la producció comença a centrar l’atenció de cara a una possible ampliació (si això no succeeix, l’acord vigent acabaria al final del 2018).