Els mercats reavaluen l’escenari macroeconòmic

Els inversors dubten sobre les perspectives econòmiques globals. Després de l’optimisme inversor en els mesos de gener i de febrer, el març va estar marcat per un sentiment de més aversió al risc, en especial per la renovada preocupació d’una part dels inversors pel fet que la desacceleració de l’economia mundial sigui més intensa del que s’esperava. Aquesta preocupació, que, al final del 2018, havia irromput als mercats amb fortes correccions borsàries, va tornar a escena de manera més atenuada amb les reunions dels principals bancs centrals, en què la Fed, el BCE, el Banc d’Anglaterra i el Banc del Japó van coincidir en no modificar les polítiques monetàries, van destacar els riscos a la baixa sobre l’economia global i van reiterar la intenció de mantenir-se pacients en els propers mesos. Així, els tipus d’interès de les principals economies avançades van baixar de manera significativa, fins al punt que la corba sobirana dels EUA es va invertir en el diferencial a 10 anys i a 3 mesos. En canvi, les borses van mantenir un to relativament positiu i, malgrat patir pèrdues en algunes sessions, van aconseguir registrar guanys en el conjunt del mes (tot i que a un ritme clarament inferior al del gener i al del febrer).

La Fed manté els tipus i modera les perspectives econòmiques dels EUA. Després de la reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) del març, el president de la Fed, Jerome Powell, va reiterar que l’economia nord-americana està en bona forma, amb un mercat laboral robust, una inflació al voltant de l’objectiu del 2% i un creixement del PIB una mica per damunt del potencial. No obstant això, els membres de la Fed van revisar les projeccions de creixement del PIB per al 2019 i per al 2020 lleugerament a la baixa (en 0,2 i en 0,1 p. p., respectivament, fins al 2,1% i l’1,9%) i van destacar la presència de riscos a la baixa sobre l’escenari econòmic. Així, la Fed va reiterar el discurs de paciència adoptat des de l’inici d’enguany i va mantenir el tipus de referència en l’interval actual del 2,25%-2,50%, per votació unànime. En aquest sentit, en el nou quadre de previsions, es reflecteix l’expectativa que els tipus es mantindran estables el 2019 (mentre que les projeccions de la reunió del desembre suggerien dos increments de tipus). Finalment, la Fed també va anunciar la intenció de finalitzar la reducció de la dimensió del balanç al setembre (quan s’estima que se situarà al voltant dels 3,5 bilions de dòlars) i, ja al maig, començarà a alentir el ritme de reducció del balanç.

El BCE rebaixa les previsions de la zona de l’euro i anuncia noves TLTRO. En la reunió del març, la institució va presentar una actualització del quadre macroeconòmic en què va revisar a la baixa les previsions de creixement de la zona de l’euro per al 2019 (de l’1,7% a l’1,1%), per la persistència de factors de feblesa i d’incertesa (com els relacionats amb la desacceleració del comerç internacional, amb el brexit i amb l’enso­pegada del sector automobilístic). No obstant això, el BCE va reiterar que aquests llastos són transitoris i va assenyalar que, a mitjà termini, l’escenari és positiu i les probabilitats d’una recessió són baixes. En aquest context, els membres del BCE van indicar la intenció de no moure els tipus d’interès, com a mínim, fins al final del 2019 (en anteriors reunions, la data se situava després de l’estiu) i van anunciar l’inici d’una nova ronda de TLTRO (operacions amb què s’ofereix finançament a llarg termini al sector financer) a partir del setembre, amb una emissió trimestral fins al març del 2021. Així, amb aquestes mesures i amb la reinversió dels venciments dels actius en balanç, el BCE va reiterar la intenció de mantenir un entorn financer acomodatici per donar suport a la recuperació de la inflació de la zona de l’euro.

Els tipus d’interès sobirans s’enfonsen. Amb el rerefons de les reunions dels principals bancs centrals, els tipus d’interès de la renda fixa a nivell global, que s’havien mostrat relativament estables des de l’inici de l’any, van recular amb força al març. Així, els tipus sobirans a llarg termini dels EUA i d’Alemanya van disminuir fins a nivells no vistos des del final del 2017 i del 2016, respectivament. En el cas nord-americà, a més a més, va destacar la inversió de la corba sobirana, en situar-se el tipus d’interès a 10 anys per sota del tipus a 3 mesos per primera vegada des del 2007, situació que, històricament, ha precedit l’entrada en recessió dels EUA amb, aproximadament, un any d’antelació (vegeu la Nota Breu «Sobre la inversión de la curva de tipos: ¿preludio de recesión?», disponible a www.caixabankresearch.com). A més a més, a Alema­nya, la rendibilitat del bund va entrar en terreny negatiu. Per la seva banda, les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro es van mantenir en nivells propers als del gener i als del febrer, afavorides pels anuncis de les agències de rating (S&P va millorar el rating de Portugal fins a BBB i va mantenir el d’Espanya en A–, mentre que Moody’s va mantenir la qualificació d’Itàlia en Baa3).

Les borses pateixen vaivens, però es mantenen lleugerament a l’alça. En les primeres setmanes de març, amb el suport del to positiu de les negociacions comercials entre la Xina i els EUA i de l’estabilització de les previsions de beneficis empresarials (que s’havien reduït des de feia sis mesos), les borses van donar continuïtat als avanços dels últims mesos. No obstant això, després del repunt de volatilitat posterior a les reunions dels bancs centrals, les cotitzacions van recular (en especial, al sector financer) i es va eliminar una bona part dels guanys. De tota manera, en el conjunt del mes, les principals borses nord-americanes i europees van aconseguir tancar lleugerament en positiu.

Les divises emergents es tornen a afeblir i el petroli escala posicions. Els temors a una desacceleració més intensa de l’economia mundial també van penalitzar les cotitzacions financeres de les economies emergents, les divises de les quals havien exhibit un bon to fins llavors. Van ser especialment severes les depreciacions de les divises a l’Argentina i al Brasil, així com a Turquia, on es va produir un repunt de la inestabilitat financera a les portes de les eleccions locals. Per la seva banda, el preu del barril de petroli Brent va mantenir la dinàmica ascendent i va assolir els 68 dòlars, afavorit per unes retallades de la producció de cru, amb les quals l’OPEP i els seus socis (sobretot, Rússia) estan aconseguint evitar un excés d’oferta al mercat.