Els mercats financers comencen l’any amb forts moviments

Gener de contrastos als mercats. Amb el suport del bon funcionament macroeconòmic amb què va acabar l’any 2017 i amb les millors perspectives de creixement amb què comença el 2018, al gener els tipus d’interès sobirans van repuntar amb força, en especial als EUA i al nucli de la zona de l’euro. Pa­­ral·le­­la­­ment, en les primeres setmanes del mes, l’exuberància es va imposar a les borses, i els principals índexs nord-americans, europeus i de les economies emergents van experimentar im­­portants revaloracions. No obstant això, en l’última setmana de gener, després dels missatges de continuïtat que, en les primeres reunions del 2018, van emetre el Banc Central Europeu (BCE) i, en especial, la Reserva Federal dels EUA (Fed), els tipus d’interès sobirans van consolidar l’avanç, però, en reforçar-se la perspectiva d’un enduriment gradual de les condicions financeres nord-americanes i l’expectativa que, el 2018, el BCE iniciarà el camí cap a la normalització de la política monetària, les principals borses internacionals van moderar els guanys i van començar a patir pèrdues en les últimes sessions del mes.

Els factors de risc es mantenen latents. Les elevades cotitzacions borsàries s’han beneficiat d’un escenari en què es combinen les bones perspectives de creixement i l’expectativa que la inflació de les economies avançades es mantindrà continguda, la qual cosa dóna suport a un escenari de normalització gradual dels tipus d’interès. No obstant això, aquest entorn pot ser procliu a generar excessos de complaença, atesa, en especial, l’existència de dubtes sobre la sostenibilitat de les elevades cotitzacions de la borsa nord-americana. A això cal sumar-hi el fet que, de manera gradual, els EUA s’endinsen en una fase més madura del cicle, amb un mercat laboral en plena ocupació i un major risc de sorpreses a l’alça de la inflació, davant les quals la Fed podria endurir la política monetària més de l’esperat. Finalment, cal no oblidar les tensions geopolítiques latents (entre d’altres, els conflictes entre l’Iran i l’Aràbia Saudita i entre els EUA i Corea del Nord), davant les quals, el 2017, ja vam viure epi­­sodis puntuals de repunt de la volatilitat financera.

De més a menys a les borses desenvolupades. Mentre que, el 2017, en un escenari amb importants focus d’incertesa, les borses van començar l’any amb pèrdues, el 2018, la majoria dels índexs borsaris de les economies desenvolupades van començar l’any amb unes primeres setmanes d’exuberància i amb guanys molt significatius. No obstant això, aquesta tònica es va començar a revertir en les últimes sessions del mes, i els principals índexs borsaris van patir les primeres sessions en negatiu. Així i tot, en el conjunt de gener, la borsa nord-americana es va continuar endinsant en màxims històrics (l’índex S&P 500 va augmentar gairebé el 6%). Per la seva banda, a la zona de l’euro, l’índex Eurostoxx 50 va avançar el +3,0%; el MIB italià, el +7,6%; l’Ibex 35 espanyol, el +4,0%; el PSI 20 portuguès, el +3,4%; el CAC 40 francès, el +3,2%, i el DAX alemany, el +2,1%.

La Fed prepara tres pujades de tipus el 2018. Tal com s’e­­spe­­ra­­­va, en la primera reunió de l’any, la Fed no va ajustar els pa­­ràme­­tres de la política monetària i va mantenir el tipus d’interès de referència objectiu en l’interval 1,25%-1,50%. No obstant això, després de reforçar, al desembre passat, la perspectiva de tres noves pujades de tipus el 2018, en la reunió de gener, la Fed va enviar un missatge continuista i va presentar una valoració de l’es­­cenari macroeconòmic una mica més positiva. Així, els mem­­bres del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) van indicar que, al llarg del 2018, esperen que la inflació es mogui a l’alça i s’estabilitzi, a mitjà termini, al voltant de l’objectiu del 2%, de manera que també van reiterar la necessitat de mantenir les alces graduals dels tipus d’interès. Després d’aquests missatges de continuïtat, Janet Yellen va ce­­lebrar la seva última reunió com a mem­­bre del FOMC, que presidia des del febrer del 2014. Sota el seu mandat, la Fed va realitzar les cinc primeres pujades de tipus des de la gran recessió del 2007-2009 i va posar fi al cicle de mesures de política mo­­netària no convencional, amb l’ac­­ti­­va­­ció, el passat octubre, d’una estratègia de reducció del balanç relativament automà­­tica. Jerome Powell pren el comandament de la Fed a partir del 3 del febrer.

El BCE reitera que no espera apujar tipus fins força després del final del QE. Malgrat que la reunió del desembre del Consell de Govern (CG) del BCE es va tancar sense grans novetats, la publicació de les actes de la reunió al començament de gener va desvetllar que el CG començava a valorar l’enduriment de la comunicació. Els inversors van interpretar aquest missatge com una pista que preparava el terreny per al final del QE i van redoblar l’interès en la reunió del BCE del gener. No obstant això, en la reunió del 25 de gener, el CG va mantenir sense canvis la seva comunicació i va reiterar que el QE procedirà a un ritme de 30.000 milions d’euros mensuals, com a mínim, fins al setembre del 2018. A més a més, el BCE va reforçar l’ex­­pectativa que no farà pujades de tipus fins força després d’aca­­bar les compres netes. Finalment, Draghi va tornar a destacar que la volatilitat del tipus de canvi dels últims mesos és una font de risc per a l’economia de la zona de l’euro i va esmentar que, malgrat que una gran part del moviment reflecteix la millora de les perspectives macroeconòmiques europees, una altra part també és un reflex de la comunicació de l’Admi­­nistració Trump. En conjunt, mal­­grat que la reunió es va tancar sense grans novetats, el BCE va tornar a fer una valoració positiva de l’escenari, i, d’aquesta ma­­nera, s’espera que, en les properes reunions, el CG comenci a endurir la comunicació per preparar la finalització de les compres netes d’actius al final
de l’any.

Els tipus d’interès sobirans flexionen a l’alça i les primes de risc es redueixen. Els tipus d’interès sobirans van repuntar amb força, en especial als EUA (on el tipus d’interès del deute sobirà a 10 anys va augmentar en més de 30 p. b. i es va situar en ni­­vells no vistos des del 2014) i a Alemanya. A més a més, les primes de risc de les economies de la perifèria de la zona de l’euro es van moure clarament a la baixa. En concret, la prima espa­­nyola es va beneficiar de la millora del rating sobirà duta a terme per Fitch el 19 de gener (de BBB+ a A), va experimentar una reducció de més de 35 p. b., va assolir valors mínims des del 2009 i va fluctuar entre els 70 i els 80 p. b. Per la seva banda, la prima de risc sobirana de Portugal es va reduir en més de 20 p. b. i es va situar en valors mínims des del 2010, mentre que, a Itàlia, la prima de risc també va caure al voltant de 20 p. b., malgrat que persisteix la incertesa al voltant de les eleccions generals del març.

El dòlar es continua afeblint. Després que l’euro s’estabilitzés al voltant dels 1,18 dòlars al desembre, al començament de gener, amb la publicació de les actes de la reunió del BCE, l’euro va reprendre la senda d’apreciació i va tancar el mes al voltant dels 1,24 dòlars. La depreciació del dòlar no es va produir no­­més enfront de l’euro, sinó que també es va produir enfront de la majoria de divises emergents. En aquest sentit, van destacar les apreciacions del peso mexicà, que va guanyar al voltant del 6%, i del real brasiler. A més dels elements idiosincràtics de cada regió, els moviments del dòlar van coincidir amb declaracions polítiques de l’Administració Trump. En particular, el canvi dòlar-euro va superar els 1,25 dòlars després de les declaracions d’Steven Mnunchin, secretari del Tresor nord-americà, en què assenyalava els avantatges comercials de tenir un dòlar de­­preciat, mentre que, dies després, quan Trump es va posicionar a favor d’un dòlar fort, el bitllet verd va reaccionar apreciant-se enfront de les principals divises.

Les borses de les economies emergents, al so del sentiment inversor global. Els mercats de renda variable de les economies emergents també van iniciar el mes de gener amb guanys notables. En concret, en les tres primeres setmanes del mes, l’índex MSCI per al conjunt de la regió va avançar més del 9%, i, entre les principals economies emergents, va destacar la notable pujada de l’índex rus RTS, que es va beneficiar de l’augment del preu del cru i va registrar uns guanys superiors al 13%, mentre que, a l’Amèrica Llatina, les revaloracions van ser liderades pel Brasil i per l’Argentina. A la Xina, la borsa va arribar a assolir un avanç superior al 7%. No obstant això, igual que a les economies avançades, en les últimes sessions del mes, les borses emergents van començar a revertir els guanys, amb reculades acumulades del –1,5% al conjunt dels emergents, de manera que, en el global del mes, l’índex MSCI per al conjunt de la regió va moderar l’avanç fins al 8,3%.

El preu del petroli torna a repuntar. El preu del barril de qualitat Brent va donar continuïtat a la tònica alcista de l’última setmana del 2017 i es va situar lleugerament per sota dels 70 dòlars. A més de rebre el suport de la prolongació de l’acord de retallada de la producció de l’OPEP, anunciat al final de novembre del 2017, en les últimes setmanes, diferents factors temporals, com la feblesa del dòlar i les tensions geopolítiques entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, es van sumar a l’optimisme inversor per impulsar el preu del cru a l’alça.