Creixement als EUA: el poder del capital humà
Els EUA s’endinsen en el desè any consecutiu de creixement, la qual cosa suggereix que es troben ja en una etapa molt madura del cicle econòmic. Així, cal esperar que els factors cíclics que han esperonat el creixement durant els últims anys vagin perdent protagonisme i que l’economia passi a dependre més dels factors de fons que en determinen la capacitat de creixement, com el nombre de treballadors, la productivitat, el capital físic i el capital humà. Com que ja hem analitzat els tres primers factors en altres articles,1 avui ens preguntem sobre l’evolució recent del capital humà i sobre les seves perspectives de futur.
La contribució del capital humà al creixement econòmic és immediata: una força laboral amb una formació millor és capaç de produir més. En aquest sentit, l’evolució de la qualitat de la força laboral nord-americana és remarcable: en els 70 últims anys, ha millorat el nivell formatiu de forma sostinguda (vegeu el primer gràfic). D’aquesta manera, s’estima que el capital humà ha contribuït al voltant de 0,3 p. p. al creixement anual del PIB (del 3%). A més a més, diversos estudis mostren que aquesta contribució no s’ha reduït en l’última dècada, després de la gran crisi del 2008, situació que sí s’ha donat en altres factors, com el capital físic o la productivitat.
No obstant això, segons diversos estudis, en els propers anys, el capital humà podria passar a contribuir al creixement d’una manera més marginal. Un dels principals motius és la jubilació dels baby boomers, una generació amb un nivell educatiu (mesurat en anys totals d’educació) substancialment superior al dels seus pares, però només una mica per sota del dels seus fills.2 Així, a mesura que es jubilaven les generacions anteriors als boomers, la mitjana d’anys educatius de la població en edat de treballar anava augmentant, una tendència que s’espera que s’alenteixi en els propers anys.
Dos elements, però, matisen aquesta visió no gaire optimista de la rellevància futura del capital humà sobre el creixement dels EUA. En primer lloc, les dades continuen presentant un augment incessant del percentatge de graduats universitaris. Malgrat que pot ser que aquest augment de graduats universitaris sigui menys rellevant en termes del total d’anys educatius que el pas d’educació elemental bàsica a secundària del passat, no hi ha motiu perquè l’impacte en creixement sigui menor. El segon matís és que, a més dels anys estudiats, és fonamental tenir en compte què s’ha estudiat: un enfocament educatiu més basat en la recerca afavoreix la generació de noves idees, ingredient essencial de les millores de productivitat i, per tant, del creixement econòmic. En aquest sentit, les xifres són molt clares: els EUA se situen entre les economies amb més investigadors per milió d’habitants, una mica més de 4.000 (vegeu el segon gràfic). Una xifra que es basa tant en el nombre creixent de graduats universitaris nord-americans com en la capacitat del país d’atreure talent estranger.
1. Vegeu el Focus «EUA: l’efecte dels baby boomers en el cicle i a llarg termini», en l’IM11/2017; l’article «Revolució tecnològica i desacceleració de la productivitat», en el Dossier de l’IM02/2018, i el Focus «Situació i perspectives de la inversió als EUA», en l’IM04/2018.
2. La guerra de Vietnam va empènyer molts boomers a matricular-se a la universitat per evitar el reclutament. Així mateix, la llei per a l’ensenyament superior del 1965 va facilitar els estudis universitaris amb un nou ventall d’ajuts. Els dos fenòmens van afavorir, en part, el fort salt educatiu d’aquesta generació.
