La caiguda del preu del petroli: una benedicció indigesta?
Entre el juny del 2014 i el gener del 2016, el preu del Brent va passar de 115,3 dòlars per barril a 27,5 dòlars per barril, la qual cosa va representar una caiguda del 76,1%. No obstant això, a diferència del que havia succeït en episodis anteriors de descensos, el dividend de l'energia barata no va comportar una acceleració del creixement: el 2015, el PIB mundial va avançar el 3,1%, per sota del 3,4% del 2014. Per què?
En general, una caiguda del preu del petroli, sempre que no sigui conseqüència d'una disminució de la demanda, beneficia el creixement global. El motiu és la diferent propensió al consum i a l'estalvi entre els països exportadors de petroli i els importadors. En concret, davant dels augments de la renda, els importadors tenen més tendència a consumir que els exportadors, de manera que l'increment del consum dels primers compensa amb escreix la davallada del consum i de la inversió dels segons.
No obstant això, en aquesta ocasió, diferents elements han jugat en contra de l'efecte àmpliament positiu d'un descens de la cotització del cru, malgrat que, principalment, hagi estat el resultat d'un xoc d'oferta. En primer lloc, la magnitud i la rapidesa de la caiguda han provocat reduccions excepcionals del consum i de la inversió dels 34 països exportadors, fins al punt que el seu creixement en conjunt va passar del 2,3% del 2014 al 0,6% del 2015. Així mateix, la contundent reducció dels ingressos del petroli ha empitjorat de forma dràstica els seus quadres macroeconòmics (el dèficit fiscal agregat va passar de l'1,7% del PIB al 5,7% i el superàvit corrent del 2,6% del PIB es va convertir en un dèficit de l'1,6%) i, en molts casos, ha generat descontentament social i inestabilitat política.
En segon lloc, l'augment de la demanda interna als països importadors s'ha quedat curt per diverses raons. La forta disminució de la inversió als EUA (importador net d'energia, però, també, un dels grans productors de petroli) n'és una. Aquesta disminució inversora s'ha estès més enllà del sector energètic nord-americà, probablement perquè la caiguda actual del preu del petroli ha anat acompanyada d'una major incertesa sobre l'entorn macro global. Un altre motiu és el fet que hagi coincidit amb un enduriment general de les condicions financeres, provocat per l'inici de la pujada de tipus de la Fed, i amb una intensificació dels dubtes sobre el procés de desacceleració de la Xina. Sens dubte, l'enduriment financer i l'alentiment xinès han afectat negativament el creixement de nombrosos importadors nets de petroli (emergents, en la seva majoria). Així, el creixement agregat del total dels importadors no va registrar canvis entre el 2014 i el 2015 i es va mantenir en el 3,6%.
Finalment, l'FMI assenyala un tercer element que podria haver mitigat l'efecte positiu del petroli barat. La caiguda del cru podria haver rebaixat les expectatives d'inflació (malgrat que no hi ha una evidència clara sobre aquest tema) i incrementat els tipus d'interès reals. Uns tipus d'interès reals més alts llasten la inversió i el consum i, en última instància, disminueixen el creixement. En circumstàncies normals, les autoritats monetàries podrien contrarestar aquest efecte contractiu disminuint el tipus d'interès nominal. No obstant això, arribats al tipus zero (zero-lower bound), no hi ha marge de maniobra en aquest front.
Què podem esperar per a enguany i per a l'any vinent? Si el petroli manté l'apreciació gradual prevista, hauríem d'observar, finalment, un efecte positiu sobre el creixement global. Per als exportadors nets, l'augment de la cotització representarà un alleujament financer. I, per als importadors nets, comportarà una pèrdua assumible, ja que es preveu que la recuperació del preu serà molt gradual. Així mateix, superar el llindar dels 45-55 dòlars per barril comportarà que el shale oil i l'explotació offshore siguin rendibles, la qual cosa implicarà un salt significatiu de la inversió i de la producció.
