La volatilitat torna a ser protagonista
Creixement mundial robust, tot i que una mica més moderat. Segons els últims indicadors disponibles, el creixement de l’economia global s’ha moderat lleugerament, tot i que manté un ritme d’avanç sòlid. Això es reflecteix en les nostres previsions de creixement mundial, que han estat revisades lleugerament a la baixa i se situen ara en el 3,7% el 2018 i en el 3,6% el 2019. I és que els riscos a la baixa que hem apuntat en els últims mesos continuen prenent forma. En el pla comercial, les tensions entre els EUA i la Xina afecten el clima de confiança global. En el pla macrofinancer, la normalització de la política monetària nord-americana continua pressionant el bloc dels països emergents i genera repunts de volatilitat als mercats. Per la seva banda, la moderació del ritme de creixement del gegant asiàtic, tot i ser suau, no està lliure d’incerteses. D’aquesta manera, el conjunt d’aquestes dinàmiques pesa sobre el clima de confiança global, i tant les economies avançades com les emergents en pateixen els efectes.
Evolució dispar de les economies avançades. Les últimes dades de creixement dels EUA mostren que l’economia continua creixent a un ritme vigorós i per damunt del seu potencial. En aquest entorn de creixement elevat i de mercat laboral proper a la plena ocupació, els riscos de sobreescalfament de l’economia nord-americana es mantenen ben presents. Això suggereix que la Fed mantindrà la política de pujades de tipus, com ho apunta l’escenari de CaixaBank Research, que preveu una pujada més enguany i dues l’any vinent. En contrast, les tensions polítiques i el deteriorament de la demanda externa continuen pesant sobre l’evolució de l’economia de la zona de l’euro. Així, el pols que mantenen la Comissió Europea i el Govern italià després que aquest apugés la previsió de dèficit públic fins al 2,4% per al 2019 ha situat la prima de risc del país per damunt dels 300 p. b. i ha afectat, de manera limitada, les primes de risc de la resta de països de la perifèria de la zona de l’euro. Així mateix, les negociacions entre el Regne Unit i la UE prossegueixen per tancar un acord que permeti una sortida ordenada de la Unió. No obstant això, els condicionants polítics derivats de la posició de feblesa del Govern britànic en l’àmbit domèstic suggereixen que l’assoliment de l’acord és molt probable que s’ajorni fins més enllà del novembre.
Els mercats pateixen l’entorn de més incertesa. Després d’un mes de setembre que va retornar una certa calma als mercats, la volatilitat va tornar a l’octubre. En aquesta ocasió, i malgrat les bones dades macroeconòmiques, les correccions van començar per les borses nord-americanes, amb una caiguda de l’S&P del 6,9% en el conjunt del mes d’octubre, i es van transmetre als altres mercats internacionals. A Europa, per exemple, al clima de més aversió al risc es van afegir les tensions polítiques esmentades més amunt, i l’índex Eurostoxx 50 va recular el 5,9%. Per la seva banda, al bloc emergent, el comportament va ser dispar, amb les caigudes més importants concentrades als mercats asiàtics, mentre que els índexs de l’Amèrica Llatina van mostrar un lleuger avanç.
Suau, però esperada, desacceleració del creixement a Espanya. Les últimes dades disponibles confirmen que l’economia espanyola canvia de marxa i que el seu creixement s’estabilitza en cotes més sostenibles que les registrades en els últims anys. Aquesta suavització del creixement ha sorprès, no per la seva materialització, sinó per la seva composició. Així, mentre que CaixaBank Research esperava una moderació gradual del creixement de les demandes interna i externa, les últimes dades mostren que la demanda interna continua avançant amb pas ferm, mentre que la major part de l’ajust es realitza pel costat de la demanda externa. Així, la incertesa que pesa sobre els fluxos comercials globals, l’alentiment del sector turístic i l’embranzida de les importacions derivada del bon funcionament de la demanda interna llasten la demanda externa, que, probablement, acabarà l’any amb una contribució negativa al creixement. Finalment, cal destacar els pressupostos que el Govern ha presentat a Brussel·les, els quals contemplen mesures d’augment de les despeses, que seran compensades amb escreix per les mesures d’augment dels ingressos, de manera que es preveu que el dèficit continuï caient del 2,7% previst per a enguany fins a l’1,8% el 2019, si finalment s’aproven aquests pressupostos.
Evolució favorable, tot i que una mica més moderada, de l’economia portuguesa. Després del repunt de l’activitat del 2T (creixement del 2,4% interanual), els indicadors d’activitat i de confiança suggereixen que el creixement es continuarà suavitzant en els propers trimestres. Així i tot, l’evolució de l’economia portuguesa es manté ferma, tal com ho mostra l’evolució de la taxa d’atur, que se situa ja per sota del 7%. També destaca la compressió de la prima de risc sobirana, en relació amb altres economies perifèriques, esperonada, en aquest cas, per la millora del rating per part de Moody’s, que s’ha basat en la bona evolució dels comptes públics i en la diversificació creixent de les fonts de creixement. Els pressupostos presentats pel Govern lusità, que preveuen reduir el dèficit fins al 0,2% el 2019, donen força a aquesta revisió.