Perspectives més sòlides per a l’activitat de la zona de l’euro

La recuperació guanya tracció i la incertesa es modera. Després de les revisions a l’alça del creixement de la zona de l’euro dutes a terme pel Banc Central Europeu (BCE), al març, i pel Fons Monetari Internacional, a l’abril, al maig la Comissió Eu­­ropea també ha millorat les perspectives de la zona de l’euro i espera un avanç de l’activitat de l’1,7% el 2017 i de l’1,8% el 2018. Aquest encadenament de revisions a l’alça reflecteix la reducció dels riscos negatius al voltant de l’economia de la zona de l’euro (en especial, els d’origen domèstic) i la consolidació de la millora dels indicadors de sentiment econòmic, que, des del final del 2016, se situen, de manera sostinguda, en màxims dels últims anys. En aquesta mateixa línia, des de CaixaBank Research, també hem millorat les perspectives de l’activitat de la zona de l’euro fins a l’1,9% el 2017 i l’1,8% el 2018, amb una revisió a l’alça generalitzada entre països i amb el suport de la solidesa de la demanda domèstica, de la recuperació gradual del mercat laboral i d’unes condicions financeres acomodatícies. No obstant això, com va comentar la Comissió en l’ac­­tua­­lit­­zació del seu escenari, l’economia europea continua operant en un en­­torn d’incertesa i de riscos globals importants. A més a més, existeixen llastos que impedeixen una acceleració del creixement a mitjà termini, com l’elevat endeutament i el baix creixe­­ment de la productivitat. En aquest sentit, una de les tasques pendents continua sent aprofundir en la integració europea, un procés que podria rebre una embranzida renovada del nou president francès, l’europeista Emmanuel Macron, que va sortir elegit en la segona volta de les eleccions presidencials amb més del 60% dels vots.

El creixement de la zona de l’euro s’enforteix. L’estimació preliminar d’Eurostat palesa que el PIB de la zona de l’euro va créixer el 0,5% intertrimestral en el 1T, el mateix registre que en el trimestre anterior, i l’1,7% en termes interanuals. El bon to va ser generalitzat per països, amb avanços intertrimestrals del PIB especialment destacables a Portugal (l’1,0%) i a Espanya (el 0,8%), però també amb bones dades a Alemanya (el 0,6%) i a França (el 0,4%). En negatiu, Itàlia va continuar mostrant un creixement feble (el 0,2% intertrimestral). Més enllà de la zona de l’euro, en el 1T, els països de l’Europa emergent també van exhibir bones dades i van accelerar el ritme de creixement: Romania va registrar un avanç del 5,6% interanual i Polònia i Hongria van sorprendre a l’alça amb un creixement del 4,1% interanual en els dos casos.

Els indicadors d’activitat evidencien que el 2T manté un ritme d’avanç sòlid. Al conjunt de la zona de l’euro, l’índex de sentiment empresarial compost (PMI) es va situar, al maig, en els 56,8 punts, el mateix registre que a l’abril. Així i tot, l’indicador de sentiment es manté en zona clarament expansiva de l’activitat i assoleix màxims des de l’abril del 2011. Per països, vam conèixer els registres de França i d’Alemanya, que es mantenen també en màxims des del 2011: 57,6 punts a França, màxim des del maig del 2011, i 57,3 punts a Alemanya, màxim des de l’abril del 2011. Malgrat que amb una mica més de retard en la seva publicació, altres indicadors també apunten a una major solidesa de l’activitat. En aquest sentit, al març, la producció industrial de la zona de l’euro va augmentar l’1,9% inter­­anual, arran d’un avanç generalitzat als principals països de la zona de l’euro (l’1,3% a Alemanya, el 2,0% a França, el 2,8% a Itàlia i el 0,4% a Espanya).

El consum de les famílies dóna suport a l’avanç de l’eco­­no­­mia. Les vendes al detall de la zona de l’euro van augmentar el 2,4% interanual al març i van tancar el 1T amb una acceleració en relació amb els registres del gener i del febrer. Per la seva banda, l’índex de confiança del consumidor per al conjunt de la zona de l’euro manté la dinàmica de millora observada des de mitjan 2016 i, al maig, es va situar en els –3,3 punts, lleugerament per damunt del registre de l’abril i en un nivell màxim des de l’any 2007. El bon to del consum privat es basa en unes condicions financeres acomodatícies, afavorides, a curt termini, per la política monetària expansiva del BCE i per la millora del mercat laboral com a factor a mitjà termini (a l’abril, la taxa d’atur es va situar en el 9,3%, la més baixa des del març del 2009).

Les condicions financeres acomodatícies faciliten l’accés al crèdit a les empreses. Segons ho recull l’última enquesta d’accés al finançament extern per part de les empreses, recopilada pel BCE, entre l’octubre del 2016 i el març del 2017, la demanda de crèdit de les pimes va augmentar de forma moderada al conjunt de la zona de l’euro. A l’enquesta, les pimes as­­sen­­yalen que aquest augment de les necessitats de finançament extern va anar acompanyat d’una major disponibilitat de crèdit bancari i d’uns tipus d’interès més baixos. En aquesta lí­­nia, a l’enquesta, les pimes indiquen que la disponibilitat de finançament extern no és una de les principals preocupacions a les quals s’enfronten. Això reflecteix tant la consolidació de la recuperació, que millora les perspectives econòmiques de les empreses i la seva solvència, com la transmissió de la política monetària expansiva del BCE, que es tradueix en unes condicions financeres acomodatícies que donen suport a la recuperació de la zona de l’euro.

La inflació manté una senda de normalització. Al maig, la inflació general de la zona de l’euro, mesurada per l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCH), es va situar en l’1,4%, –0,5 p. p. en relació amb el registre de l’abril, a causa d’una menor contribució del component energètic, que respon a la desaparició gradual de l’efecte graó del preu del petroli, i dels serveis. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou els components volàtils (energia i aliments no processats), es va situar en l’1,0%, –0,2 p. p. en relació amb el registre de l’abril, a causa de la desaparició de l’efecte calendari de Setmana Santa, que, en caure enguany a l’abril (al març, l’any anterior), va propiciar un augment temporal dels preus dels serveis relacionats amb els paquets vacacionals. Un cop passats aquests moviments vo­­là­­tils temporals, en els propers mesos, la inflació subjacent prosseguirà una recuperació gradual, amb el suport de la millora del mercat laboral, mentre que la inflació general anirà convergint cap a la subjacent a mesura que desaparegui l’efecte base de les caigudes del preu del petroli el 2014 i el 2015 i la seva posterior recuperació al llarg del 2016.

PORTUGAL

Milloren les perspectives econòmiques a Portugal. L’eco­­no­­mia lusitana va accelerar el ritme de creixement en el 1T, fins a l’1,0% intertrimestral (enfront del 0,7% del el 4T) i el 2,8% en termes interanuals. En el desglossament per components, destaca la important contribució de la demanda interna (+2,3 p. p.), liderada per l’avanç del consum privat (el 2,2% inter­­anual) i per la inversió (el 8,9%), mentre que la variació d’exis­­tències va restar 0,5 p. p. al creixement interanual. La demanda externa també hi va contribuir positivament (+0,5 p. p.), amb un fort creixement de les exportacions (el 9,7% interanual) i de les importacions (el 8,0%), que reflecteixen la solidesa de la demanda interna. Amb aquesta bona dada del 1T i amb uns indicadors d’activitat que apunten a una acceleració del creixement el 2017, CaixaBank Research ha revisat a l’alça les previsions per al 2017, fins al 2,5%, i per al 2018, fins a l’1,8%. D’a­­questa manera, s’espera que, en els propers mesos, l’eco­­nomia de Portugal mantingui un avanç sòlid i basat en un patró de creixement més equilibrat entre demanda interna i externa.

La Comissió Europea recomana tancar el Procediment de Dèficit Excessiu per a Portugal. La Comissió ha realitzat una avaluació positiva del Pla d’Estabilitat 2017-2021 presentat pel Govern portuguès al final d’abril. En aquest Pla, el Govern projecta per al 2017 un dèficit públic de l’1,5% del PIB i un deute públic del 127,9% del PIB, xifres sensiblement inferiors a les del 2016 (dèficit del 2,0% i deute del 130,4%). A més a més, el Pla d’Estabilitat contempla que el pressupost públic redueixi el dèficit de forma gradual fins a tancar el 2021 amb un superàvit pressupostari de l’1,3% i un deute públic del 109,4%. En la seva recomanació, la Comissió ha valorat de forma positiva que Portugal ja tanqués el 2016 amb un dèficit inferior al 3% que marquen els tractats de la UE i, a més a més, ha considerat que el Pla d’Estabilitat presentat garanteix que el Govern lusità mantindrà el saldo públic dins els criteris dels tractats europeus. D’aquesta manera, s’espera que el Consell Europeu segueixi la recomanació de la Comissió i faci efectiu el tancament del Procediment de Dèficit per a Portugal, la qual cosa propiciarà que l’economia portuguesa es beneficiï d’unes millors condicions financeres per part dels inversors.

La inflació es normalitza de forma gradual. Després de les baixes inflacions registrades el 2014, el 2015 i el 2016, arran de l’impacte de les caigudes del preu del petroli, en el 1T 2017, la inflació general es va situar en l’1,4%, esperonada per l’augment dels preus energètics. A l’abril, a aquesta contribució del component energètic, es va afegir l’efecte calendari de Setmana Santa, amb augments dels preus de béns i serveis relacionats amb el transport, la restauració i l’hoteleria. Així, la inflació general va experimentar un fort rebot fins al 2,4%. En els propers mesos, aquests efectes temporals s’esvairan, i la inflació mantindrà una dinàmica de recuperació suau, amb el suport de la millora del mercat laboral i de l’augment dels preus globals per a les importacions de béns intermedis.