L’economia mundial, vent en popa
El creixement mundial manté el dinamisme. Amb les dades d’activitat del 3T 2017 a la mà, es pot afirmar amb molta certesa que el creixement global és bo, com ja ho va ser en el 2T, i que aquest bon momentum de l’economia es basa en una millora tant al conjunt de les economies avançades com al de les emergents. En definitiva, es va camí de tancar l’any amb un creixement del 3,6% anual. Amb els vents de la macroeconomia bufant a favor, les veles dels mercats financers han aprofitat la conjuntura. Així, les borses avançades van pujar de forma apreciable a l’octubre, com també ho van fer moltes de les emergents, al mateix temps que els tipus d’interès dels bons sobirans nord-americans, tot i que amb vaivens, van tendir a consolidar el lent augment que es va iniciar l’estiu passat. La volatilitat, tant de la borsa com de la renda fixa, es va mantenir en nivells reduïts.
Els EUA mantenen el rumb. En aquest context globalment positiu, la principal economia mundial continua mantenint una velocitat de creuer elevada. Quan s’esperava que els huracans Harvey i Irma llastessin el creixement en el 3T, el PIB va sorprendre amb un avanç del 0,7% intertrimestral (el 2,3% interanual), amb prou feines 1 dècima percentual menys que en el trimestre anterior. En aquesta fase madura del cicle, la inflació subjacent, que no inclou els components volàtils d’energia i aliments, es manté ancorada en l’1,7% des del passat mes de maig. Així i tot, amb l’avanç dels salaris al voltant del 2,5% interanual, cal esperar que aquesta aturada de la inflació sigui temporal. Així ho estima també la Fed, que va reiterar la possibilitat d’una nova pujada del tipus de referència al desembre. Aquest missatge continuista no va provocar moviments apreciables als mercats, més atents, en canvi, a l’elecció del successor de Janet Yellen al capdavant de la Reserva Federal. Mentre s’espera les sessions de confirmació del Senat, el candidat proposat per l’Executiu, Jerome Powell, es percep com experimentat (ja és membre de la junta de govern de la Fed) i partidari de donar continuïtat a l’estratègia de normalització molt gradual de les condicions financeres. I si els EUA mantenen el rumb, encara ho fa més l’altra gran economia mundial, la Xina. Al front polític, el lideratge de Xi Jinping s’ha reforçat al Congrés del Partit Comunista, mentre que, pel que fa a l’economia, el creixement del 6,8% del 3T, similar al del primer semestre, reitera que el país manté un ritme de creixement elevat.
Europa, a tota màquina. Les dades del PIB del 3T confirmen un ritme de creixement elevat i similar al de la primera meitat de l’any. A més a més, els primers indicadors del 4T apunten a la continuïtat d’aquest dinamisme. Si es compleixen les previsions de CaixaBank Research, el creixement del 2017 serà del 2,2%, el millor des de l’any 2007. En aquest context, la inflació continua rebent la màxima atenció, ja que el procés de normalització és molt lent, com ho palesa el fet que la inflació subjacent se situï en un moderat 1,1% a l’octubre. Així, doncs, el BCE va continuar buscant l’equilibri entre el que li demanda una economia en expansió i una inflació que es recupera de forma molt gradual, una tònica que, previsiblement, no canviarà en els propers mesos. Aquest equilibri es va reflectir en la important reunió de l’octubre, en què va precisar la via futura de la política monetària. En concret, el BCE va anunciar un menor ritme de compres d’actius (mantindrà els actuals 60.000 milions mensuals fins al desembre del 2017, però continuarà, entre el gener i el setembre del 2018, a un ritme de 30.000 milions mensuals), al mateix temps que va reiterar el seu compromís de no apujar els tipus d’interès durant un període llarg de temps.
L’economia espanyola i la portuguesa continuen navegant en un context extern favorable. A Espanya, el creixement del PIB es va situar en el 0,8% intertrimestral (el 3,1% interanual) en el 3T, un registre que representa una lleugera desacceleració en relació amb el registre del 2T (el 0,9% intertrimestral). Sense disposar del detall per components, els indicadors avançats mostren que l’elevat ritme d’avanç va ser liderat per la demanda interna. Els fluxos d’exportació i d’importació van guanyar dinamisme en el 3T, gràcies a un entorn extern cada vegada més favorable. De cara als propers trimestres, preveiem que el ritme d’avanç de l’activitat econòmica es moderarà a mesura que s’esvaeixi l’impacte positiu d’alguns factors que han impulsat el creixement en els últims anys (com la política fiscal expansiva i l’augment moderat del preu del petroli). Pel que fa a Portugal, el context extern també és un dels responsables del bon moment de l’economia portuguesa. Cal recordar que, en el 2T 2017, el creixement va ser del 3,0% interanual, gràcies, en gran part, a la potent combinació de fortes exportacions i dinamisme inversor, i tot fa pensar que, en el 3T, les dues forces hauran continuat sent els motors de l’expansió lusitana.