L’economia espanyola consolida l’aterratge suau
L’economia espanyola va començar el 2019 amb un bon to. Segons l’última estimació de l’INE, el creixement del PIB del 4T 2018 va ser una mica inferior a l’estimat inicialment (del 0,6% intertrimestral, en lloc del 0,7% publicat en primera instància). No obstant això, l’INE també va revisar les estimacions de creixement per a la primera meitat del 2018, en aquest cas a l’alça, de manera que, en el conjunt del 2018, finalment s’estima que el PIB va créixer el 2,6% (amb anterioritat, el 2,5%). A més a més, els diferents indicadors relacionats amb els primers mesos del 2019 han mostrat un to generalment positiu. En particular, al febrer, l’índex de sentiment empresarial (PMI) del sector serveis es va situar en els 54,5 punts, clarament per damunt dels 50 que delimiten la zona expansiva i en una cota que suggereix que el sector manté el dinamisme dels últims mesos. Malgrat que aquest resultat va contrastar de forma clara amb el del sector manufacturer, que, segons reflecteix el seu índex PMI (49,9 punts al febrer), continua travessant un moment difícil, la producció industrial va rebotar al gener (el +2,4% interanual) després de les caigudes patides al final del 2018. Així mateix, pel que fa al consum, les vendes al detall van créixer l’1,2% al febrer (0,3 p. p. per damunt del registre del gener i en cotes clarament superiors a la mitjana del 0,7% del 2018) i suggereixen que el consum privat va mantenir una bona evolució en el tram inicial de l’any.
El creixement del 1T 2019 es podria acostar al 0,6%, segons el nostre model de previsió del PIB a curt termini (Nowcasting). Com s’acaba de comentar, el balanç dels indicadors d’activitat al llarg del mes va ser positiu, i el bon comportament dels indicadors del mercat laboral i del sector serveis va compensar amb escreix la feblesa mostrada pels sectors manufacturer i exterior. Aquest contrast, tant entre el sector serveis i el manufacturer com entre la demanda domèstica i el sector exterior, és una pauta similar a l’observada en els últims mesos i reflecteix el llast que afecta el sector de l’automòbil (davant la necessitat d’adaptar-se a la nova normativa europea d’emissions de vehicles) i el deteriorament de la demanda internacional (en un context de desacceleració del creixement mundial). En conjunt, però, els indicadors donen suport a la visió que l’economia mantindrà un ritme de creixement sòlid en els propers trimestres, tot i que inferior al dels últims anys, ja que s’endinsa en una fase més madura del cicle.
El mercat laboral es manté dinàmic. Al febrer, l’afiliació a la Seguretat Social va augmentar el 2,86% interanual (+38.833 treballadors, respecte del mes anterior, en termes desestacionalitzats), un ritme elevat i molt similar al del gener (el 2,94%), mentre que l’atur registrat es va reduir en 181.208 persones en termes interanuals (el 5,2%). Per sectors, va destacar l’augment de l’afiliació als serveis, que va avançar el 2,8%, mentre que, a la construcció i a la indústria, l’afiliació va registrar un creixement del 6,7% i de l’1,7%, respectivament. D’aquesta manera, els indicadors continuen evidenciant que el mercat laboral es mostra robust i que la moderació en el creixement de l’ocupació es produeix de manera molt gradual, de manera que continuarà donant suport a l’embranzida de la demanda interna en els propers mesos i continuarà propiciant una desacceleració suau del creixement del conjunt de l’economia.
El dèficit públic es va situar en el 2,6% del PIB el 2018, 1 dècima per sota de la meta del 2,7% marcada pel Govern actual i amb una reducció de 0,4 p. p. en relació amb el registre del 2017. Per administracions, tant les comunitats autònomes (el –0,2%) com les corporacions locals (el +0,5%) es van mantenir en línia amb els objectius d’estabilitat. No obstant això, l’Administració central i la Seguretat Social van continuar registrant un dèficit pressupostari notable (el –1,5% i el –1,4% del PIB, respectivament). Finalment, cal observar que això permet la sortida d’Espanya del procediment de dèficit excessiu, ja que el dèficit s’ha situat per sota del 3%.
La posició inversora internacional neta (PIIN) va millorar el 2018, però el compte corrent continua empitjorant. Al desembre del 2018, la PIIN es va situar en el –77,2% del PIB, percentatge que representa una millora de 6,3 p. p. en relació amb el 2017 (quan va ser del –83,5%). Aquesta millora és deguda, en bona part, als canvis de valoració dels instruments de la cartera de deute (actius i passius, que reflecteixen les variacions del preu de mercat en moneda local i l’efecte del tipus de canvi, entre d’altres). No obstant això, al gener, el superàvit del sector exterior va mantenir la tendència a la baixa i el saldo per compte corrent es va situar en el +0,86% del PIB (lleugerament per sota del 0,93% del desembre passat). Aquest registre, que representa un deteriorament d’1 p. p. en relació amb l’1,82% del gener del 2018, és degut, en 7 dècimes, al deteriorament del saldo de béns (del –2,2% al gener del 2018 al –2,8% al gener del 2019, amb –0,4 p. p. arran de l’empitjorament del saldo de béns no energètics) i, en 3 dècimes, a l’augment del preu del petroli. Per la seva banda, el menor superàvit comercial en serveis (el 4,7% al gener del 2019) va restar 3 dècimes, de les quals 1 és deguda al turisme i 2 als serveis no turístics.
El mercat immobiliari es manté robust. El preu de l’habitatge publicat per l’INE, basat en preus de compravenda, va créixer el 6,6% interanual en el 4T 2018 (el 0,4% intertrimestral) i va situar l’avanç per al conjunt de l’any 2018 en el 6,7%, el ritme de creixement anual més intens des de l’inici de la recuperació del mercat immobiliari. A més a més, això es va produir en un context de creixement sòlid de la demanda. En línia amb les dades de l’INE conegudes el mes passat (creixement del 10,2% el 2018, amb dades basades en el registre de la propietat), les dades del Ministeri de Foment (basades en escriptures notarials) mostren un creixement de la compravenda d’habitatges del 9,3% en el conjunt de l’any 2018. En aquest sentit, cal interpretar la moderació de les compravendes d’habitatge al gener (el –0,2% interanual, segons les dades de l’INE) com una ensopegada en una sèrie que és inherentment molt volàtil. D’aquesta manera, es confirma la bona marxa del sector, que es preveu que mantindrà un creixement considerable en els propers trimestres, tot i que a ritmes una mica més moderats (coherents amb l’evolució del conjunt de l’economia).
