Ensopegada hivernal als EUA i desacceleració a la Xina

L'acceleració del creixement serà gradual el 2015, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). La institució espera que l'economia mundial creixi el 3,5% el 2015 i el 3,8% el 2016, en els dos casos en línia amb la previsió del gener i per damunt del 3,4% del 2014. Aquesta acceleració gradual es basarà, principalment, en una millora de les economies avançades. En canvi, les economies emergents sumaran el cinquè any consecutiu de desacceleració, afectades pel descens dels preus del petroli, per les tensions geopolítiques i, sobretot, per la desacceleració de l'economia xinesa, el pes de la qual representa el 30% del bloc emergent, en termes de paritat de poder adquisitiu. L'FMI espera, però, que aquestes economies guanyin tracció el 2016, gràcies a uns quadres macroeconòmics més equilibrats (inflació, saldo públic i exterior) i a una estabilització de les tensions geopolítiques. Pel que fa a la previsió del gener, destaquen, per països, la revisió a la baixa dels EUA (3,1% el 2015), malgrat que continua sent l'economia rica que més creix, i la revisió a l'alça de la zona de l'euro (1,5%) i del Japó (1,0%). Entre les economies emergents, els deterioraments més severs es localitzen al Brasil (–1,0%) i a Rússia (–3,8%). En aquest escenari de lenta acceleració global, l'FMI afirma que han disminuït els riscos a la baixa en relació amb l'informe anterior, malgrat que continuen sent considerables.

ESTATS UNITS

El PIB va créixer un contingut 0,1% intertrimestral en el 1T 2015 (3,0% interanual), netament per sota dels últims trimestres. Per components de demanda, destaquen la caiguda de la inversió, que es va deprimir a causa del fort descens de la inversió en estructures, i la contribució negativa del sector exterior, per la intensa caiguda de les exportacions. En canvi, el consum privat i les existències van contribuir de manera positiva a l'avanç del PIB. Aquest avanç moderat ha estat conseqüència d'un hivern més dur de l'habitual, malgrat que les disrupcions en l'activitat a causa de les vagues als ports de la costa oest, i la fortalesa del dòlar són factors que també han incidit en la feblesa de la dada. Així i tot, ja que la majoria de factors que expliquen la menor embranzida del creixement en el 1T són temporals, mantenim la nostra previsió d'un avanç del 3,1% el 2015 (el mes passat, l'havíem rebaixat) i del 2,8% el 2016.

Esperem una acceleració considerable de l'economia dels EUA en el 2T 2015, la qual cosa permetrà que continuïn liderant la recuperació entre les economies avançades. Passat l'interval de l'hivern, el consum privat ha d'accelerar el ritme, amb el suport de la millora del mercat laboral i de l'augment de la taxa d'estalvi dels últims mesos. La reducció de la despesa en benzina (per la caiguda del preu del cru) s'ha destinat a l'estalvi gairebé de forma íntegra: la taxa d'estalvi de les llars va passar del 4,4% de la renda disponible bruta al novembre al 5,8% al febrer, un repunt que deixa un ampli marge per a la recuperació del consum privat en els pròxims mesos. També s'espera que la construcció guanyi tracció en el 2T. Unes condicions meteorològiques adverses van provocar que el nombre d'habitatges iniciats al febrer i al març reculés en relació amb el desembre del 2014, el 15,3% i el 13,6%, respectivament. No obstant això, l'evolució dels preus de l'habitatge de segona mà, que van pujar el 5,1% al març, i la formació de noves llars continuen apuntant a una clara recuperació del sector.

Els indicadors d'activitat més recents confirmen la fortalesa de l'economia nord-americana. Els índexs de sentiment empresarial de l'ISM continuen en zona expansiva. Així i tot, cal destacar la diferència entre les manufactures i els serveis. L'índex ISM de manufactures segueix una tendència a la baixa i registra un nou descens, dels 52,0 punts del febrer als 51,5 del març. La producció industrial, que, en els tres primers mesos del 2015, ha disminuït l'1%, quan el 2014 va pujar el 4,6%, evidencia, també, la feblesa del sector manufacturer. Però, mentre la indústria afluixa, els serveis, que aporten el 83,6% de la totalitat de l'ocupació privada, segueixen una evolució robusta. Així, l'índex ISM de serveis es va mantenir en el nivell dels 56,5 punts (un descens respecte del 56,9 del febrer). D'altra banda, les vendes al detall del febrer (exclosos els automòbils, la naturalesa dels quals és més volàtil) no van variar en relació amb les del gener, i l'índex de confiança del consumidor del Con­­ference Board es va situar, a l'abril, en els 95,2 punts, per damunt de la mitjana històrica, de 93,4 punts.

El vigor del mercat laboral pateix una pausa puntual. Al març, es van crear 126.000 llocs de treball nets, la meitat que la mitjana dels 12 últims mesos, de 260.000. No obstant això, aquesta última dada no ha d'enterbolir la bona marxa del mercat de treball. El nombre d'assalariats va créixer a un ritme del 2,3% inter­­anual, la taxa més ràpida des del 2000, i la taxa d'atur del març es va mantenir en un baix 5,5% de la població activa. Així mateix, la taxa àmplia d'atur (anomenada U6 i que inclou empleats que treballen a temps parcial per motius econòmics, però que desitjarien fer-ho a temps complet) va baixar en una dècima, fins al 10,9%, una xifra netament inferior al 12,2% del juliol del 2014. La major feblesa del mercat laboral nord-americà continua sent la baixa taxa d'activitat, que es va situar en el 62,7% al març, lluny del 66,0% del 2007.

La inflació continua sent moderada. L'IPC del març va pujar el 0,2% en relació amb el febrer, tot i que acumula un descens in­­ter­­anual del 0,1% per les caigudes dels preus dels últims mesos. L'índex subjacent, que exclou els preus dels productes d'ali­­mentació i els energètics, també va pujar el 0,2% intermensual al març i acumula un increment interanual de l'1,8%, que es quedaria en un més contingut 0,9% interanual si no es tingués en compte l'efecte dels lloguers imputats. En aquest context de riscos inflacionistes reduïts, continuem preveient que la Fed esperarà fins a la tardor per apujar el tipus d'interès de referència.

JAPÓ

L'economia es recuperarà el 2015, amb el suport dels estímuls monetaris i fiscals, de les millores salarials, d'un petroli barat i d'un entorn internacional una mica més favorable. Així i tot, aquest procés serà lent. El consum privat encara pateix els efectes de la pujada de l'IVA de l'abril del 2014 (del 5% al 8%). D'altra banda, la producció industrial va recular el 3,1% intermensual al febrer, i l'índex Tankan de sentiment empresarial del 1T 2015, que elabora el Banc de Japó, es va mantenir gairebé sense canvis. Les dades positives provenen del sector exterior, que, gràcies al ien feble i al petroli barat, va presentar, al març, el primer superàvit des de la tragèdia de Fukushima, al febrer del 2011. Així, mantenim la nostra previsió d'avanç en el 0,8% per al 2015 i en l'1,2% per al 2016.

La inflació es continua mantenint baixa. L'IPC general del febrer va créixer el 2,2% interanual, però només el 0,1% sense l'efecte de la pujada de l'IVA. Així mateix, l'IPC sense aliments (però amb energia), la referència del Banc del Japó, va augmentar el 2,0% interanual, la qual cosa es tradueix en un increment interanual efectiu del 0,0%, un cop descomptat l'efecte de l'IVA. La xifra queda molt lluny de l'objectiu del 2% del Banc del Japó, que continua l'expansió quantitativa amb compres anuals, principalment de deute públic, per valor de 80 bilions de iens (el 16% del PIB).

EMERGENTS

A la Xina, el PIB del 1T 2015 va avançar el 7,0% interanual, el ritme més baix dels sis últims anys. Això confirma els riscos a la baixa que fa setmanes que assenyalem i ens obliga a rebaixar les previsions de creixement per al 2015 (del 7,0% al 6,7%) i per al 2016 (del 6,6% al 6,5%). La desacceleració va ser més intensa al sector secundari, que va créixer el 6,4% interanual en el 1T i va ser netament inferior a la mitjana del 2014, del 7,4%. La dada de la producció industrial del març, amb un avanç del 5,6% (la mitjana del 2014 va ser del 8,3%), va confirmar la desacceleració de la indústria i el profund canvi que hauria d'experimentar l'economia xinesa, per encaminar-se cap a un creixement amb més protagonisme dels serveis. En aquest sentit, el sector terciari va avançar el 7,9% interanual en el 1T, percentatge coherent amb les dades del 2014. D'altra banda, l'estabilitat de la inflació, que, al març, va créixer l'1,4% interanual, deixa marge per a les polítiques expansives. En aquest sentit, i atesa la confirmació de l'alentiment econòmic del país, l'Executiu va moure fitxa i va rebaixar el coeficient de caixa en 1,0 p.  p.

El Brasil és l'emergent que presenta més riscos. A l'empitjora­­ment dels indicadors d'activitat i a la mala evolució pressupostària (que implicarà un ajust fiscal més sever si es volen complir els objectius de dèficit), s'hi afegeix una inflació creixent, a causa de la liberalització del preu de l'electricitat i de la depreciació del real. Tot plegat justifica la rebaixa de les nostres previsions: del –0,1% al –0,9% el 2015 i de l'1,5% al 0,8% el 2016 (vegeu el Focus «El deteriorament de les perspectives del Brasil: una en­­sopegada conjuntural o quelcom més profund?»).

Continuen la inestabilitat a Rússia i la bona marxa de l'Índia. Mentre que, a Rússia, hi ha indicis d'una incipient estabilització financera, continua sent precària i fàcilment reversible. A l'Índia, un pressupost una mica més expansiu per al 2015, i amb un èmfasi especial en la inversió, fa que apugem la previsió per al 2015 del 6,9% al 7,1%.