Enfortiment de l’economia de la zona de l’euro en un entorn amb riscos polítics

El creixement econòmic de la zona de l’euro es consolida malgrat la incertesa. Després de diversos anys d’avanç moderat i desigual a la zona de l’euro, la recuperació cíclica s’ha enfortit a la majoria de les seves economies. Les previsions de CaixaBank Research apunten a un creixement de la zona de l’euro de l’1,7% tant per al 2017 com per al 2018. En la mateixa línia, l’FMI preveu un creixement de la zona de l’euro de l’1,7% el 2017 i de l’1,6% el 2018 i reflecteix, així, una lleugera revisió a l’alça a la majoria d’economies de la zona de l’euro a la seva previsió del gener. La demanda interna a la zona de l’euro continua guanyant solidesa amb el suport del consum privat després de la recuperació gradual del mercat laboral i de la millora de la inversió empresarial. Així mateix, el sector exterior, recolzat en una major demanda global i en un euro més feble, augmenta el dinamisme. Ara com ara, alguns dels riscos polítics que, al començament del 2017, ennuvolaven l’horitzó es comencen a aclarir (resultats de les eleccions als Països Baixos i de la primera volta a França i menor suport a la ultradreta a Alemanya). Cal assenyalar, a més a més, que l’Eurogrup va arribar a un preacord amb Grècia per als desemborsaments següents del tercer programa de rescat i que, pel que sembla, les negociacions del brexit s’iniciaran de forma ordenada. No obstant això, encara queden diverses cites electorals als països del nucli de la zona de l’euro, la negociació amb Grècia encara no inclou les mesures d’alleujament del deute a llarg termini i s’espera que el procés de negociació del brexit serà llarg i complex. En aquest sentit, el 29 d’abril, els països de la UE-27 van fixar unànimement la seva posició negociadora enfront del Regne Unit i la forma en què tindran lloc les negociacions. Fins que no s’aclareixin els impactes de la sortida del Regne Unit per als ciutadans i per a les empreses i tots els drets i les obligacions que té el país per ha­­ver estat membre de la UE, no es passarà a una segona fase de discussió sobre el possible futur marc de relació entre el Regne Unit i la UE-27.

Els indicadors d’activitat auguren un major ritme de creixement en la primera meitat del 2017. Encara sense les dades de creixement del PIB del 1T per a la zona de l’euro, la majoria d’indicadors de sentiment econòmic apunten a una acceleració del ritme d’avanç de l’activitat. L’índex de sentiment empresarial compost (PMI) per a la zona de l’euro va avançar en els quatre primers mesos de l’any fins al seu nivell màxim des de l’abril del 2011, 56,7 punts, zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts). Així mateix, l’índex de sentiment econòmic (ESI) va assolir els 109,6 punts a l’abril, el nivell més elevat des de l’agost del 2007. A més a més, l’avanç dels indicadors d’activitat va ser generalitzat a les economies més grans de la zona de l’euro. Pel que fa a altres dades hard d’activitat, la producció in­­dustrial a la zona de l’euro va augmentar l’1,2% interanual al febrer, amb l’avanç destacat del 2,5% a Espanya, del 2,2% a Itàlia i de l’1,5% a Alemanya. A França, país del qual ja disposem de les dades del PIB del 1T, l’activitat va avançar el 0,3% intertrimestral, una mica per sota del 0,5% del 4T 2016 (aquest últim revisat a l’alça 0,1 p. p.). Aquest menor ritme va ser degut, en part, a un alentiment del consum condicionat per factors estacionals (com un menor consum energètic després d’un hivern suau) i a un descens de les exportacions (en especial, en materials de transport). Així mateix, els indicadors d’activitat de l’abril apunten a una certa acceleració de l’activitat en el 2T.

El consum de les llars continua sent molt robust. En concret, les vendes al detall de la zona de l’euro van augmentar l’1,8% interanual al febrer (l’1,6% al gener), ritme clarament superior a la mitjana dels últims anys. Per la seva banda, l’índex de confiança del consumidor per al conjunt de la zona de l’euro va avançar durant els quatre primers mesos de l’any fins a assolir els –3,6 punts a l’abril, el nivell més alt des del març del 2015. El bon to del consum privat és un element que dóna solidesa al creixement de la zona de l’euro, un patró que, en els propers mesos, tindrà el suport de la millora del mercat laboral i d’unes condicions financeres acomodatícies.

La inflació de la zona de l’euro es va normalitzant amb l’avanç de l’activitat. La inflació general de la zona de l’euro, mesurada per l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCH), va avançar fins a l’1,9% a l’abril. Aquesta xifra es va situar 4 dècimes per damunt de la dada del mes anterior, a causa del fort repunt en els preus dels serveis per l’efecte calendari de Setmana Santa, que, el 2016, es va celebrar al març. Més enllà d’aquest factor puntual, esperem una recuperació gradual de la inflació general i de la subjacent en els propers mesos, gràcies a l’avanç de l’activitat, que comptarà amb el suport de les mesures d’estímul del BCE, que mantindrà el ritme previst de compres de bons (60.000 milions d’euros al mes) fins al desembre del 2017.

Les condicions financeres es mantenen acomodatícies. El programa de compres del BCE, segons l’enquesta sobre préstecs bancaris del 1T 2017, va millorar en els sis últims mesos la posició de liquiditat del sector bancari i les seves condicions de finançament, tot i que n’ha afectat la rendibilitat. En aquest entorn monetari lax, la demanda de crèdit en el 1T 2017 va continuar augmentant a tots els segments, segons la mateixa enquesta, i les entitats de crèdit esperen que continuï fent-ho en el 2T 2017. A més a més, els bancs van relaxar els criteris d’aprovació dels crèdits a les empreses i a les llars, en particular a Alemanya. Tot plegat indica que les condicions financeres continuaran donant suport a l’avanç de la demanda domèstica.

L’ajust fiscal de la zona de l’euro va prosseguir de manera gradual el 2016. En concret, el 2016, el dèficit públic de la zona de l’euro es va reduir, de mitjana, fins a l’1,5% del PIB, 0,6 p. p. per sota del nivell registrat el 2015 (el 2,1%). Per la seva banda, el deute públic al conjunt de la zona de l’euro es va situar en el 89,2% del PIB el 2016, un nivell elevat, tot i que gairebé 1 p. p. per sota del registre del 2015 (el 90,3% del PIB). Aquesta reducció gradual del deute públic, però, amaga situacions dispars entre països. En particular, als països amb elevats nivells de deute, com Itàlia, Portugal, Bèlgica, Espanya o França, l’en­­deu­­ta­­ment públic s’ha mantingut gairebé estable o fins i tot ha augmentat. És important, però, que aquests països redueixin de manera més ferma el deute fins a nivells més sostenibles abans del proper cicle de crisi econòmica.

PORTUGAL

L’economia portuguesa guanya dinamisme en els primers mesos de l’any. Després del creixement de l’1,4% anual el 2016, els indicadors de sentiment apunten a una acceleració del ritme d’activitat el 2017. En aquest sentit, a l’abril, destaquen les bones dades de confiança del consumidor, en màxims històrics, i de l’índex de sentiment econòmic, amb el registre més alt des del 2001. Aquesta millora es va reflectir en la revisió a l’alça de les previsions del PIB elaborades pel Banc de Portugal, fins a l’1,8% el 2017 i l’1,7% el 2018 (respectivament, +0,4 i +0,2 p. p. per damunt de les previsions del desembre del 2016). A més a més, l’economia lusitana creix d’una manera més equilibrada des del 2014. D’una banda, el consum privat continuarà avançant a un ritme similar el 2017, amb el suport de la millora gradual del mercat laboral, mentre que el consum públic ho farà de manera continguda, a causa de l’ajust fiscal. Així mateix, la inversió hauria de guanyar protagonisme el 2017, a mesura que disminueix la incertesa en un entorn amb condicions de finançament favorables i augmenten els fons europeus disponibles per a la inversió. Per la seva banda, la demanda externa continuarà mostrant un fort dinamisme, amb un augment notable de les exportacions, que contribuirà a mantenir el superàvit comercial.

Els guanys de competitivitat han comportat una millora significativa del sector exportador portuguès, comparable a la d’altres veïns europeus. En concret, s’ha recuperat la competitivitat perduda abans de la crisi, gràcies, en part, a diversos anys de moderació salarial. Això ha impulsat les exportacions, que han passat del 27% del PIB el 2005 al voltant del 44% el 2016. A més a més, l’ímpetu exportador ha tingut lloc en un rang de sectors més variat i cap a un major nombre de destinacions. Les exportacions haurien de continuar creixent a un ritme sòlid el 2017, amb el suport de l’avanç de la demanda dels socis comercials més importants. Així ho mostren les primeres dades disponibles d’enguany: les exportacions de béns van augmentar al voltant del 14% interanual en l’acumulat dels dos primers mesos de l’any, sobretot per l’augment del comerç extra-UE.

La recuperació de l’economia portuguesa s’ha traslladat al mercat laboral. La taxa d’atur s’ha reduït de manera important des del 2013 (al voltant de 2 p. p. per any), ajudada, en part, per les ambicioses reformes laborals iniciades el 2011. Al febrer, la taxa d’atur va baixar del 10% fins al 9,9% i, segons l’estimació provisional de l’INE portuguès, al març assoliria el 9,8%. Per la seva banda, la creació d’ocupació va continuar avançant a bon ritme (el 2,8% interanual al febrer). Esperem que la millora del mercat laboral prossegueixi el 2017 i el 2018, paral·lelament a la recuperació econòmica. No obstant això, aquesta millora no arriba a tots per igual: la taxa d’atur juvenil és molt superior (el 24,4% al febrer) i més de la meitat dels aturats són de llarga durada (més d’un any aturats).