Els EUA i la Xina lideren la recuperació

L'FMI rebaixa lleugerament les previsions de creixement mundial. En el seu informe de tardor sobre perspectives globals, l'organisme internacional preveu un creixement per a l'economia mundial del 3,3% el 2014 i del 3,8% el 2015, una i dues dècimes per sota de la previsió del juliol, respectivament. Tot i que és una revisió a la baixa, l'FMI encara continua dibuixant un escenari d'acceleració gradual. El retoc és conseqüència d'un empitjorament de les perspectives per a la zona de l'euro, el Japó i el Brasil. Ni la millora del pronòstic per als EUA i l'Índia ni la persistència del pronòstic per a la Xina en cotes elevades són suficients per contrarestar aquest empitjorament. Així mateix, l'FMI subratlla l'augment de la disparitat entre països i alerta de la intensificació dels riscos a la baixa, entre els quals destaquen l'amenaça de la deflació a la zona de l'euro, les tensions geopolítiques, les seqüeles dels possibles excessos financers i els efectes de la normalització monetària als EUA.

ESTATS UNITS

El PIB dels EUA en el 3T continua sent robust, la qual cosa dóna suport a la millora de les previsions de l'FMI per al país. El PIB va créixer un significatiu 0,9% intertrimestral (el 2,3% inter­­anual). Tot i que pugui semblar una desacceleració en relació amb el 2T (l'1,1% intertrimestral), cal recordar que una bona part de la fortalesa de la primavera va obeir a un efecte rebot després de la caiguda del PIB en el 1T (ocasionat, al seu torn, pel temporal d'hivern). La bona xifra de l'estiu no és ja un rebot, sinó indicativa que l'economia nord-americana està assolint la velocitat de creuer. L'avanç és coherent amb el nostre escenari, de manera que mantenim un creixement del 2,2% per al 2014. Així i tot, destaca que el consum privat i la inversió, malgrat continuar sent elements clau per al creixement, s'hagin desaccelerat en relació amb el trimestre anterior. En canvi, ha sorprès el fort impuls que han representat la despesa pública i la contribució positiva del sector exterior.

Altres indicadors d'activitat confirmen la bona marxa de l'economia nord-americana. Segons l'estudi de camp que elabora regularment la Reserva Federal (Beige Book), l'activitat econòmica continua creixent a bon ritme. Els índexs de sentiment empresarial i del consumidor continuen avalant una millora econòmica significativa. Així, l'ISM de manufactures del setembre es va situar en els 56,6 punts, una mica per sota del registre de l'agost, però clarament per damunt de la frontera dels 50 punts (límit que separa l'expansió de la recessió). El seu homòleg en serveis també va baixar de forma moderada, fins als 58,6 punts, tot i que també en zona expansiva. Per la seva banda, l'índex de confiança del consumidor del Conference Board de l'octubre es va enfilar fins als 94,5 punts, el màxim dels set últims anys, amb el suport d'una millora de les expectatives. Finalment, l'índex de producció industrial del setembre també va sorprendre a l'alça i es va accelerar fins al 4,3% interanual des del 4,0% de l'agost.

El mercat laboral es continua mostrant vigorós, mentre que l'immobiliari continua sense mostrar la força esperada. En concret, al setembre, es van crear 248.000 llocs de treball, de nou per damunt del llindar dels 200.000, indicatiu d'un mercat fort. Per la seva banda, la taxa d'atur va recular dues dècimes, fins al 5,9%, i la taxa d'activitat es va mantenir gairebé plana en el 62,7%. Aquest estancament de la taxa d'activitat matisaria les bones dades de la taxa d'atur, ja que una part d'aquesta millora s'explica per la contracció de la força laboral. D'altra banda, les últimes dades sobre el mercat immobiliari continuen mostrant que, tot i que la recuperació del sector es manté, la seva evolució queda lluny dels pronòstics que situaven aquesta millora com un element clau de l'expansió nord-americana. En particular, l'índex Case-Shiller de preus per a 20 àrees metropolitanes es va desaccelerar de nou a l'agost, fins al 5,6% inter­­anual (el 6,7% al juliol). En positiu, les vendes d'habitatges nous i de segona mà van avançar al setembre en relació amb el registre de l'agost (el 0,2% i el 2,4%, respectivament).

La Fed finalitza el programa de compra d'actius en un entorn de preus estable. Malgrat l'evolució ferma de l'activitat nord-americana, la inflació continua continguda. En particular, l'IPC del setembre va augmentar l'1,7% interanual i va igualar el registre de l'agost. El nou descens del preu dels carburants va ser compensat per l'increment del preu dels aliments i dels lloguers. Per la seva banda, l'índex subjacent (sense aliments ni energia) va repetir, també, en l'1,7%. En aquest context d'inflació per sota de l'objectiu, la Fed ha anunciat la finalització del programa de compra d'actius, però ha reiterat la intenció de mantenir els tipus d'interès baixos durant un «període de temps considerable».

JAPÓ

Els riscos a la baixa impulsen el Banc Central del Japó a ampliar el programa d'estímul monetari. La recuperació de l'economia nipona sembla estancada per la feblesa del consum privat, que continua patint els efectes de la pujada de l'IVA del passat 1 d'abril (del 5% al 8%). En aquest sentit, la confiança del consumidor va recular de nou al setembre, fins als 39,9 punts, el mínim des del maig. Per la seva banda, els preus tampoc no van mostrar el vigor esperat i, al setembre, es van quedar plans en relació amb el registre de l'agost (el 3,3% interanual; l'1,3% un cop descomptat l'efecte de l'IVA). Per tot plegat, el Banc Central del Japó, sorprenent la majoria d'analistes, ha decidit augmentar l'import de les compres d'actius financers que realitza des de l'abril del 2013.

El contrapunt positiu cal buscar-lo a la indústria. La producció industrial va recuperar, al setembre, el que havia perdut a l'agost, tot i que l'índex continua per sota del nivell del començament de l'any. En la mateixa línia, l'índex de sentiment empresarial Tankan del 3T va registrar una millora en les rúbriques de manufactures, les vendes de maquinària van créixer al setembre per tercer mes consecutiu i les exportacions del se­­tembre van repuntar, després de l'apatia de l'agost. Aquest contrast entre uns indicadors i uns altres il·lustra les dificultats que afronta l'Abenomics per engegar una expansió completa i sostenible de l'economia nipona, sobretot quan la determinació que s'observa en el pilar monetari no va acompanyada amb el mateix ímpetu pels pilars fiscal i de les reformes estructurals.

EMERGENTS

El PIB de la Xina en el 3T allunya els temors a un aterratge brusc. El PIB del gegant asiàtic va sorprendre positivament el consens dels analistes amb un avanç significatiu del 7,3% inter­­anual en el 3T del 2014, coherent amb les nostres previsions. El bon to dels últims indicadors d'activitat suggereix que el creixement continua sent sòlid en el 4T. En particular, l'índex PMI de l'octubre elaborat per Markit va pujar lleugerament, fins als 50,4 punts (50,2 al setembre). Per la seva banda, l'índex de producció industrial va avançar fins al 8,0% interanual al setembre, des d'un modest 6,9% a l'agost. Mantenim, per tant, la previsió per al conjunt del 2014 en el 7,5%, en línia amb l'estimació de l'FMI (el 7,4%). Així i tot, a curt termini, alguns dels riscos que pateix el país estan encara lluny d'esvair-se. Així, en l'àmbit immobiliari, 69 de les 70 ciutats que analitza l'oficina nacional d'estadística de la Xina van reportar baixades en el preu de l'habitatge al setembre. Una situació que contrasta amb les 65 ciutats que reportaven pujades al final del 2013. A llarg termini, el repte consisteix a materialitzar les reformes cap a una economia de «més mercat» que faciliti una transició suau cap al nou model de creixement. En aquest sentit, el quart plenari del Comitè Central del Partit Comunista, reunit al final d'octubre, va abordar qüestions relatives a la millora de l'Estat de dret al país.

A la resta d'emergents, les disparitats continuen sent la tònica. Així, l'Índia, amb registres significatius en les taxes de creixement i millores importants en la correcció dels desequilibris, contrasta amb el Brasil i Turquia, on els avanços del PIB del 2T han decebut i on el marge per a polítiques expansives, tenint en compte les tensions inflacionistes (entre d'altres problemes), és limitat. A l'Índia, els preus a l'engròs van créixer el 2,4% inter­­anual al setembre, molt per sota del 6,4% de les acaballes del 2013. En canvi, la preocupant evolució de la inflació al Brasil, afegida a la feblesa del real, ha empès el Banc Central del Brasil a apujar el tipus d'interès de referència en 25 p. b., fins a l'11,25%. Això és un clar senyal d'advertiment al Govern de la reelegida Dilma Rouseff sobre la necessitat d'abordar, amb determinació i sense demores, la correcció dels desequilibris i les reformes estructurals que el país necessita.