Desacceleració del creixement a la zona de l’euro

L’economia consolida el dinamisme. Les dades més recents confirmen que el creixement econòmic es manté robust, gràcies al bon to de la demanda interna i a les exportacions. Precisament, el dinamisme de la demanda domèstica (dins la qual destaquen la recuperació del consum de béns duradors i la inversió), sumat a un preu del petroli més alt i a l’alt contingut importador d’algunes exportacions (com els combustibles i els automòbils), alimenta un avanç significatiu de les importacions. Això, juntament amb la caiguda de les exportacions a Angola i al Regne Unit, explica una de les ombres del quadre macroeconòmic portuguès: la menor contribució neta al creixement per part del sector exterior. No obstant això, en conjunt, l’escenari de l’economia lusitana és positiu, i s’espera que, en els propers trimestres, mantingui el dinamisme dels primers sis mesos de l’any, amb un ritme d’avanç lleugerament superior al 2%, amb la contribució del bon funcionament del mercat laboral, on la creació d’ocupació i la reducció del nombre d’aturats continuen sorprenent en positiu, i de l’evolució positiva del mercat immobiliari, que es beneficia de la demanda estrangera i del creixement del turisme. No obstant això, els factors de risc, en especial els relacionats amb les tensions comercials, amb l’enduriment de les condicions financeres globals i amb les turbulències de les economies emergents, continuen presents i poden condicionar l’escenari.

L’activitat va mantenir un avanç sòlid en el 2T. En concret, el creixement del PIB es va accelerar fins al 2,3% interanual (el 0,5% intertrimestral) en el 2T, 0,2 p. p. per damunt del registre del 1T. El desglossament per components publicat per l’INE mostra que la demanda interna va tenir un paper destacat, amb una contribució al creixement de 2,9 p. p. (2,6 p. p. en el 1T), esperonada per la forta embranzida del consum privat (el 2,6% interanual) i de la inversió (el 6,4%). Per la seva banda, la demanda exterior va tenir una contribució negativa per quart trimestre consecutiu (–0,7 p. p.), malgrat l’acceleració de les exportacions (el 6,8% enfront del 4,7% del 1T), ja que les importacions es van accelerar encara més (el 7,9% enfront del 5,6%).

El mercat de treball continua sorprenent en positiu i impulsa el consum. En el 2T, la taxa d’atur es va situar en el 6,7%, amb una reducció de 2,1 p. p. en relació amb el nivell registrat en el 2T de 2017. Aquesta disminució va ser deguda, en gran part, a la reducció del nombre d’aturats de llarga durada, la qual cosa és un senyal especialment positiu, ja que aquest grup té, típicament, més dificultats per reincorporar-se al mercat laboral. A més a més, la creació d’ocupació també va mantenir un bon ritme d’avanç (el 2,4% interanual), amb una contribució important del sector serveis i, en especial, dels associats a l’Admi­­nis­­tració pública.

La inflació es va desaccelerar a l’agost. Després d’avançar fins al 2,2% al juliol, impulsada per l’augment dels preus energètics (el 7,9% interanual), a l’agost, la inflació general es va situar en l’1,4%. A falta de conèixer el detall per components, la desacceleració seria, en gran part, causada pel component subjacent (que exclou l’evolució dels preus de l’energia i els aliments no processats, especialment volàtils), que el juliol havia repuntat fins a l'1,8%.

Al sector exterior, es modera el saldo del compte corrent. Malgrat el superàvit sostingut de la balança de serveis i la bona marxa d’alguns segments d’exportació de béns (com els automòbils), al llarg del primer semestre del 2018, el saldo de la balança per compte corrent s’ha deteriorat de forma gradual i ha empitjorat 0,4 p. p. en relació amb el mateix període de l’any anterior, fins a situar-se en el 0% del PIB al juny (acumulat de 12 mesos). Això és degut a un preu més alt del petroli en els últims trimestres, a la recuperació del consum de béns duradors i al dinamisme de la inversió, amb un elevat contingut importador. No obstant això, el superàvit exterior en termes de serveis, amb el turisme al capdavant, continua oferint un factor de compensació cabal. Finalment, cal destacar que també ha disminuït el dèficit de la balança de rendes primàries, tant per la reducció dels ingressos rebuts com per l’augment dels pagaments a l’exterior.

Els comptes públics es continuen beneficiant del context econòmic positiu i de l’evolució favorable del mercat laboral. Amb dades acumulades fins al juliol, el dèficit pressupostari se situa en els 2.624 milions d’euros (el –2,2% del PIB), la qual cosa representa una reducció del dèficit de 1.110 milions d’euros en relació amb el mateix període de l’any anterior. La recaptació fiscal i contributiva va continuar creixent a un ritme superior al previst pel Govern i va representar el 77% de l’augment de la recaptació efectiva fins al juliol. No obstant això, en comparació amb l’any passat, una part substancial de l’augment registrat en els ingressos de l’impost de societats des de l’inici del 2018 és deguda a l’ajornament del pagament dels reemborsaments de l’Estat a les empreses, de manera que el seu efecte s’hauria d’esvair en els propers mesos. Al mateix temps, les aportacions a la Seguretat Social es continuen beneficiant del bon moment del mercat laboral, mentre que les despeses continuen creixent per sota del que s’havia pressupostat (destaca la menor execució de la inversió, amb el 39% fins al juliol, enfront del 49% fins al juliol del 2017).

La concessió de crèdit bancari avança de la mà de l’activitat econòmica. La concessió de crèdit a particulars ha avançat de forma ferma en la primera meitat de l’any, evolució coherent amb l’acceleració del consum privat. Així, els dos principals segments (crèdit a l’habitatge i al consum) han avançat el 25,5% i el 14,9% interanual fins al juny (noves operacions i acumulat anual). La concessió de crèdit a les empreses ha mantingut també una dinàmica positiva, tant per a les pimes (el 2,5% inter­­anual) com per a les grans empreses (el 18,5%). No obstant això, el crèdit al sector privat no financer ha continua baixant (–1,6% interanual).