Créixer gràcies a la demanda interna: una arma de doble tall

L'economia espanyola surt reforçada de l'estiu. Tot i que les principals economies europees han presentat registres pitjors del que s'esperava i, en certs casos, preocupants, l'economia espanyola mostra una recuperació que, a poc a poc, guanya força i que, finalment, ja es fa notar al mercat laboral. Per tant, hi ha motius per a l'optimisme. De tota manera, la cautela ha de ser màxima, com a mínim per tres motius. Primer, una part del repunt de l'activitat és impulsada per factors temporals, com la implementació de les decisions de consum i d'inversió ajornades durant els anys de crisi. Segon, la recuperació recau gairebé en exclusiva en la demanda interna, la qual cosa desfà el reequilibri exterior assolit durant els últims anys. Tercer, malgrat que, ara com ara, l'economia espanyola aconsegueix mantenir-se relativament aïllada de la feblesa europea, la seva capacitat de resistència és limitada. Tot seguit analitzem aquestes qüestions amb més detall.

La demanda interna agafa el relleu al sector exterior i impulsa el creixement del PIB en el 2T 2014. Com s'esperava, tant el consum de les llars com la inversió registren un ritme d'avanç important. En concret, el consum de les llars va avançar el 0,7% intertrimestral i acumula quatre trimestres creixent a un ritme mitjà del 0,6%. Així, la taxa de variació interanual s'ha situat ja per damunt del 2%, concretament en el 2,4%. La inversió també repunta amb força, en aquest cas impulsada, sobretot, per la inversió en béns d'equipament (+2,1% intertrimestral), que, atès el seu bon comportament, és probable que tanqui l'any amb una taxa de creixement propera als dos dígits. En el 2T 2014, la inversió en construcció també va anotar un progrés notable (+0,9% intertrimestral). Al costat oposat, hi ha la despesa pública, que, després del sorprenent avanç del 1T, es va mantenir constant. De tota manera, cal esperar que, en els pròxims trimestres, presenti taxes negatives, per assegurar el compliment dels objectius de reducció del dèficit acordats amb Brussel·les.

L'altra cara del nou patró de creixement de l'economia es­­panyola: el deteriorament del saldo exterior. Les exportacions de béns i de serveis van reprendre el pols en el 2T, amb creixements intertrimestrals de l'1,4% i de l'1,2%, respectivament. De tota manera, no és suficient per compensar el fort repunt de les importacions, les quals van avançar l'1,9%, un registre que no sembla gaire superior al de les exportacions, tot i que, atès que aquesta diferència ja fa uns trimestres que es manté, en termes interanuals, la distància és més notòria: el 3,9% de les importacions, enfront de l'1,7% de les exportacions. El principal suport de l'economia espanyola durant els anys de recessió ha desaparegut ràpidament quan la demanda interna s'ha començat a recuperar. Ara com ara, el resultat és que, al juny, el saldo corrent es va situar de nou en terreny negatiu. En concret, en termes acumulats de 12 mesos, el saldo corrent va ser de –1.008 milions d'euros (enfront de +7.965 milions d'euros al desembre del 2013).

Sembla que la recuperació de la demanda interna continuarà. Així ho suggereixen els principals indicadors avançats. La confiança del consumidor, per exemple, continua dibuixant una tendència ascendent, malgrat els vaivens dels últims mesos, i es consolida en nivells que no s'havien observat des de fa anys. Altres indicadors positius del pols de la demanda, com les vendes de les grans empreses o les vendes d'automòbils, amb avanços del 2,0% i del 17,2% interanual, respectivament, apunten en la mateixa direcció. De tota manera, és important destacar que la taxa d'estalvi de les llars es troba ja en mínims històrics. En el 1T 2014, va baixar fins al 9,4% de la renda bruta disponible de les llars, una xifra que, segons tots els indicis, continuarà decreixent a curt termini mentre la millora del mercat laboral no agafi més embranzida.

La millora del mercat laboral guanya intensitat i amplitud. Finalment, l'EPA del 2T dibuixa un mercat laboral que comença ja a recollir la recuperació de l'activitat econòmica. El nombre d'ocupats va augmentar en 402.400 persones, l'avanç més important des de l'inici de la crisi. Si descomptem els efectes estacionals, l'ocupació va créixer l'1,0% intertrimestral, enfront del 0,1% del 1T 2014. Cal destacar que la reactivació no s'aprecia solament al sector dels serveis: la indústria també presenta un avanç positiu. Així mateix, sembla que el progrés de l'ocupació ha començat a mitigar l'efecte descoratjament, ja que la població activa, que fa diversos trimestres que va descendint, es va incrementar en 92.000 persones. En aquest context, la taxa d'atur va caure 1,45 p. p., fins al 24,5%. Les dades d'afiliats a la Seguretat Social del juliol continuen dibuixant un mercat laboral en recuperació, tot i que el ritme d'avanç es va desaccelerar lleugerament en relació amb els mesos anteriors. Malgrat que, en general, les dades són positives, una part significativa de l'impuls prové del turisme, que, el 2014, continua batent marques històriques. En aquest sentit, les dades dels pròxims mesos seran claus per analitzar la fortalesa de la recuperació de l'ocupació.

Ara com ara, els indicadors d'activitat resisteixen la major feblesa europea. A diferència dels registres que arriben dels principals països del vell continent, els diferents indicadors avançats d'activitat per a l'economia espanyola continuen mostrant una tendència alcista. L'índex PMI de manufactures, per exemple, va continuar augmentant al juliol. Tot i que aquesta dada pugui ser interpretada com un símptoma de la fortalesa del procés de recuperació de l'economia espanyola, és important mantenir la cautela. Una part del repunt de l'activitat és fruit de la millora de la confiança en la capacitat de creixement de l'economia espanyola, que permet l'adopció de decisions de consum i d'inversió que havien estat ajornades durant els anys de recessió. La tendència de fons, per tant, és inferior a la que s'observa. A més a més, malgrat que, en els últims anys, l'eco­­no­­mia espanyola hagi diversificat les exportacions, el pes del co­­merç amb la resta de països europeus continua sent molt
im­­portant, de manera que, si la situació europea s'enquista, tard o d'hora s'acabarà notant.

La inflació no respon al major ritme de creixement i s'endinsa en terreny negatiu. A l'agost, es va situar en el –0,5% (–0,3% al juliol), impulsada pel descens dels preus dels lubrificants i carburants, enfront de la pujada que van experimentar el 2013. El fet que explica que, en un context de recuperació econòmica, la taxa d'inflació presenti una tendència a la baixa és que els components més volàtils, com l'esmentat anteriorment o els preus alimentaris, són els que, en els últims mesos, pressionen la inflació a la baixa. La inflació subjacent fa mesos que es troba estable al voltant del 0,0%, i no cal esperar que, a curt termini, iniciï una tendència a la baixa. De tota manera, cal recordar que, malgrat que l'activitat fa ja quatre trimestres que mostra una taxa de creixement positiva, la utilització de la capacitat productiva continua sent relativament baixa i la contenció dels costos salarials, que permet que el conjunt de l'economia continuï guanyant competitivitat, es manté. Aquesta circumstància explica que la recuperació de la inflació sigui més lenta del normal.

L'ajust del dèficit públic avança a bon ritme, amb el suport de l'increment de la recaptació i de la millora de les condicions de finançament. El dèficit de l'Estat es va situar en el 3,1% del PIB al juliol, cinc dècimes per sota del saldo del 2013. En gran part, aquesta millora és possible gràcies al major creixement de l'e­­co­­nomia, que permet augmentar la recaptació impositiva. El descens de les transferències a al­­tres ad­­­­ministracions públiques també té un paper destacable. La contenció de la despesa pública prové, fonamentalment, de la mi­­llora de les condicions financeres. Serveixi d'exemple que les emissions de lletres efectuades a l'agost es van tancar amb una rendibilitat propera al 0% i que el diferencial de rendibilitat del bo espanyol a deu anys en relació amb el seu equivalent alemany va ser a l'agost de 130 p. b. De tota manera, malgrat que el compliment de l'ob­­jectiu de dèficit sembla ben encarrilat, encara no s'ha de baixar la guàrdia.

Nous signes de millora de l'activitat bancària. Al juny, el descens del saldo creditici es va suavitzar (del –6,9% al –6,3% inter­anual) i la caiguda de la taxa de morositat es va accelerar (el 13,06%, en relació amb el 13,62% del desembre del 2013). Destaca positivament la reactivació del crèdit nou, sobretot per al consum de les llars i per a les pimes. En concret, al juliol, es va concedir el 12,44% més de crèdit nou a pimes que en el mateix mes del 2013 (i el 4,72% més que al juliol del 2012). Esperem que els resultats de les proves de resistència a la banca, que es coneixeran a l'octubre, contribueixin a l'estabilització del sector bancari i ajudin a consolidar la reactivació del crèdit.