El creixement manté el bon to, malgrat l’augment dels riscos a la baixa

Els indicadors d’activitat global es mantenen elevats, però apunten a una certa moderació del creixement, en especial als emergents. En particular, l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manté en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts), tot i que, a l’agost, va tornar a disminuir per segon mes consecutiu fins als 53,4 punts, el nivell més baix des del març. Aquesta reculada de l’índex ha estat més intensa als països emergents, que pateixen l’augment de la incertesa política i econòmica i l’enduriment gradual de les condicions financeres globals. De cara als propers trimestres, esperem que el creixement de les economies emergents es continuï desaccelerant de forma gradual, de manera que el ritme d’avanç global serà una mica més contingut.

Els últims esdeveniments geopolítics subratllen l’augment dels riscos a la baixa. En particular, malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials, els EUA van tornar a anunciar una altra ronda d’aranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10% sobre un valor de 200.000 milions de dòlars), que s’afegeix al paquet aranzelari del 25% sobre productes xinesos per valor de 50.000 milions de dòlars ja activat a l’estiu. D’altra banda, en el pla de la política europea, el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes l’acord de sortida que permeti fer efectiu, a partir del proper 29 de març, l’acord de transició tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandrà al mercat únic i a la unió duanera fins al final del 2020. No obstant això, encara queden elements importants per resoldre –com trobar una solució al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord–, i el procés de ratificació al Regne Unit pot resultar complicat i acabar retardant l’acord. Així, és probable que, en les properes setmanes (o, fins i tot, mesos), la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que s’anunciï l’acord de sortida final, que podria anar acompanyat d’una declaració en què es comencin a traçar els grans trets de la futura relació entre el Regne Unit i la UE. Finalment, a Itàlia, tot fa pensar que el Govern de coalició plantejarà una desviació significativa de l’objectiu de dèficit acordat al maig a Brussel·les (possiblement apujant-lo del 0,8% acordat fins al 2,4%, una xifra que dificulta la correcció de l’elevat deute públic italià). Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensió i la composició finals de les mesures fiscals continuen sent incerts, els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus.

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sòlid. En particular, després de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de l’1,0% intertrimestral i del 2,9% interanual), els indicadors disponibles per al 3T –alguns dels quals han estat més alts del que s’esperava– confirmen que l’economia nord-americana manté un avanç dinàmic. A tall d’exemple, els models de previsió de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal d’Atlanta i de la de Nova York prediuen un ritme d’activitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de l’economia nord-americana (que situem a la vora del 2%). Així mateix, els índexs de sentiment empresarial (ISM) de manufactures i serveis van augmentar de forma notable a l’agost i es van situar en els 61,3 i en els 58,5 punts, respectivament, molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts).

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts. En particular, a l’agost, es van crear 201.000 llocs de treball, una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupació. Així mateix, la taxa d’atur es va mantenir en un baix 3,9%, mentre que els salaris van continuar avançant a bon ritme (el 2,9% interanual). En aquest context, la confiança de les llars es manté elevada, com ho demostra el registre assolit a l’agost per l’índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board, que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (133,4 punts). Tot plegat reforça les bones perspectives de creixement de l’economia nord-americana per a enguany (del 2,8%, segons CaixaBank Research).

La inflació frena la tendència alcista dels últims mesos, però es manté en nivells ferms. En concret, la inflació general es va situar en el 2,5% a l’agost, 2 dècimes per sota del registre del mes anterior, però clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 2,1%). D’altra banda, la inflació subjacent, que exclou els components més volàtils d’energia i aliments, es va situar en el 2,2% (el 2,4% al juliol). Aquesta lleugera moderació del creixement dels preus va ser deguda, en part, a l’esvaïment esperat de factors temporals, com els efectes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017. En els propers mesos, esperem que la fortalesa de l’activitat econòmica dels EUA continuï donant suport a unes pressions inflacionistes fermes, la qual cosa facilitarà la intenció de la Reserva Federal de mantenir la pujada de tipus (una més en el que falta per acabar l’any, segons CaixaBank Research).

EUROPA

Les perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitat. L’alentiment del creixement en la primera meitat de l’any va ser degut, en gran part, al menor dinamisme de la demanda exterior –després d’un 2017 molt positiu–, reflex de l’afebliment de la demanda global de béns i serveis i de l’apreciació de l’euro el 2017. Per aquest motiu, el BCE, en l’actualització trimestral del quadre macroeconòmic, va moderar les previsions de creixement per a la zona de l’euro en 1 dècima, fins al 2,0% per al 2018 i l’1,8% per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research). En els propers trimestres, però, esperem que l’expansió econòmica de la zona de l’euro es mantingui ferma, amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial, amb el suport d’unes condicions financeres molt favorables i de la bona evolució del mercat laboral.

La demanda interna es manté com a principal artífex del creixement en el 2T. Així, el desglossament del PIB de la zona de l’euro mostra que l’avanç del 2T (del 2,1% interanual) va ser propiciat per una contribució d’1,7 p. p. de la demanda interna (1,8 p. p. en el 1T), gràcies al bon comportament de la inversió, i malgrat una certa moderació en el ritme d’avanç del consum privat. D’altra banda, la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribució fins als 0,4 p. p. (0,6 p. p. en el 1T) davant un ritme d’avanç modest de les exportacions de béns i serveis.

Els indicadors d’activitat mostren que el ritme de creixement del 3T es manté en cotes similars a les de la primera meitat de l’any. L’índex PMI compost per al conjunt de la zona de l’euro –que mesura el sentiment empresarial– es va situar en els 54,2 punts al setembre, 3 dècimes per sota del registre de l’agost, però en zona clarament expansiva. Així mateix, l’índex de sentiment econòmic (ESI) es va situar en els 110,9 punts al setembre, un registre similar a la mitjana del 2017 (110,7). D’altra banda, la confiança del consumidor, tot i recular al setembre per segon mes consecutiu, fins als –2,9 punts, es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (–2,5 punts). En aquest sentit, el consum privat continuarà tenint el suport del mercat laboral, que continua exhibint una dinàmica favorable (al juliol, la taxa d’atur es va mantenir en el 8,2%, el registre més baix des del novembre del 2008).

EMERGENTS

A la Xina, els indicadors econòmics apunten a un alentiment de l’activitat en els propers mesos. En particular, la producció industrial va augmentar el 6,1% interanual a l’agost (el 6,0% al juliol), un registre positiu, tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 6,5%). Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall, que van créixer el 9,0%, 2 dècimes per damunt del registre del juliol, però clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 10,2%). Així mateix, amb les dades disponibles, l’indicador d’activitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixement lleugerament inferior en el 3T. Tot plegat fa pensar que, en els propers mesos, el creixement del país es continuarà desaccelerant de manera gradual, malgrat les recents polítiques del Govern, encaminades a donar suport a la inversió i al crèdit.

Al Brasil, la incertesa política continua llastant el creixement. L’economia brasilera va créixer l’1,0% interanual (el 0,2% intertrimestral) en el 2T, un registre inferior a l’observat en el 1T (l’1,2%) i que confirma que la recuperació econòmica no s’acaba de concretar, llastada per l’elevada incertesa política i per un context d’eleccions presidencials i legislatives. En aquest sentit, considerem que la incertesa política –fins i tot després de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadors– continuarà pesant sobre l’activitat, ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat d’implementar les reformes que l’economia necessita.