Acaba un bon semestre

L’economia mundial accelera. Fa un any, es tancava el semestre en plena onada d’incertesa: contra (pràcticament) tot pronòstic, el Regne Unit enfilava una via que implicarà la seva sortida de la UE. Enguany, en canvi, finalitza la primera meitat amb el creixement mundial a la zona del 3,4%, una acceleració significativa en relació amb el creixement mitjà del 2016, que va ser del 3,1%, i amb una volatilitat financera molt reduïda. Aquesta expansió es produeix tant a les economies avançades com a les emergents: en el 1T i en termes interanuals, els EUA van créixer el 2,0%; el Japó, l’1,6%; la Xina, el 6,9%, i l’Índia, el 6,1%. Les claus que sustenten aquesta expansió són conegudes. En primer lloc, una política monetària encara acomodatícia als països avançats, malgrat el procés de normalització iniciat per la Fed nord-americana, que, al juny, va tornar a apujar el tipus de referència des de l’1,0% fins a l’1,25%. Un segon aspecte és la recuperació moderada de les primeres matèries. Aquest fet pot sorprendre, ja que, malgrat l’anunci, al final de maig, de la pròrroga de l’acord de l’OPEP de la retallada d’oferta, el preu del petroli va caure amb força al juny. No obstant això, convé recordar que el preu del conjunt de les primeres matèries se situa el 6% per damunt del d’un any enrere (i que les perspectives considerades reiteren un suau ascens de l’or negre i de moltes altres primeres matèries). Finalment, cal esmentar la sortida de la recessió d’emergents clau. El cas paradigmàtic és el Brasil, que, després de patir una dolorosa crisi econòmica, i immers encara en un notable marasme institucional, va aconseguir el primer creixement intertrimestral positiu des del 2014.

La bonança macroeconòmica ha anat acompanyada de la prolongació del clima de certa placidesa als mercats financers. Les borses han mostrat, des de l’inici de l’any, una evolució positiva, i les volatilitats dels actius financers, com hem dit, es mantenen molt baixes. Es tracta d’una evolució que reflecteix, d’una banda, l’esmentada acceleració econòmica global i, de l’altra, una certa disminució del balanç de riscos a la baixa a curt termini. Durant el primer semestre de l’any, la incertesa que envoltava els resultats electorals a diferents països europeus i l’orientació que, finalment, va adoptar la nova Administració nord-americana, juntament amb l’existència de diferents fonts de risc geopolític, van dominar una gran part de la discussió pública. Els resultats electorals als Països Baixos i a França, i fins i tot les primeres actuacions de l’Administració nord-americana, es van allunyar dels escenaris més extrems. Malgrat que d’aquest curs dels esdeveniments no cal derivar que no persisteixin les fonts de risc globals de naturalesa política a mitjà termini (proteccionisme, populisme, brexit...), la veritat és que la pressió a curt termini s’ha reduït.

Europa creix, i ho fa de forma més generalitzada que en el passat. En aquest context menys compromès en termes de riscos a curt termini, en el primer semestre, es va confirmar que el creixement de la zona de l’euro es continua en­­fortint. En el 1T, el PIB de la zona de l’euro va avançar l’1,7% interanual, un bon to que va ser generalitzat per països, amb dades especialment destacables a Espanya (el 3,0%) i a Portugal (el 2,8%), però també a països del centre, com Alemanya (l’1,7%). Els indicadors disponibles mostren que aquest bon ritme d’activitat es va mantenir en el 2T. Però potser un dels elements més nous de l’actual moment europeu el proporciona la via per la qual s’ha optat en el procés de liquidació de dos bancs mitjans italians: en considerar-se que aquesta liquidació no tindria un impacte significatiu en l’estabilitat financera, s’ha evitat l’aplicació del Mecanisme Únic de Resolució i s’ha aplicat la llei italiana d’insolvències. A més a més, s’ha autoritzat el Govern ita­­lià a utilitzar ajudes públiques per facilitar el procés. La construcció de la Unió Bancària Europea continua en marxa, i aquesta decisió serveix per anar marcant els seus límits. Continuant en clau de construcció europea, cal es­­men­­tar que el resultat de les eleccions britàniques ha incrementat la probabilitat d’un brexit «suau», que faciliti que el Regne Unit mantingui un accés raonable al mercat únic europeu.

L’economia espanyola capitalitza la millora de l’entorn extern. Després d’una dada robusta de creixement en el 1T (el 0,8% intertrimestral), les dades del 2T mostren que el ritme d’activitat s’ha mantingut fort. Així ho testifica, per exemple, l’indicador avançat del PIB de CaixaBank Research, que prediu un avanç intertrimestral molt similar al del registre del 1T. El bon ritme de creixement d’enguany s’ex­­pli­­ca, fonamentalment, per la millora de l’entorn exterior. Recordem tres aspectes fonamentals, comentats més amunt: menor incertesa política després de les fonamentals eleccions de França i dels Països Baixos; reforç del mandat britànic cap a un brexit «suau», i, ja en clau econòmica, l’expectativa que l’augment del preu del petroli sigui més moderat del previst anteriorment, una tessitura que beneficia molt l’economia espanyola, altament depenent de les importacions de cru. Es tracta, per tant, d’un context en què seria desitjable continuar impulsant una agenda de reformes estructurals ambiciosa que reforci la capacitat de resistència de l’economia espanyola a les tempestes que puguin venir en el futur.