2020: a les portes d’un any exigent, de nou

Punt d’inflexió en la senda de desacceleració global? Després d’uns trimestres complicats, en què els indicadors de sentiment econòmic anaven cedint a nivell global, recentment alguns indicadors de confiança representatius han flexionat a l’alça. Per exemple, l’indicador compost PMI global del novembre es va situar en els 51,5 punts (+0,7 punts en relació amb l’octubre). Una lectura similar es pot extreure del PMI de manufactures a nivell mundial, que, per primera vegada des de l’abril, es va situar en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), gràcies al fet que les economies emergents ja es recuperen de l’ensopegada del sector (no així les avançades). Aquestes dades són un auguri esperançador de cara a la lleugera millora prevista per l’any que comencem: esperem que el creixement del PIB global passi del 2,9% el 2019 al 3,3% el 2020, en especial pel rebot dels emergents que ho van fer pitjor el 2019 (el Brasil, l’Índia, Rússia i Turquia), amb una desacceleració controlada de les economies nord-americana i xinesa i amb la continuïtat d’un creixement en cotes baixes però positives a la zona de l’euro.

Els riscos comercials continuen aquí, però s’han mitigat en l’últim mes. El procés de desacceleració econòmica global dels últims trimestres s’explica per una conjunció de factors de diferent naturalesa que actuen de forma simultània i que s’espera que continuïn llastant el creixement de les principals economies (els EUA, la zona de l’euro i la Xina) en els pròxims temps. Aquests factors són ben coneguts pels nostres lectors: el conflicte comercial entre els EUA i la Xina, el brexit i els problemes del sector de l’automòbil europeu. En l’últim mes, s’ha produït una millora en les perspectives de dos d’aquests factors, el conflicte comercial (en especial) i el brexit. Pel que fa al conflicte comercial, els EUA i la Xina van anunciar cap a la meitat de desembre un primer acord comercial (la primera fase d’un total de tres) amb el qual la Xina es compromet a incrementar de forma substancial les compres de béns i serveis nord-americans, després del qual els EUA van suspendre un increment aranzelari previst per al 15 de de­sembre i van rebaixar els tipus aranzelaris aplicats al setembre del 2019 (per a més detalls, vegeu el Focus «Comerç internacional: primera impressió de la Primera Fase», en aquest mateix Informe Mensual). El balanç de l’acord és positiu, ja que ajuda a reduir la incertesa comercial que tant mal ha fet el 2019 i, a més a més, també és una primera aproximació a elements més profunds del contenciós entre els dos països, com la propietat intel·lectual i la transferència tecnològica. Tot i que és un primer pas positiu, és convenient mantenir la cautela: s’haurà de veure com es desenvolupen les negociacions de les següents fases i cal tenir en compte que es necessitarà temps perquè els consumidors i les empreses recuperin la confiança.

S’esvaeix la incertesa del brexit... de moment. Les eleccions generals al Regne Unit del 12 de desembre van atorgar al Partit Conservador de Boris Johnson una folgada majoria absoluta (amb 365 dels 650 escons de la Cambra dels Comuns). Així, el resultat dels comicis va permetre, el 20 de desembre, una ratificació ràpida a la Cambra del projecte de llei de l’acord de sortida que Johnson va pactar amb la UE. En aquest sentit, el brexit es farà efectiu, com a molt tard, el 31 de gener del 2020, per donar pas a un període de transició en què el Regne Unit es mantindrà dins el mercat comú europeu i estarà subjecte a les regles de la UE mentre es negocien els termes de la nova relació. Així, el 2020 serà l’any de les negociacions entre el Regne Unit i la UE per segellar un nou acord comercial, un procés que s’endevina complex i que pot generar nous episodis d’incertesa (en absència d’acord, el final del període de transició donaria lloc a un brexit dur). De fet, el projecte de llei aprovat inclou una nova clàusula que prohibeix al Govern estendre la fase de transició més enllà del 31 de desembre del 2020, la qual cosa afegirà complexitat a unes negociacions ja prou difícils.

ESTATS UNITS

Els EUA davant el seu any més exigent. El 2020, s’espera que l’economia es continuï desaccelerant arran de la maduresa del cicle (els EUA es troben en l’expansió més llarga de la seva història moderna, amb més de 40 trimestres a la seva esquena) i de l’esvaïment de l’estímul fiscal iniciat al final del 2017, tot i que l’alentiment estarà protegit pel gir acomodatici que va fer la Fed en la segona meitat del 2019. Així, segons les nostres previsions, el creixement se situarà al voltant de l’1,8% en la mitjana de l’any, un nivell raonablement positiu i proper a la mitjana de les dues últimes dècades (el 2,1%). L’escenari macroeconòmic no es podrà, en qualsevol cas, desvincular de l’ecosistema polític, amb l’atenció centrada en el desenllaç del procés d’impeachment contra el president Trump i, sobretot, en les eleccions presidencials del 3 de novembre d’enguany.

Clarobscurs en el tram final del 2019. Els indicadors de sentiment dels EUA van continuar apuntant a una desacceleració de l’activitat en el 4T. L’índex de sentiment empresarial (ISM) de manufactures del novembre va recular lleugerament des de cotes ja baixes (48,1 punts, per sota dels 50 punts). Per la seva banda, l’ISM de serveis també va disminuir (–0,8 punts, fins als 53,9 punts), malgrat que aquesta xifra se situa encara considerablement per damunt del llindar dels 50 punts. En canvi, cal destacar positivament que la creació d’ocupació del novembre va ser molt més sòlida del que es preveia (266.000 llocs de treball) i del que es pot esperar d’una economia en plena ocupació (la taxa d’atur es va mantenir en un contingut 3,5%).

JAPÓ

Milloren les perspectives de l’economia nipona. L’Executiu del país ha llançat un pla d’estímuls fiscals que, a més d’incentius fiscals, inclou mesures importants de despesa, amb la finalitat d’atenuar l’impacte negatiu de la pujada de l’IVA de l’octubre del 2019 i de l’alentiment comercial mundial, així com el risc derivat d’una frenada de l’economia després dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Aquest estímul, sumat a la important revisió a l’alça del creixement del PIB en el 3T 2019 (del 0,1% intertrimestral preliminar al 0,4%), ha millorat les perspectives de creixement del Japó el 2020 i 2021.

ZONA DE L’EURO

Un any de transició? Preveiem que la zona de l’euro mantindrà, en aquest 2020, un ritme de creixement similar al de l’any passat, al voltant de l’1,1%. En aquest sentit, el 2020 serà un any de transició consagrat a curar ferides recents: si el conflicte comercial entre els EUA i la Xina es tempera, i el malparat sector de l’automòbil es va recuperant a poc a poc, la zona de l’euro podria anar de menys a més i acabar el 2020 en una posició una mica més folgada per encarar els propers anys amb una mica més d’optimisme (tot i que sempre tenint en compte que un creixement de la productivitat relativament modest i una demografia adversa estaran molt presents). Una lectura semblant es desprèn de l’actualització de les previsions econòmiques del BCE, en què s’apunta a un major dinamisme a partir del 2021, gràcies a la reducció de la incertesa després d’un brexit ordenat, de la millora de la demanda externa i d’un relaxament de la política fiscal en alguns països.

Indicadors en cotes mixtes. El sector de manufactures continua en recessió, com ho assenyalen tant un PMI del sector en els 45,9 punts al desembre (46,9 al novembre, clarament per sota dels 50 punts que delimiten la zona expansiva de la contractiva), com les últimes dades de producció industrial (el –2,2% interanual a l’octubre). Per països, va destacar la forta reculada de la producció industrial a Alemanya (el –6,3% inter­anual), indicatiu que l’economia alemanya encara no ha deixat enrere els problemes. En canvi, tant el sentiment empresarial al sector serveis com la confiança del consumidor han seguit una evolució positiva en el tram final de l’any, un element esperançador que mostra que els problemes del sector industrial no s’han estès al conjunt de l’economia (analitzem aquest possible contagi en el Focus «Les dificultats de la indústria: contagi als serveis?», en aquest mateix Informe Mensual).

EMERGENTS

La Xina respira amb una mica més de tranquil·litat. Els indicadors d’activitat van recuperar una mica de força al final del 2019, la qual cosa, sumada a la signatura de l’acord comercial amb els EUA, allunya encara més la possibilitat que la Xina pateixi una desacceleració brusca en els propers trimestres (recordem que el sector exterior s’ha vist penalitzat, en els últims mesos, per les mesures proteccionistes dels EUA). En aquest sentit, el 2020 hauria de ser un any en què l’economia es desacceleri de forma molt suau.

La recuperació de la resta d’emergents ja es posa en marxa. Hem dit a la introducció que el rebot d’alguns emergents que han travessat dificultats el 2019 explicarà la lleugera millora de l’economia global el 2020. Aquest rebot, de fet, ja ha començat en el tram final del 2019 en algunes economies. Al Brasil, va sorprendre en positiu l’augment del PIB en el 3T, amb l’1,2% interanual, basat en la recuperació del consum i de la inversió. Turquia, per la seva banda, també va créixer més del que s’esperava (el 0,9% interanual), tot i que, en aquest cas, persisteixen els dubtes sobre el creixement futur, ja que el sanejament empresarial no s’ha completat, el país és vulnerable als riscos geopolítics i l’apel·lació al finançament exterior continua sent elevada.