2014: consolidació de la reactivació econòmica

L'economia espanyola es va acomiadar del 2013 amb dades que conviden a l'optimisme. Els indicadors d'alta freqüència de 4T 2013 confirmen el creixement iniciat el trimestre anterior i, de fet, suggereixen una certa acceleració en el ritme d'avanç de l'activitat econòmica en el tram final de l'any. La nostra previsió se situa en aquesta línia: esperem un augment del PIB del 0,2% intertrimestral en 4T 2013, una dècima per damunt del registre del trimestre anterior. Fins i tot, aquesta previsió podria ser superada a causa del dinamisme que ha mostrat la demanda interna en els últims mesos. Una part d'aquest repunt és conseqüència de factors temporals, com la millora de les perspectives a curt i a mitjà termini, motiu pel qual mantenim la previsió de creixement per al conjunt del 2014 en el 0,8% anual, una taxa que no s'assolia des del 2008. Es tracta, per tant, d'un escenari encoratjador. El 2014 es perfila com l'any clau per consolidar els pilars que han de sostenir el creixement futur de l'economia espanyola.

La confiança en l'enlairament de l'economia espanyola augmenta. La doble recessió recent exigeix una certa cautela a l'hora de valorar els factors que donen suport a la recuperació. No obstant això, el risc d'una nova recaiguda sembla limitat. A diferència del 2011, les reformes adoptades en els últims anys permeten recuperar la confiança en un creixement sostenible a llarg termini. Una percepció que s'ha vist reforçada a mesura que s'observaven importants avanços en la correcció dels desequilibris macroeconòmics presents al començament de la crisi. Això es reflecteix en la millora, durant la segona meitat del 2013, de les previsions del consens d'analistes sobre el creixement del 2014 (del 0,2% anual de l'agost al 0,6% del desembre). No obstant això, l'esforç reformador no ha de decaure. L'agenda de reformes acordada amb la Comissió Europea l'any passat exigeix adoptar noves mesures en 1T 2014, i, a més a més, a l'informe exhaustiu de la Comissió Europea que es presentarà a l'abril, la llista de tasques pendents podria augmentar.

Reequilibri dels suports al creixement: la demanda interna continua guanyant tracció. El 2014, el creixement de l'activitat es basarà en el sector exterior i en una millora gradual de la demanda interna. D'una banda, el consum privat continua millorant. Les vendes al detall van mantenir la tendència ascendent al novembre i van tornar al terreny positiu, amb una taxa de creixement del 2,8% interanual. La millora de les expectatives sobre l'escenari laboral reforça aquesta tendència. De l'altra, els indicadors d'oferta mostren una reactivació de l'activitat industrial, que consisteix en nous avanços de la inversió. En aquest sentit, destaca la millora de la utilització de la capacitat productiva des de 2T 2013, la qual, al final de l'any, ja arribava al 75,4% del total de capacitat i s'apropava a la mitjana històrica (lleugerament superior al 80%). Per tant, la contribució de la demanda interna al creixement del PIB sembla garantida.

El canvi de tendència del mercat laboral s'apropa cada vegada més i esperonarà el consum privat. Les expectatives dels consumidors sobre l'evolució de l'atur en els pròxims mesos han millorat de forma significativa, situació que podria haver generat decisions de consum que fins ara s'havien ajornat. Segons les nostres previsions, el 2014 es tornarà a crear ocupació neta, amb un augment del nombre d'ocupats del 0,3% anual, un fet que no succeïa des del 2007. Les dades disponibles de 4T 2013 són coherents amb aquest escenari. Malgrat que el novembre sol ser un mes de destrucció neta d'ocupació, el nombre d'afi­liats va registrar, el 2013, la menor caiguda dels tres últims anys (va disminuir en 66.800 persones en relació amb l'octubre), la qual cosa posa de manifest una certa estabilització del mercat laboral. No obstant això, aquesta nova millora s'ha d'analitzar amb reserva, ja que és deguda, en part, a l'augment del nombre d'afiliats als sectors de no mercat (és a dir, els que formen el sector públic). De cara al 2014, el Govern ha aprovat noves mesures laborals que haurien de millorar la flexibilitat del mercat laboral (vegeu Focus «La creació d'ocupació a Espanya s'apropa»).

El repunt de la demanda interna allunya els riscos de deflació. La inflació va tornar al terreny positiu al novembre (en passar del –0,1% de l'octubre al +0,2%) i va posar fi a la tendència decreixent iniciada al juliol. Aquest canvi s'explica, en gran part, per la millora de la demanda interna i per la menor pressió a la baixa per part dels preus energètics, dos factors que, molt probablement, es mantindran en els pròxims mesos. Això explica que esperem que la inflació es mantindrà en terreny positiu al desembre del 2013 i que presentarà nous augments el 2014, que situaran la inflació en l'1,0% al desembre (el 0,8% en la mitjana de l'any).

El sector exportador continuarà impulsant l'economia el 2014. L'economia espanyola ha completat, en els cinc últims anys, un dels ajustos del desequilibri exterior més importants entre els països de la zona de l'euro, ja que ha passat d'un dèficit per compte corrent del 10,6% en 2T 2008 a un superàvit del 0,7% en 3T 2013. Aquesta correcció ha estat possible pel bon ritme de les exportacions i per la feblesa de les importacions. A mesura que la demanda interna guanyi tracció, és d'esperar que el ritme de millora del superàvit comercial decaigui, però, ara com ara, no sembla que el procés hagi arribat al seu final. Les importacions de l'octubre van tornar a créixer per segon mes consecutiu (+1,1% interanual), mentre que les exportacions van reduir de forma significativa el ritme d'avanç (l'1,8% interanual, que cal comparar amb el 4,4% de 3T), llastades per la feblesa de les vendes fora de la zona de l'euro (en especial, als EUA, a Rússia i a la Xina, amb caigudes interanuals del 16,8%, del 10,0% i del 8,2%, respectivament). No obstant això, considerem que aquesta disminució del comerç no comunitari és passatgera, de manera que és probable que el ritme de creixement de les exportacions torni a remuntar en els pròxims mesos. La millora de les comandes industrials procedents de fora de la zona de l'euro a l'octubre (del 5,5% interanual) dóna suport a aquest escenari.

El despalanquejament del sector privat continua reduint el crèdit bancari i limita la capacitat de creixement de la demanda interna. A l'octubre, la contracció del crèdit es va mantenir en el 13,0% interanual, mentre que la taxa de morositat va tornar a pujar, fins al 13,0% (3 dècimes més que al setembre). El desglossament de les dades de 3T 2013 mostra que, malgrat que la caiguda és generalitzada a tots els sectors, afecta més el promotor i el constructor (en part, a causa de l'efecte comptable produït pel traspàs d'actius a la Sareb). Malgrat aquesta evolució, la recuperació gradual de l'economia hauria de facilitar, a poc a poc, un canvi de tendència del crèdit, amb un ritme de contracció més intens a mesura que avanci el 2014. Aquest canvi serà afavorit, també, per la millora del finançament que experimenta el sistema bancari espanyol, a causa, en part, del sanejament que ha dut a terme en els últims anys i que ha permès que la troica posi fi al programa d'assistència financera a la banca.

Primers signes d'estabilització al mercat immobiliari. Si primer van ser les compravendes d'habitatges les que van donar mostres d'haver tocat fons, ara és el preu el que comença a emetre senyals d'haver corregit una gran part del desequilibri generat abans de l'esclat de la recessió, amb un ajust que s'apropa al 30% nominal (superior o inferior en funció de la font utilitzada). Els indicadors publicats en els últims mesos confirmen que l'estabilització del preu s'apropa: segons l'INE, el preu de transacció dels habitatges va augmentar el 0,7% intertrimestral en 3T 2013. Una mica més endarrerida queda la sèrie del preu de taxació (del Ministeri de Foment), que, en el mateix període, presentava encara una caiguda del 0,5% intertrimestral. Malgrat que no es poden descartar avanços puntuals en els pròxims trimestres, la feblesa dels factors de demanda (tant demogràfics com econòmics) fa que sigui més probable que el preu de l'habitatge continuï reculant el 2014.

La lleugera desviació de l'objectiu de dèficit públic que es pot produir el 2013 no fa perillar l'assoliment de l'objectiu del 2014. Les dades consolidades del saldo públic de 3T no mostren cap ajust del dèficit en els nou primers mesos de l'any (el dèficit acumulat durant aquest període va ser del 4,6% del PIB, 3 dècimes més que en el mateix període del 2012). Aquest deteriorament s'explica, sobretot, per l'augment del saldo de l'Administració central. Les dades disponibles de 4T alerten d'una possible desviació de l'objectiu de dèficit per al 2013 (fixat en el 6,5% del PIB), en especial pel costat del saldo de l'Estat, que, al novembre, presentava un dèficit del 4,0% del PIB, 2 dècimes per damunt de l'objectiu marcat per al conjunt de l'any. Així i tot, la desviació no fa perillar l'assoliment de l'objectiu del 2014, del 5,8% del PIB. Aquest escenari té el suport, en part, de la reducció de la prima de risc dels últims mesos, que s'ha situat per sota dels 230 punts bàsics al desembre. Aquesta tendència ha permès reduir el cost de finançament mitjà de la cartera de deute públic fins al 3,7%.