Sense símptomes de desacceleració
L’avanç de l’activitat prossegueix a bon ritme. L’economia espanyola va continuar evolucionant molt positivament en els tres primers mesos de l’any, i, ara com ara, no sembla que s’albiri l’anunciada desacceleració. En concret, els indicadors d’activitat corresponents als mesos de gener i de febrer van ser, en general, una mica més positius que els registrats en el trimestre precedent. Van destacar positivament els indicadors relacionats amb el consum privat i, sobretot, amb la inversió en béns de capital, la qual cosa fa preveure que aquests components van ser els principals impulsors de la demanda interna en el 1T 2017. Pel que fa a l’oferta, el bon to dels indicadors de sentiment empresarial també ha anat acompanyat, en els primers compassos de l’any, de bones xifres de negoci al sector industrial i al dels serveis. En aquest context, el model de previsió del PIB de CaixaBank Research estima un creixement intertrimestral del 0,8% en el 1T, un ritme d’avanç lleugerament superior al registrat en el 4T 2016 (el 0,7% intertrimestral).
Perspectives de creixement a l’alça. Els bons indicadors d’activitat i de confiança, juntament amb una previsió que l’augment del preu del petroli serà més moderat del previst amb anterioritat, ens empenyen a millorar la previsió de creixement del PIB en 2 dècimes, tant el 2017 com el 2018, fins al 2,8% i el 2,4%, respectivament. Les previsions de la resta d’analistes, recollides al Panell de Funcas i a Consensus Economics, i d’altres institucions, com l’OCDE, l’FMI i el Banc d’Espanya, també han estat revisades a l’alça recentment. D’aquesta manera, i en absència de shocks que interrompin la tònica expansiva de l’economia espanyola, aquest serà el tercer any consecutiu en què es batran les previsions de creixement efectuades un any enrere. Serveixi d’exemple que, a l’IM04/2016, CaixaBank Research preveia un creixement del 2,1% per al 2017, 7 dècimes per sota de la previsió actual. No obstant això, cal destacar que els riscos que envolten aquest escenari de previsions es mantenen alts, sobretot a causa de l’elevada incertesa política a Europa, del carregat calendari electoral i de l’inici de les negociacions del brexit.
El major creixement del PIB es trasllada al mercat laboral. D’acord amb les bones dades d’activitat, la informació referent al mercat laboral també ha estat molt positiva. En particular, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar en 46.079 persones al febrer en termes desestacionalitzats, un registre similar al dels dos anys anteriors. Amb aquesta dada, el ritme de creació d’ocupació es va accelerar fins al 3,4% interanual. Així mateix, també cal destacar que la millora va ser generalitzada a la majoria de sectors d’activitat. L’atur registrat, per la seva banda, es va reduir en 32.711 persones, també en termes desestacionalitzats. El ritme de descens de l’atur registrat va augmentar en 3 dècimes, fins al –9,7% interanual. La bona marxa del mercat laboral en els dos primers mesos de l’any i la millora de les perspectives de creixement del PIB ens empenyen a millorar també les previsions de creixement de l’ocupació el 2017 fins al 2,2%, percentatge que correspon a una creació, de mitjana, de més de 400.000 nous llocs de treball.
Continua la moderació salarial. El fort creixement de l’ocupació es produeix en un context en què els increments salarials continuen sent moderats, de l’1,2%, de mitjana, en els convenis col·lectius signats al febrer. Així mateix, segons l’enquesta trimestral del cost laboral, els costos laborals van recular el 0,8% interanual en el 4T 2016, la qual cosa els va situar en 2.650 euros per treballador i mes. La seva evolució, però, varia en funció dels sectors d’activitat. En concret, és remarcable el perfil diferenciat que exhibeix el sector públic, pel fet que, al desembre del 2012, es va retirar la paga extra als treballadors públics i que, amb posterioritat, va ser restituïda de forma gradual. Així, si prenem com a referència l’any 2009, els costos laborals a l’Administració pública i Defensa es van mantenir per sota del total dels sectors d’activitat, però aquesta tendència es va revertir el 2015 i el 2016, arran de la devolució del 50% de la paga extra suspesa en aquests dos anys.
A poc a poc, els preus aniran reflectint la millora econòmica. A mesura que es consolidi la via expansiva de l’economia espanyola, la inflació s’anirà movent de forma gradual cap a un nivell proper al 2%, objectiu del BCE. Ara com ara, l’IPC subjacent, que exclou els productes energètics i els aliments frescos, va registrar un augment moderat de l’1,0% interanual al febrer, lluny encara de l’objectiu esmentat. En clar contrast, la inflació general es va moderar fins al 2,3% en el mes de març, després de registrar el 3,0% al gener i al febrer. Aquest repunt de la inflació al començament de l’any, però, és temporal i s’explica per l’evolució del preu de l’electricitat i dels carburants. De cara als propers mesos, el preu del petroli seguirà una senda ascendent i se situarà en els 58,6 dòlars per barril al desembre d’enguany. Aquest valor és inferior al previst amb anterioritat, a causa de l’augment sostingut de la producció de petroli no convencional als EUA, la qual cosa limita l’efecte de l’acord de l’OPEP del mes de novembre sobre l’augment del cru (vegeu la Conjuntura de Mercats Financers en aquest mateix Informe Mensual). Això ens empeny a revisar a la baixa la inflació anual mitjana al 2,2%. En definitiva, la inflació general anirà baixant a mesura que es dilueixi l’efecte de l’augment dels preus de l’energia, mentre que la inflació subjacent, impulsada pel dinamisme del consum privat, es mourà en sentit oposat i seguirà una suau tendència creixent.
L’augment més moderat del preu del petroli donarà suport al compte corrent. El 2016, el saldo per compte corrent va ser de 21.786 milions d’euros (el 2,0% del PIB), superior als 14.725 milions del 2015, gràcies a la reducció del dèficit de rendes i, sobretot, a la disminució del dèficit de béns. La millora del saldo energètic arran del menor preu del petroli va jugar un paper primordial: l’estalvi energètic va ser de 6.882 milions d’euros, equivalent al 0,7% del PIB. De cara al 2017, l’augment del preu del petroli incrementarà el dèficit energètic fins als 26.500 milions d’euros (el 2,3% del PIB). Així, doncs, el preu del petroli ja no jugarà a favor, de manera que, per assolir el superàvit corrent previst, de l’1,8% del PIB, serà crucial que les exportacions de béns i serveis mantinguin el dinamisme dels últims anys. Ara com ara, les dades de duanes del gener confirmen que les exportacions de béns continuen avançant a bon ritme (el 2,8% interanual en l’acumulat de 12 mesos). Així mateix, l’arribada de turistes internacionals continua millorant els registres rècord del 2016, amb un creixement de l’11,9% interanual al febrer.
El context econòmic favorable va ajudar a assolir l’objectiu de dèficit públic el 2016. El dèficit públic amb què es va tancar el 2016 va ser inferior a l’objectiu acordat amb Brussel·les (el 4,6% del PIB). En concret, es va situar en el 4,3% del PIB si s’exclouen les ajudes a la banca, que pugen a 0,2 p. p. Sense cap mena de dubte, el fet que el 2016 el creixement econòmic fos clarament superior al previst quan es van aprovar els pressupostos ha estat un factor de suport fonamental. De fet, el fort creixement de l’activitat econòmica del 2016 hauria permès reduir el dèficit públic en més d’1 p. p. si la política fiscal hagués estat neutra, de manera que es pot considerar que l’any passat la política fiscal va ser expansiva. De cara al 2017, el millor punt de partida, a causa d’un tancament del 2016 més favorable, fa que l’ajust que caldrà realitzar enguany per assolir l’objectiu de dèficit del 3,1% del PIB sigui inferior al planejat inicialment. A més a més, la millora de les perspectives econòmiques per a enguany també facilitarà l’assoliment de l’objectiu. Ara com ara, l’execució pressupostària de l’Estat fins al febrer situa el dèficit en el –0,9% del PIB, 3 dècimes per sota del registre del febrer del 2016.
La millora del cicle econòmic també es reflecteix en l’evolució del crèdit. En particular, la millora de l’activitat econòmica i els baixos tipus d’interès, amb el suport de la política monetària expansiva del BCE, afavoreixen la recuperació dels fluxos de crèdit. Al febrer, la nova concessió de crèdit a les llars per al consum i per a la compra d’habitatge va continuar avançant a taxes molt elevades (el 18% i el 21% interanual en l’acumulat de l’any, respectivament). D’altra banda, s’observa també un increment de la nova concessió de crèdit a les pimes (el 7% interanual). Malgrat el dinamisme en la concessió de crèdit nou, el saldo viu de crèdit al sector privat resident es va contreure el 3,0% interanual al febrer, a causa del procés de despalanquejament que encara du a terme. No obstant això, el desglossament del crèdit per segments del 4T 2016 mostra una evolució dispar en funció de la finalitat del crèdit. En concret, el crèdit promotor va accelerar el ritme de caiguda fins al 10,6% interanual, mentre que el crèdit a les empreses no promotores va suavitzar la velocitat de reculada. Una mostra molt positiva que el crèdit destinat a activitats productives a poc a poc es va recuperant.
