La recuperació econòmica avança lentament
Sense sorpreses al Consell Europeu. L'agenda institucional del mes de juny, com és habitual, ha estat atapeïda de reunions i de cimeres importants. El resultat, també ha estat l'habitual: acords de mínims, fragmentats i moderats, però en la direcció correcta, que permeten anar forjant, a poc a poc, una unió econòmica i monetària més robusta. L'acord més rellevant al qual es va arribar al Consell Europeu fa referència a la unió bancària, un dels tres pilars de la nova UEM. Un cop acordat que el BCE serà el supervisor de la banca europea a partir de l'estiu vinent, ara tocava definir les regles d'intervenció dels bancs insolvents. En aquest sentit, s'ha establert un ordre de prelació dels passius per si cal dur a terme un bail-in i s'ha deixat clar que els dipòsits minoristes i les cèdules hipotecàries estan protegits. D'aquesta manera s'evitarà que, en futures crisis bancàries, succeeixin episodis confusos com els viscuts a Xipre l'abril passat. També es va acordar la creació de fons de resolució nacionals amb normes harmonitzades, que, en deu anys, hauran d'estar dotats, com a mínim, amb el 0,8% dels dipòsits assegurats. Els fons nacionals són vistos com un pas intermedi cap a la creació d'un Mecanisme Únic de Resolució (vegeu Focus «Entitats insolvents: el Consell opta pel bail-in 2.0» per als detalls d'aquest acord).
L'atur juvenil i el crèdit a les pimes es posen damunt la taula. El Consell Europeu també ha acordat mobilitzar 8.000 milions d'euros per a la implementació de mesures que fomentin l'ocupació juvenil (Espanya en rebrà 2.000). Aquests fons s'hauran d'utilitzar per promoure iniciatives com la garantia juvenil, que pretén assegurar feina o formació als joves al cap de quatre mesos d'haver-la perdut o després d'acabar el sistema educatiu formal. Pel que fa a les mesures per reactivar el crèdit a les pimes, el Banc Europeu d'Inversions, conjuntament amb la CE, va remetre un informe al Consell Europeu en què proposava diverses opcions per atorgar garanties als préstecs bancaris a les pimes, possiblement amb la implicació dels instituts de crèdit oficials nacionals. El Consell Europeu es va comprometre a impulsar aquestes mesures i, en els pròxims mesos, hauria de donar a conèixer els detalls de la seva articulació.
La recuperació econòmica avança al mateix pas que les reformes institucionals: lentament. Tal com s'esperava, el ritme de contracció de l'activitat va afluixar el pas en el primer trimestre (el –0,2% en el 1T del 2013, en relació amb el –0,6% del 4T del 2012 en termes intertrimestrals). De tota manera, el repartiment de papers entre els elements que frenen la recuperació i els que li donen suport va sorprendre. La moderació del ritme d'ajust no va rebre el suport de les exportacions ni de la inversió. En els dos casos, la reculada va ser gairebé la mateixa que en el 4T del 2012, del –0,8% i del –1,6%, respectivament. No obstant això, en cap dels casos s'espera un estancament. L'índex d'expectatives d'exportacions, per exemple, ha repuntat notablement en el segon trimestre i ha recuperat les cotes del començament del 2012.
El consum de les llars sorprèn amb un avanç del 0,1% i supera les expectatives més optimistes. Malgrat tot, això no és fruit d'una millora generalitzada de la renda de les llars als països de la zona de l'euro. La resposta la trobem a Alemanya, país en què el consum va créixer el 0,8%. A més a més, no sembla que hi hagi símptomes d'esgotament. Els increments salarials registrats al país germànic en els últims mesos han estat força superiors a la mitjana de la zona de l'euro. El creixement dels costos salarials per hora fa mesos que se situa per damunt de la inflació, la qual cosa permet que les llars guanyin poder adquisitiu i que, per tant, mantinguin uns bons registres de consum. A més a més, això es combina amb una salut excel·lent del mercat laboral: fa nou mesos que la taxa d'atur no es mou del 5,4%, un mínim històric. A Alemanya, per tant, sembla que, a poc a poc, la demanda interna va despertant. Això contrasta amb l'evolució del consum als altres grans països de la zona de l'euro. A França, va créixer el 0,1% intertrimestral i, a Itàlia i Espanya, va recular el 0,5% i el 0,2%, respectivament.
El mercat de treball s'apropa al punt d'inflexió. L'índex mitjà del segon trimestre de l'enquesta de la Comissió Europea sobre la intenció de contractar treballadors en els tres pròxims mesos mostra que la situació del mercat laboral ha millorat en relació amb el primer trimestre a tots els sectors. El mercat laboral alemany es manté clarament en una situació millor que en la resta de països, però els avanços són també generalitzats a tots els països. Destaca l'evolució d'aquest mateix índex a Espanya, on, per al sector serveis, s'apropa ja a les cotes a partir de les quals, històricament, s'ha creat ocupació. Després de 5 anys amb una pèssima evolució del mercat laboral, que ha erosionat tant la confiança dels qui han perdut la feina com la dels qui la mantenen però se senten amenaçats per l'elevada incertesa, aquests signes d'estabilització són fonamentals perquè, a poc a poc, es pugui capgirar aquesta situació.
El sentiment econòmic continua dibuixant una tendència de fons positiva. Al juny, l'índex va augmentar en 1,8 punts, fins als 91,3, l'increment mensual més important dels tres últims anys. A més a més, en gran part, aquesta millora és deguda al salt de l'índex de confiança del consumidor, que va pujar fins als nivells de l'estiu del 2011 i es va situar en els –18,8 punts. D'aquesta manera, la mitjana per al segon trimestre (–21,0) es va situar per damunt del primer (–23,7). Així i tot, se situa molt per sota de la mitjana de les tres últimes dècades (–13). El cas alemany torna a ser destacable, ja que l'índex de confiança del consumidor va avançar per sisè mes consecutiu fins als –3,2 punts i es va situar per damunt de la mitjana històrica (–7,9). Aquesta trajectòria positiva de la confiança del consumidor alemany corrobora de nou les perspectives més positives per a la demanda interna d'aquest país, que, després del fort avanç del consum en el primer trimestre, sembla que, en el segon, tornarà a avançar de forma notable. Les vendes al detall del maig, amb un avanç del 0,8%, també apunten en aquesta direcció.
Els indicadors d'activitat també avalen l'escenari d'expansió gradual. L'avanç d'1,8 punts al juny de la confiança del sector industrial, un altre dels components de l'índex general de sentiment econòmic, corrobora que, pel costat de l'oferta, la situació és, també, una mica més optimista. Això concorda amb la lectura d'altres indicadors d'activitat econòmica, que també mostren un segon trimestre més positiu. L'índex PMI s'apropa als nivells compatibles amb el creixement econòmic. Al juny, aquest indicador va marcar el màxim en 15 mesos per a la zona de l'euro, amb pujades tant al sector serveis com al manufacturer. Aquesta vegada, França va liderar els avanços i va reduir, així, la distància amb l'índex alemany. No obstant això, l'índex francès continua ressagat en relació amb la zona de l'euro.
El canvi de tendència de la producció industrial és cada vegada més creïble. A l'abril, i per tercer mes consecutiu, la producció industrial de la zona de l'euro va anotar taxes positives (0,4%), impulsada per la millora a Alemanya (1,2%) i a França (2,3%) i per una reculada menor als perifèrics. Això situa la taxa de variació interanual cada vegada més a la vora de l'estabilització (–0,6%). Un dels components que, en els últims mesos, ofereix un comportament més positiu és el de béns de capital. A l'abril, per exemple, va avançar el 2,7% intermensual, després de dos mesos amb avanços propers a l'1%. Sembla, per tant, que el mal comportament de la inversió en el primer trimestre no es tornarà a repetir en el segon.
El procés de recuperació continuarà tenint el suport d'una política monetària laxa. Després del gir en la política monetària de la Fed, el BCE es va apressar a recordar que, a la zona de l'euro, l'activitat encara es troba molt feble i que encara no s'aprecien pressions inflacionistes que facin necessari un canvi de política monetària. Efectivament, per bé que la inflació va augmentar en dues dècimes al maig, fins a l'1,4% interanual, es manté en cotes confortables per al BCE, i, atesa la feblesa de la demanda del conjunt de la zona de l'euro, sembla difícil que el recorregut a l'alça pugui ser gaire ampli.
Destaca la pujada de la inflació a Alemanya, de mig punt, fins a l'1,6%. L'augment ha estat considerable i, en general, força superior al que s'ha produït a la resta de països de la zona de l'euro. Ateses la bona marxa de la demanda interna i les perspectives de millora que presenta, el diferencial positiu de la inflació alemanya en relació amb la zona de l'euro (la mitjana històrica està en el –0,4) podria alimentar el debat sobre la idoneïtat de mantenir la política expansiva del BCE. No obstant això, la primera anotació que cal tenir en compte és que, malgrat que l'augment ha estat certament destacable, la taxa d'inflació es troba encara en nivells relativament baixos. A més a més, l'augment de preus no és generalitzat a tots els epígrafs: s'ha concentrat en els aliments i el joc, mentre que el cost de l'energia, de les telecomunicacions o dels serveis financers s'ha moderat. Això fa pensar que el repunt obeeix a factors temporals. En aquest sentit, mantenim la previsió d'inflació per al conjunt de l'any en l'1,5%, una xifra similar a la del Consens d'Analistes, que la situa en l'1,6%.
