La recuperació continua sent robusta, però afluixa el pas

L'economia espanyola entra en una via d'expansió més continguda, després d'un primer semestre de creixement dinàmic. El ritme d'avanç del PIB es va situar en el 0,8% intertrimestral en el 3T (en el 2T, va ser de l'1,0%). Aquesta lleugera desacceleració, d'acord amb el que s'havia previst, és deguda a un cert esgotament dels factors de suport temporal que han esperonat la recuperació. Sense disposar del detall per components, els indicadors avançats mostren que la demanda interna va continuar sent el principal motor del creixement, tot i que el consum privat podria haver perdut una mica de força, a causa del menor dinamisme del mercat laboral. De tota manera, la bona evolució d'elements de fons, com la reactivació del crèdit o la recuperació del sector immobiliari, fa pre­­veure que el creixement es mantindrà per damunt del 2% a mitjà termini.

Les bones perspectives han empès l'agència creditícia S&P a millorar el rating d'Espanya. També hi han contribuït la valoració positiva de les reformes estructurals dutes a terme en els últims anys, la millora registrada per la competitivitat i l'evolució favorable de la consolidació fiscal. No obstant això, cal recordar que encara persisteixen possibles desencadenants d'una rebaixa, com, per exemple, el deute elevat, sobretot si acaba superant el 100% del PIB. Aquesta circumstància recorda la importància que el Govern no relaxi el procés de reducció del dèficit fiscal.

Els indicadors d'activitat perden força en el 3T, però continuen en nivells considerables. Pel que fa a l'oferta, la producció industrial va créixer el 2,4% interanual a l'agost, un ritme d'avanç intens, però inferior al del trimestre precedent (3,5%). De manera similar, l'índex de sentiment empresarial (PMI) compost va recular fins als 57,2 punts en la mitjana del 3T, també lleugerament per sota de la mitjana del 2T (57,7 punts). Aquesta reculada va ser més intensa al sector manufacturer que al de serveis. Els indicadors de demanda mostren un cert esgotament del consum privat: la confiança del consumidor del 3T (–1,3) va ser inferior a la del 2T (1,6), però supera amb escreix la mitjana històrica (–13,6), de manera que s'espera que el consum continuï sent un puntal del creixement.

Avanç robust de l'ocupació en el 3T, tot i que s'ha desaccelerat en relació amb el 2T (ha passat de l'1,0% intertrimestral al 0,6%, en termes desestacionalitzats). En taxa interanual, l'augment ha estat del 3,1%, lleugerament per damunt del registrat en el 2T. Malgrat que, en el 3T, la millora es va concentrar en els serveis, des del començament d'enguany, la creació neta d'ocupació s'ha consolidat a tots els sectors. Si es manté aquesta mateixa tònica, l'augment de llocs de treball podria superar el mig milió el 2015. No obstant això, el perfil de les noves ocupacions, en gran part temporals, suggereix que, probablement, els guanys de productivitat del treball hagin estat limitats. En concret, per tipus de contracte, en el 3T, la taxa de creixement interanual dels assalariats amb contracte indefinit es va estabilitzar en l'1,6%, mentre que la corresponent a la contractació temporal es va incrementar fins al 10,1%. Amb aquesta evolució, la ràtio de temporalitat ha augmentat, en l'úl­­tim any, 1,6 p. p., fins al 26,2%.

La taxa d'atur es va reduir en 1,2 p. p. en el 3T, fins al 21,2%, grà­­­­cies a l'augment de l'ocupació i, també, a una caiguda im­­prevista de la població activa (de 116.000 persones). Aquesta disminució del total d'actius, que interromp la tònica de creixement registrada en el primer semestre de l'any, ha sorprès en un entorn de recuperació econòmica. A més a més, cal tenir en compte que la caiguda no va ser conseqüència d'un increment de les jubilacions, ja que la major part del descens va tenir lloc en el grup d'edat comprès entre els 26 i els 55 anys.

La creació d'ocupació impulsa la riquesa financera neta de les famílies. En el 2T, va créixer el 6,8% interanual i va assolir un total d'1,26 bilions d'euros (xifra que s'apropa als nivells del 2000). D'una banda, l'increment del nombre d'ocupats va permetre augmentar la massa salarial, que és la part més important de les rendes que reben les llars. Les famílies van aprofitar aquest increment de la renda per adquirir actius financers (sobretot, accions i fons d'inversió). Aquesta circumstància, juntament amb la revaloració de les accions en aquest període, es va traduir en un augment considerable del valor dels actius financers i, en conseqüència, de la riquesa neta. En menor mesura, les llars també van usar la millora de la renda per disminuir el deute hipotecari, de manera que els passius financers a llarg termini es van continuar reduint (per a una discussió més detallada sobre aquest tema, vegeu el Focus «Perspectives sobre el consum i l'estalvi familiar», en aquest mateix informe).

Es frena el descens de la inflació. L'IPC es va contreure el 0,7% a l'octubre, 2 dècimes menys que al setembre. S'espera que l'avanç sigui degut al comportament dels carburants i dels lubrificants, els preus dels quals haurien caigut me­­nys que el 2014. Es preveu que la inflació subjacent, aliena a les fluctuacions de l'energia i dels aliments frescos, hagi avançat lleugerament. Després de conèixer aquestes dades, es mantenen equilibrats els riscos sobre la previsió de la inflació per al conjunt del 2015 (del –0,4% la general i del 0,6% la subjacent). Si tenim en compte el component no energètic dels preus industrials, que serveix, fins a un cert punt, per aproximar l'e­­vo­­­­­lució de l'IPC en els pròxims mesos, la inflació es continuarà re­­cu­­perant, però ho farà de forma gradual. En concret, al setembre, aquest indicador va reduir en 2 dècimes el ritme de crei­­xement interanual, fins al 0,4%, tot i que es troba en cotes po­­sitives des del febrer (es va situar en el –0,4% al setembre del 2014). Així i tot, cal assenyalar que, al final de l'any, la taxa d'in­­flació experimentarà un increment notable, fins a situar-se en nivells clarament positius (0,9% al desembre), en desfer-se l'efecte baula de la intensa baixada del petroli en aquest ma­­teix mes del 2014.

El sector exportador continua donant bones notícies. Les ex­­por­­tacions van créixer el 5,8% interanual a l'agost per a l'a­­cu­­mulat dels tres últims mesos, malgrat, fins i tot, que la dada més recent, corresponent al mes d'agost, va ser una mica més feble del que s'esperava, a conseqüència de la forta contribució ne­­ga­­tiva a l'avanç exportador del sector de productes energètics. La forta embranzida que va experimentar la demanda de co­­mandes industrials procedent de la zona de l'euro a l'agost fa pensar que el creixement de les vendes a l'exterior podria continuar sent important. D'altra banda, el turisme va continuar tenint un comportament excepcional al setembre. Van arribar a Espanya 7,2 milions de turistes internacionals, el 2,2% més que al setembre del 2014. Aquesta bona marxa del sector exterior hauria de continuar, facilitada per la previsible depreciació de l'euro després que el BCE comuniqués la seva disposició a fer ús, en cas necessari, de la flexibilitat que ofereix el programa actual de compra d'actius pel que fa a la seva dimensió, composició o durada.

La recuperació del mercat immobiliari, cada vegada més evident. Segons les dades del Ministeri de Foment, el 2014, es van iniciar 35.790 habitatges, xifra que representa un creixement del 0,1% en relació amb l'any anterior, el primer avanç des de l'inici de la crisi. Així i tot, aquesta millora no s'observa encara en el nombre d'habitatges acabats, que continua en contracció (al juny, van caure el 25% interanual acumulat de 12 mesos). Aquest factor, juntament amb el repunt de les compravendes (a l'agost, van avançar el 12,8% interanual acumulat de 12 mesos), permet que l'excés d'estoc d'habitatges buits per vendre es continuï reduint de manera gradual (vegeu el Focus «La recuperació de la demanda immobiliària desperta l'ac­­tivitat a la construcció», en aquest mateix informe). L'e­­vo­­lu­­ció de les hipoteques és una altra mostra que la recuperació del sector immobiliari es consolida. Així, el nombre d'hipoteques sobre habitatges inscrits als registres de la propietat va ser, a l'agost, el 25,8% superior a la dada del mateix mes del 2014, tot i que continua en nivells baixos (19.272, enfront de les 90.763 de l'agost del 2007).

Important ajust del dèficit, tot i que insuficient per assolir l'ob­­jectiu. El dèficit de l'Estat es va situar en el 2,4% del PIB al setembre (enfront del 3,1% del mateix mes del 2014), a causa, en gran part, de l'increment dels ingressos tributaris i, en me­­nor mesura, de la contracció de la despesa. Per la seva banda, el dèficit de les comunitats autònomes, del 0,7% a l'agost, també va ser inferior al registrat el 2014. Malgrat la millora del dèficit dels diferents ens del sector públic, el ritme d'ajust podria ser insuficient per assolir l'objectiu acordat amb Brussel·les. A tall il·lustratiu, si, en el segon semestre del 2015, el dèficit públic es re­­duís al mateix ritme que en el segon semestre del 2014, es tancaria l'exercici en el 4,7% (enfront de l'objectiu del 4,2%). En aquest context, la Comissió Europea ha alertat dels riscos de des­­viació i ha criticat la falta de mesures estructurals als Pressupostos Generals del 2016. A més a més, la revisió a la baixa de la sèrie històrica del PIB i l'avanç limitat del deflactor del PIB afegeixen factors de risc addicional al seu compliment.