Millora en el compte corrent de la zona de l'euro: cíclica o estructural?

El saldo del compte corrent de la zona de l'euro va experimentar un fort canvi de tendència en el 1T 2011: el superàvit, que s'havia mantingut pràcticament en equilibri des del 2005, va iniciar una marcada tendència creixent. En el 1T 2013, es va situar ja lleugerament per damunt del 2% del PIB. Aquest canvi de tendència coincideix amb la desacceleració de l'activitat econòmica europea i, per tant, sembla molt probable que sigui conseqüència del canvi de conjuntura. En gran part, això és així, però una anàlisi més detallada revela algunes dinàmiques interessants del comerç europeu.

El principal responsable de l'augment del superàvit és el saldo de la balança de béns, que s'havia mantingut a prop de l'equilibri durant l'última dècada, però que, des del 1T 2011, ha augmentat l'1,6% del PIB. Aquest canvi de tendència no és degut a un canvi dels preus relatius de les importacions i de les exportacions ni a un major protagonisme de les exportacions amb un contingut importador menor. El superàvit de la balança de béns també ha augmentat en termes reals i el pes dels diferents béns exportats s'ha mantingut gairebé constant en els últims anys. Pel que fa al saldo de la balança de béns, per tant, l'augment del superàvit és degut a aquest efecte de la recessió sobre la demanda interna. El consum privat es va desaccelerar de forma notable entre el 2011 i el 2013. La inversió, per la seva banda, va passar de créixer el 3,7% el 2011 a caure l'1,6%, de mitjana, el 2012 i el 2013. La caiguda de les importacions que això ha comportat explica per complet l'augment del superàvit del saldo de béns.

L'evolució del saldo comercial dels serveis és molt diferent: ha augmentat de forma gairebé continuada des de l'any 2000. Les exportacions de serveis tenen un contingut importador molt inferior al dels béns (0,06 i 0,17 per unitat exportada, respectivament, segons les estimacions de l'OCDE per a la Unió Europea). Això, afegit a una demanda d'importació de serveis a nivell europeu relativament feble, ha permès l'expansió creixent del saldo de la balança de serveis. L'evolució de la taxa de cobertura (la ràtio entre les exportacions de serveis i les importacions) n'és una bona mostra. El creixement s'ha mantingut estable durant els tres últims anys.

El volum de les exportacions de serveis és molt inferior al de les exportacions de béns, 145 milions i 471 milions, respectivament, en el 1T 2013. Per tant, la seva contribució a l'augment del superàvit de la balança corrent ha estat menor, concretament del 20%, en relació amb el 80% restant aportat per la balança de béns.⁽¹⁾ Però caldrà seguir-ne l'evolució amb atenció, ja que, si aquesta tendència es manté, el protagonisme que poden adquirir pot ser notable.

(1) El saldo de rendes i de transferències s'ha mantingut gairebé constant.