Liderats pels Estats Units
Els EUA lideren una recuperació desigual, amb el Japó sumit en l'atonia i la Xina immersa en el seu procés d'aterratge «controlat». Pel que fa a la resta d'emergents, l'Índia i Turquia milloren les perspectives, mentre que els països exportadors de petroli (com Rússia) continuen patint les conseqüències d'un petroli barat.
ESTATS UNITS
El PIB del 4T 2014 va ser revisat a la baixa, del 0,7% al 0,5% intertrimestral (el 2,4% interanual), per un comportament més negatiu del sector exterior i dels inventaris en relació amb la primera estimació de l'avanç trimestral. Així i tot, aquest canvi no altera el còmput anual per al 2014 (el 2,4%) ni el nostre escenari central per al 2015 (el 3,5%). A mitjà termini, l'expansió nord-americana prosseguirà, gràcies al suport del consum intern, a l'embranzida de la inversió empresarial, a un menor ajust fiscal i a una recuperació del sector immobiliari, que s'anirà consolidant arran de la millora sostinguda del mercat laboral. L'apreciació del dòlar, que incideix en sentit contrari, serà compensada, en gran part, per la feblesa del preu del petroli.
Els indicadors d'activitat confirmen la fortalesa del consum. L'índex de confiança del consumidor del Conference Board va superar, al gener, la referència dels 100 punts per primera vegada des del novembre del 2000 (la mitjana històrica se situa en els 93 punts), i, malgrat la reculada del febrer (fins als 96,4 punts), l'indicador descriu una clara trajectòria de millora sostinguda. La feblesa de les vendes al detall del gener, calculades amb preus corrents, va ser deguda, en gran part, al baix preu dels carburants.
El clima empresarial apunta a una recuperació de la inversió, després de la pausa del 4T 2014. Els índexs de sentiment empresarial ISM (53,5 punts en manufactures i 56,7 en serveis) es mantenen en uns nivells que coincideixen amb creixements robusts del conjunt de l'economia, en especial en el cas dels serveis, que aglutinen el 83,6% de l'ocupació privada.
El mercat laboral es va comportar positivament al gener, però el creixement dels salaris continua sent moderat. Al gener, es van crear 257.000 llocs de treball, per damunt dels 200.000 que indiquen un mercat fort. La taxa d'atur va pujar, només marginalment, fins al 5,7%, i la taxa d'activitat va millorar en dues dècimes, fins al 62,9%. No obstant això, la taxa d'atur que inclou tant els aturats com la subdesocupació (persones que treballen a temps parcial obligades per la conjuntura), va augmentar en una dècima, fins a l'11,3%, la qual cosa frena un creixement més gran del salaris. En aquest sentit, les pujades salarials (el 2,2% interanual al gener) se situen encara per sota de la zona que Janet Yellen, la presidenta de la Reserva Federal (Fed), considera de «normalitat» (entre el 3% i el 4%).
La inflació se situa en terreny negatiu als EUA per primera vegada des de la crisi del 2008. L'IPC del gener va baixar nou dècimes, fins al –0,1% interanual, lleugerament per sota de les nostres previsions i de les del consens. De nou, el fort descens dels preus energètics, del 9,7% entre el desembre i el gener, ha afavorit aquest ajust tan brusc. Així i tot, l'IPC subjacent va pujar el 0,2% intermensual, la qual cosa va mantenir pla l'avanç interanual en l'1,6%, una xifra que manté obert el debat sobre l'inici de la pujada de tipus de la Fed.
JAPÓ
El PIB del 4T 2014 treu el Japó de la recessió, però decep. L'economia japonesa va créixer el 0,6% intertrimestral en el 4T 2014, després de dos trimestres consecutius de reculades arran de la pujada de l'IVA (del 5% al 8%) de l'1 d'abril. Però l'avanç intertrimestral va ser netament inferior a l'esperat pel consens i va deixar el creixement per al conjunt del 2014 en el 0,0%. Així mateix, el PIB del 4T va presentar una mala composició: (i) el consum privat va ser la sorpresa més negativa, amb un increment del 0,3% intertrimestral, que no sembla que pugui millorar; (ii) la significativa aportació de les existències no tindrà continuïtat, i (iii) la inversió es continua mostrant feble. Tot plegat fa que reduïm la nostra previsió de creixement per al 2015 de l'1,2% al 0,8%.
El Japó creix en termes nominals, però torna a vorejar la deflació. L'expansió quantitativa del Banc del Japó (BOJ), els actius del qual van assolir el 63,8% del PIB al gener en relació amb el 33,6% del començament del 2013 per revitalitzar els preus i el creixement en termes nominals, ha tingut un cert èxit, la qual cosa ajuda a reduir el percentatge del deute públic en relació amb el PIB (en el 245% del PIB, el 2014, segons les estimacions de l'FMI). Però, també aquí, els riscos s'esbiaixen a la baixa. L'IPC sense aliments però amb l'energia (utilitzat com a referència pel Banc del Japó) va pujar, al gener, el 2,2% interanual i el 0,2% un cop descomptat l'efecte de l'IVA (l'IPC general va pujar el 2,4%, el 0,3% un cop descomptat l'IVA), molt lluny de l'objectiu del 2,0% del banc central.
Els salaris, element clau per reactivar la demanda interna, continuen estancats. Gairebé tots els increments salarials entre el 2012 i el 2014 van descansar en l'augment dels bons i les pagues extra (i no en l'increment del salari base), la qual cosa indica que els empresaris encara no albiren millores en el creixement a llarg termini.
EMERGENTS
L'escenari central per a la Xina és d'aterratge suau, coherent amb l'alentiment controlat que busca l'Executiu, que és probable que, al març, rebaixi l'objectiu de creixement oficial del 7,5% al 7,0%. Els indicadors del gener introdueixen un biaix a la baixa en el nostre escenari, amb un índex PMI de manufactures que es va situar lleugerament per sota de la referència dels 50 punts per primera vegada des del setembre del 2012 i unes exportacions i unes importacions que van caure el 3,3% i el 19,2% interanual en termes nominals, respectivament. Malgrat que els indicadors d'activitat del gener i del febrer han de ser interpretats amb precaució, a causa de les distorsions derivades del canvi de data de l'any nou xinès, l'alentiment continuat de les importacions no deixa de ser preocupant. En aquest sentit, l'Executiu no ha dubtat a l'hora de retallar el tipus d'interès de referència per segona vegada en menys de quatre mesos (fins al 5,35%), per donar suport a l'economia. La baixa inflació del gener, del 0,8% interanual, també deixa un ampli marge per a noves polítiques expansives.
L'Índia millora les estadístiques i revisa el creixement del PIB notablement a l'alça. Segons el nou mesurament oficial, el PIB va avançar el 7,5% interanual en el 4T, per sota del 8,2% del 3T, malgrat que molt per damunt de l'avanç del 5% de la sèrie antiga. La nova sèrie del PIB introdueix canvis profunds per apropar-se als estàndards de comptabilitat internacionals: el criteri de preu de mercat (PM) substitueix el de cost dels factors (CF), i s'inclouen partides de mineria i d'indústries locals, de propietat intel·lectual i de programari. Pel costat de l'oferta, la nova sèrie dóna més pes a les manufactures (tradicionalment febles en comparació amb la Xina) i, pel costat de la demanda, augmenta el pes de la formació de capital fix i del consum privat.
Pel que fa a la resta d'emergents, Turquia millora les perspectives, mentre que el Brasil i Mèxic les empitjoren. Al Brasil, la frenada de l'activitat al final del 2014, les dificultats per implementar l'ajust fiscal anunciat i una política monetària més restrictiva del previst ens empenyen a rebaixar la nostra previsió d'avanç per al 2015 de l'1,0% al 0,7%. Així mateix, les pujades d'impostos indirectes i l'alça dels preus administrats impliquen un augment de la previsió de la inflació, del 6,0% al 6,5% el 2015. Mèxic va accelerar fins al 2,6% interanual en el 4T 2014 (el 2,2% en el 3T), la qual cosa va situar el còmput anual del 2014 en el 2,1% (l'1,4% el 2013). Malgrat aquesta acceleració del creixement, l'ajust anunciat de la despesa pública (el 0,7% del PIB), que afectarà les inversions de Pemex, fa esperar un creixement lleugerament menor el 2015 (del 3,1%, en relació amb el 3,4% anterior). En canvi, a Turquia, els indicadors suggereixen que l'activitat es va accelerar al final del 2014, resultat que justifica que revisem a l'alça el nostre escenari central per al 2014 (del 2,8% al 2,9%). El 2015, a més del bon final del 2014, jugarà a favor del creixement el relaxament monetari, la qual cosa ens empeny a revisar la nostra previsió per al 2015 del 3,4% al 3,6%.
Rússia continua presentant els riscos més severs entre els grans emergents. Els acords de Minsk II podrien representar l'inici d'un procés de reducció dels riscos geopolítics i, a mitjà termini, l'aixecament de les sancions. Atesa la incertesa encara existent, és prematur millorar el nostre escenari central (del –3,3% el 2015). En canvi, el repunt recent de la inflació i una depreciació del ruble superior a l'esperada justifiquen una revisió a l'alça de la inflació: del 9,4% al 13%.
